El P. Francisco Sánchez Oreja, superior provincial de la Província Ibèrica de Santa Teresa de Jesús ha presidit, avui dissabte 22 d’agost, l’Eucaristia en el solemne desenari que les Carmelites Descalces del Monestir de l’Encarnació d’Àvila estan celebrant amb motiu de la festa de la Transverberació del cor de santa Teresa de Jesús.
A la seva homilia, el provincial ha recordat el significat especial de celebrar l’Eucaristia en un lloc essencial de la biografia teresiana. Aquí, Teresa hi va passar prop de trenta anys de la seva vida, va experimentar les seves lluites interiors, va descobrir la misericòrdia de Déu, va avançar en el seu procés de conversió i va rebre algunes de les gràcies místiques que marcarien profundament la seva existència.
Tanmateix, el P. Francisco Sánchez Oreja ha invitat a no reduir la Transverberació al fet extraordinari narrat per Teresa: «El què importa no és la sageta de l’àngel; sinó que l’amor de Crist va prendre possessió del cor de Teresa».
«Qui soc jo per a tu?»
A partir de la pregunta de Jesús en l’Evangeli —«I vosaltres, qui dieu que soc jo?»—, el Provincial ha situat l’experiència teresiana davant una qüestió que continua interpel·lant cada cristià. No n’hi h prou, ha explicat, conèixer intel·lectualment Crist, parlar d’Ell o admirar la seva figura. Arriba un moment en que la pregunta esdevé personal: «Qui soc jo per a tu?».
També Teresa coneixia Crist des de petita, havia llegit vides de sants, havia ingressat jove a la vida religiosa i persistia fidel a les pràctiques conventuals. No obstant això, durant anys va experimentar un cor dividit, fins que Crist va deixar de ser únicament objecte del seu pensament per a convertir-se en «el centre absolut de la seva existència».
En aquest sentit, la Transverberació no es pot veure com un privilegi concedit per engrandir Teresa. «La Transverberació no va ser un privilegi per admirar Teresa. Va ser una missió», ha assenyalat el provincial. A partir de la seva trobada profunda amb Déu, tota la seva existència va quedar orientada al fet que Crist fos conegut, estimat i servit.
Una crida per al nostre temps
L’homilia ha traslladat també l’experiència teresiana a la realitat contemporània. Davant d’una societat caracteritzada per la dispersió i la sobreabundància d’estímuls, el P. Francisco ha advertit del risc de tenir «molta informació i poca interioritat, moltes paraules i poc silenci, moltes emocions i poca profunditat, moltes connexions digitals i poca comunió veritable».
En mig d’aquesta realitat, santa Teresa recorda que la vida cristiana no consisteix simplement en parlar de Déu, sinó a deixar-se tocar i transformar per Ell. El provincial ha recuperat en aquest punt una dels ensenyaments fonamentals de la Santa: « no està el quid a pensar molt, sinó a estimar molt ».
El valor de la vida contemplativa
El P. Francisco Sánchez ha dirigit unes paraules especials a les carmelites descalces de l’Encarnació, recordant el valor que la seva vocació continua tenint per a l’Església i per al món.
«El món necessita el vostre silenci. Necessita la vostra oració. Necessita la vostra fidelitat amagada», ha afirmat, destacant que, enfront d’una societat que mesura sovint el valor de les persones per l’eficàcia i la visibilitat, la vida contemplativa proclama la centralitat de Déu.
El Provincial ha recordat igualment que Teresa no va reformar el Carmel per a fer-ho «més eficient», sinó «per a fer-ho més evangèlic», creant comunitats en les quals Crist estigués veritablement en el centre.
«Tots estem cridats a una certa transverberació»
L’experiència de Teresa, ha explicat, tampoc s’ha de quedar tancada en els monestirs. Tot cristià està cridat, d’una manera ordinària i sense necessitat de fenòmens extraordinaris, a permetre que Déu travessi i transformi la seva existència.
«Que l’Eucaristia travessi la nostra indiferència. Que el perdó travessi els nostres ressentiments. Que la caritat travessi el nostre egoisme. Que l’esperança travessi les nostres pors», ha demanat.
El P. Francisco Sánchez Oreja ha acabat l’homilia tornant a la pregunta de l’Evangeli i situant-la precisament on Teresa va aprendre a respondre-la amb tota la seva existència: «I vosaltres, qui dieu que soc jo?».
«El miracle més gran de la Transverberació no va ser la sageta de foc. Va ser que una dona va deixar que Déu l’estimés a fons. I des d’aleshores, el seu cor continua encenent el cor de l’Església».
El desenari continuarà en el Monestir de l’Encarnació fins al proper 26 d’agost, festa de la Transverberació de Santa Teresa de Jesús.