Jaume Gascón Bordàs va néixer el Forcall (Castelló) el 25 de juliol de 1886. Els seus pares, Manuel Gascón i Josepa Bordàs, també tenien una filla. A penes hi ha dades de la seva infància. Només sabem que als 11 anys ingressà en el seminari menor de la diòcesi i al fer-ne 16 passà al Carmel Descalç. Va prendre l’hàbit al Desert de les Palmes i allí mateix va fer la professió religiosa el 12 de març de 1903. Acabats els estudis de filosofia a Borriana i de teologia a València rebé l’ordenació sacerdotal a Saragossa el 1909. El seu primer destí va ser a la comunitat de Sant Climent (Conca). Després d’una curta estada en aquella vila manxega retornà al Desert de les Palmes.
A causa dels seus problemes amb la vista, visità Barcelona el 1914, on es sentí ben acollit. Aquesta situació provocà un canvi en la seva vida al decidir passar a la província de Sant Josep de Catalunya el 1918. A Barcelona començà nova etapa de 18 anys de lliurament a les ànimes. Des de la seva incorporació a la nova província carmelitana no canvià de convent. Té com a missió instruir els estudiants carmelites descalços en matèries de teologia dogmàtica i moral, sense deixar de banda l’atenció espiritual i les confessions a l’església conventual. Ha de tenir cura de la seva salut perquè és diabètic.
El crític dia 20 de juliol de 1936 en sortir del convent va rebre diversos cops que el van fer caure a terra amb ferides considerables. Tot seguit el portaren arrossegant-lo fins a un cotxe policial, on li disparen un tret, però no morí a l’instant. Ho traslladaren a la caserna general, però veient que les ferides sagnaven molt, el portaren a l’hospital militar.
Esgarrifa el que va passar durant l’agonia del P. Jaume. Ho explica un capellà castrense, José María Vives. Llegim un resum del publicat:
“El dilluns dies 20 de juliol va ser portat, greument ferit, el pare Jaume de Santa Teresa. El deixar en un matalàs de palla, en un dels extrems de la sala on hi havia els presoners: l’havia portat fins allí el comandant Recas, de la guàrdia civil, arriscant la seva vida. Dies després, estant [[Recas]] a “l’Uruguai” (nota: era un vaixell ancorat al port que servia de presó), en una d’aquella fatídiques nits, el van treure per assassinar-ho. El pare carmelita anava perdent sang per les dues ferides, una a la cuixa i l’altra al pit. Em vaig oferir per a ajudar-lo en aquell tràngol, dient-li que jo també era sacerdot. Em van fer senyals perquè m’aproximés. Jo amb un genoll a terra, inclinant el meu cos cap al seu i acostant tot el que podia la meva oïda a la seva boca, per a estalviar-li esforços i no revelar el secret, sentia la seva confessió. Quan moments després, dempeus al seu costat, traçava a l’aire la creu mentre li donava l’absolució, hi havia un silenci que convidava a la reflexió. Immediatament després em vaig agenollar al costat del moribund ferit i li vaig fer confessió dels meus pecats. Les nostres vides penjaven d’un fil que podia trencar-se en qualsevol moment. Aquell religiós va ser dut a l’hospital. Molts oficials que havien presenciat la mútua confessió dels dos sacerdots, van aprofitar l’avinentesa per a acudir al Tribunal de la Misericòrdia Divina i demanar perdó dels seus pecats. Déu té infinits mitjans per desbaratar els plans dels seus enemics…”.
Tenia ferides en el cap, en el ventre i en una cama. A més era diabètic. A l’hospital fou ben atès pels metges. Ningú gosava visitar-ho excepte la família Tanganelli. Durant una de les visites de l’Ángel, el fill d’aquesta família, va patir un col·lapse i lliurar la seva ànima a Déu als braços d’aquest jove. Gràcies a aquesta família el 28 de juliol es pogué celebrar un enterrament solemne i rebé sepultura en el cementiri de Sarrià. És l’únic màrtir del grup de Barcelona amb les seves restes localitzades.
Si algú rep gràcies per mitjà de la seva intercessió o vol aportar informació o testimoniatges sobre el P. Jauime de Santa Teresa pot escriure al correu electrònic: santidadenelcarmelo@gmail.com
Beat Jaume de Santa Teresa, prega per nosaltres!