Retorna el «temps ordinari», quotidià, i reprenem i celebrem junts l’Evangeli segons sant Marc, que ens guia per conèixer millor Crist el Senyor i el fet de la nostra redempció, sempre acollint la Paraula i l’acció de Déu. Avui reprenem la lectura d’aquest text en un moment especialment decisiu i complicat. Cal fer un esforç especial per entendre què ens vol dir i les seves implicacions perquè és difícil percebre el seu contingut des de la idea bàsica que puguem tenir de l’Evangeli, entès com a manifestació de la immensa misericòrdia i el perdó de Déu a tothom. És això, encara que cal entendre-ho bé, com tot. El fragment que llegim avui ens parla, en el fons, del rebuig a acollir Jesús, en primer lloc, per part de la seva família –això és el que sembla–. Els familiars pensen que Jesús «havia perdut el seny». Això de primeres, abans d’un rebuig molt més greu: els escribes o especialistes en la Llei vinguts de Jerusalem afirmen que el profeta de Galilea diu el que diu i, sobretot, fa el que fa per la força de Belcebú, negant així qualsevol relació amb Déu. Jesús els rebat argumentant que això no és possible des de la raó i el sentit comú. Però, al final, els adverteix sobre les greus implicacions del que estan afirmant: dir que Ell parla i obra gràcies a l’Enemic és negar explícitament l’acció de l’Esperit Sant i, per tant, fer-se incapaços del perdó de Déu. Tot és perdonable menys això perquè es tracta de tancar la porta a Déu de mode radical, a la seva immensa misericòrdia, a tota la seva obra en la vida els homes. És confondre la llum amb les tenebres i, en paraules de Jesús, no pot haver-hi res més greu ja que s’incapacita a Déu, el qual no forçarà mai la nostra voluntat, per a obrar en nosaltres. La primera lectura ja ens posa en aquest context amb el relat del pecat original: el rebuig dels primers pares al pla de Déu els quals van preferir seguir el seu propi criteri i les seves decisions i camins. El gran fruit d’aquesta decisió va ser, com diu el text, descobrir la por i que estaven nus: la criatura que s’aparta voluntàriament del Creador descobreix la seva pobresa, feblesa, solitud i por irracional. Aquest pecat original va ferir la nostra naturalesa, sense arruïnar-la, però la va deixar tocada, inclinada a preferir el mal, o millor dit, a seguir els propis criteris contra els de Déu. El rebuig de l’Esperit Sant, de la seva presència en Jesús, en l’Església i en nosaltres és el rebuig a tot el que Déu va fer i fa per nosaltres. Per això «no hi ha perdó possible», perquè Déu respecta i respectarà la nostra llibertat. No som mascotes sinó que tot en la nostra vida és real, fins i tot les nostres decisions i les seves conseqüències. Tanmateix, Jesús al final del text afirma que som la seva família, que hem estat redimits per la seva paraula, la seva acció, el seu lliurament i que «només» ens cal complir la voluntat de Déu per a ser els seus germans, les seves germanes o, fins i tot, la seva mateixa Mare. Per descomptat, amb la seva ajuda, la seva presència i, sempre, amb l’Esperit Sant.
Primera lectura: Génesis 3, 9-15
Després que l’home hagué menjat el fruit de l’arbre, el Senyor-Déu el cridà i li digué:
«On ets?»
Ell li respongué:
«He sentit que us passejàveu pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m’he amagat.»
Li digué el Senyor-Déu:
«Qui t’ha fet saber que anaves nu? ¿És que has menjat del fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit de menjar?»
L’home li digué:
«La dona que m’heu donat m’ha ofert el fruit d’aquell arbre, i n’he menjat.»
El Senyor-Déu digué a la dona:
«Per què ho has fet, això?»
Ella li respongué:
«És que la serp m’ha enganyat.»
El Senyor-Déu digué a la serp:
«Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties
i de tots els animals feréstecs.
T’arrossegaràs sobre el vendre i menjaràs pols
tota la vida.
Faré que sigueu enemics tu i la dona,
i el teu llinatge i el d’ella.
Ella t’atacarà al cap
i tu l’atacaràs al taló.»
Segunda lectura: 2Corintios 4, 13-5, 1
Germans,
Germans, l’Escriptura diu: «Em sento ple de fe, i per això he parlat.» Nosaltres, doncs, que tenim el mateix Esperit de la fe, també ens sentim plens d’aquesta fe, i per això parlem, i sabem que aquell qui ressuscità Jesús, el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb Jesús i ens portarà a la seva presència juntament amb vosaltres.
Perquè tot això és ben bé vostre;
així la gràcia de Déu, que es multiplica a mesura que s’estén a molta gent, farà que sigui desbordant l’acció de gràcies a la seva glòria.
Per això no ens desanimem. És veritat que la vida d’homes que vivim per fora es va consumint, però la que vivim dins nostre es va renovellant cada dia,
perquè el pes lleuger del que ara sofrim, i que dura tan poc, va acumulant un pes incomparable de glòria
que durarà sempre. I nosaltres no apuntem a això que veiem, sinó a allò que no veiem,
perquè les coses que veiem passen, però les que no veiem duren per sempre.
El nostre cos, que és la casa i el tabernacle de Déu a la terra, serà destruït, però sabem que tenim al cel un altre edifici, un temple que és obra de Déu, no fet de mà d’homes, etern.
Evangelio: Marcos 3, 20-35
En aquell temps, Jesús entrà a casa amb els deixebles, i tornà a reunir-s’hi tanta gent que no els quedava temps ni de menjar.
Quan els seus sentiren dir el que feia hi anaren per endur-se’l, perquè deien que havia perdut el seny.
Per altra banda, els mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem deien
que estava posseït per Beelzebul, i que treia els dimonis pel poder del rei dels dimonis.
Jesús els cridà i els rebatia valent-se de paràboles.
Els deia: «Com pot ser que Satanàs vulgui treure fora Satanàs? Si un reialme es divideix en faccions que lluiten les unes contra les altres no pot durar gaire temps. I si dins d’una família hi ha divisions, tampoc no pot durar. Igualment, si el regne de Satanàs s’ha dividit en faccions que lluiten entre elles ja no se sosté: no pot pas durar. A casa d’un guerrer valent ningú no pot penetrar-hi per prendre-li el que té sense encadenar-lo abans; només així li podrà saquejar la casa.
Us ho dic amb tota veritat: Per més pecats que un home cometés i per més blasfèmies que proferís, Déu està disposat a perdonar-lo, però el qui injuria l’Esperit Sant, Déu no el perdonarà mai i sempre serà reu del seu pecat.»
Jesús va fer aquesta afirmació perquè deien que tenia un esperit maligne.
Després arribà la seva mare amb els seus familiars, i de fora estant el fan cridar.
La gent que seia al voltant d’ell li diu:
«La vostra mare i els vostres parents són aquí fora, que us volen veure.»
Ell els respon:
«Qui són la meva mare i els meus parents?»
Llavors mirant els que seien tot al voltant, diu:
«Aquests són la meva mare i els meus familiars: tothom qui compleix la voluntat de Déu és el meu parent, la meva parenta, la meva mare.»