El convent del Santo Ángel de Sevilla, de la Província Ibèrica dels Carmelites Descalços, ha presentat el procés de conservació i restauració de dues valuoses imatges del seu patrimoni artístic: les talles de santa Ángela de Bohèmia i la beata Joana de Tolosa, vinculades al primer Carmel i datades vers la primera meitat del segle XVII.
La intervenció, dirigida per Carles Salafranca Porcar amb la coordinació del P. Juan Dobado Fernández, OCD, ha permès recuperar l’estabilitat estructural i l’esplendor artística d’aquestes dues escultures, amb criteris de màxima conservació de l’original. El projecte ha tingut amb la col·laboració de la ‘Real Maestranza de Caballeria de Sevilla’, el suport de la qual ha fet possible mantenir el ric patrimoni històric i artístic del convent.
Els estudis situen les dues imatges en el cercle de Francisco de Ocampo, un dels grans escultors de l’escola sevillana del segle XVII. Les peces ja figuraven en els inventaris històrics de la Universitat de Sevilla durant la dècada de 1920 i que, probablement, van formar part d’algun dels retaules originals del temple.
Amb el procés de restauració s’ha consolidat la fusta i la policromia, s’han eliminat vernissos oxidats i repintades posteriors, recuperat les peanyes, s’ha recuperat la cromàtica de les pèrdues i restituït els atributs iconogràfics que identifiquen les dues santes.
Així, la beata Joana de Tolosa, considerada la primera seglar del Tercer Orde Carmelita de l’Antiga Observança, recupera la creu arbòria que sosté entre les seves mans, mentre que santa Ángela de Bohèmia, princesa que va abraçar la vida contemplativa del Carmel, torna a presentar la tradicional vara de lliris blancs i la custòdia que formen part de la seva iconografia.
Amb aquesta actuació, el convent del Santo Ángel continua el seu compromís amb la conservació del patrimoni religiós i cultural del Carmel Descalç, posant en valor unes obres que tenen un extraordinari interès artístic i transmeten la memòria espiritual de dues dones profundament unides a la història de l’Orde.
La restauració és un nou exemple de l’esforç de la Província Ibèrica per conservar i difondre el patrimoni carmelità, fent possible que generacions presents i futures continuïn contemplant la bellesa artística com un camí que condueix a la trobada amb Déu.