La 49a Setmana Santjoanista d’Úbeda va viure el divendres 23 d’octubre una de les seves jornades més destacades amb la intervenció del P. Miguel Márquez Calle, superior general de l’Orde dels Carmelites Descalços, qui va pronunciar la conferència titulada «Desafiaments de sant Joan de la Creu a la teologia i l’espiritualitat del nostre temps».
En una sala completament plena, el superior general va oferir una reflexió sobre l’extraordinària actualitat del pensament santjoanista, presentant a sant Joan de la Creu no com una figura tancada en el passat, sinó com un home profundament humà, proper i capaç d’il·luminar les grans inquietuds del nostre temps.
La conferència es va emmarcar en els Centenaris Santjoanistes de 2026.
Un dels punts centrals de la intervenció va ser la invitació a recuperar el sant Joan de la Creu autèntic, més enllà de les imatges simplificades que el presenten com un místic distant, fred o aliè a la realitat humana.
Miguel Márquez va proposar un acostament «descalç» a la seva espiritualitat, capaç de descobrir a un home vital, observador, sensible i profundament implicat en l’aventura de l’existència.
Des d’aquesta perspectiva, el sant carmelita es veu com un company de camí per a l’ésser humà contemporani, precisament perquè la seva experiència espiritual neix de la trobada amb les preguntes, les recerques, les ferides i els desitjos més profunds de la persona.Desde esta perspectiva, el santo carmelita aparece como un compañero de camino para el ser humano contemporáneo, precisamente porque su experiencia espiritual nace del encuentro con las preguntas, las búsquedas, las heridas y los deseos más profundos de la persona.
El superior general va relacionar l’experiència santjoanista amb alguns dels desafiaments que caracteritzen a la societat actual, especialment l’acceleració de la vida, l’alienació i la necessitat de mantenir-ho tot baix control.
Enfront d’aquestes dinàmiques, l’espiritualitat de sant Joan de la Creu proposa una actitud diferent: aprendre a contemplar, desenvolupar la capacitat de rebre i recuperar la sorpresa davant el misteri de la vida i de Déu.
L’experiència mística no apareix així com una evasió de la realitat, sinó com una manera més profunda i lliure d’habitar-la.
A partir del Càntic Espiritual, Miguel Márquez va articular la seva reflexió entorn de set verbs fonamentals, que tracen un itinerari per a viure el present des de la llibertat i l’obertura a l’amor.
Acceptar l’absència suposa reconèixer que no sempre trobem respostes immediates i que l’experiència de Déu també passa pel silenci i la distància aparent.
Buscar expressa el dinamisme d’una existència que no es conforma amb el que és superficial i roman oberta a la trobada.
Perdre’s convida a abandonar la necessitat de dominar-ho tot, deixant espai a una experiència que supera les nostres seguretats.
Deixar-se ferir significa acceptar la vulnerabilitat pròpia de l’amor, que transforma precisament perquè ens obre als altres i a Déu.
Estimar constitueix el centre de tot el camí espiritual, la vocació més profunda de l’ésser humà i la clau de la unió amb Déu.
Entrar en l’espessor representa la disposició a endinsar-se en el misteri, sense pretendre reduir-lo a explicacions fàcils o respostes definitives
Finalment, viure davant la Mirada convida a descobrir l’existència des de l’experiència de ser contemplats i estimats gratuïtament per Déu.
Aquests set moviments configuren una proposta espiritual que no pretén oferir solucions immediates, sinó ajudar a viure d’una manera més autèntica, receptiva i lliure.
Un altre dels aspectes destacats de la conferència va ser la reinterpretació de la nit santjoanista.
No veient-la únicament com una experiència de sofriment, foscor o esterilitat, Miguel Márquez la va presentar com un temps de transformació interior, una autèntica gestació de llum.
La nit esdevé així un espai on per a madurar noves maneres de comprendre, estimar i relacionar-se amb Déu. No és simplement absència, sinó també preparació per a una trobada més profunda.
Aquesta perspectiva permet descobrir l’actualitat de sant Joan de la Creu per als qui travessen moments d’incertesa, fragilitat o recerca de sentit.
A la part final de la seva reflexió, el superior general va convidar a superar l’interès propi, afrontar les pors i comprendre l’existència com una aventura única vers la unió d’amor.
.
Des de l’experiència del Càntic espiritual, Déu apareix com el Cérvol ferit, l’Espòs enamorat que surt a l’encontre de l’ésser humà i el convida a una relació marcada per la gratuïtat.
Aquesta perspectiva permet comprendre també el final de la vida no simplement com una conclusió, sinó com un naixement cap a la plenitud de la unió amb Déu.
La conferència va oferir una lectura profundament esperançadora de sant Joan de la Creu, mostrant com la seva paraula continua sent capaç de dialogar amb les preguntes de la cultura contemporània.
Amb la intervenció del P. Miguel Márquez, la 49a Setmana Santjoanista d’Úbeda va reafirmar la seva vocació de ser un espai de trobada entre la tradició mística carmelitana i els grans desafiaments espirituals, culturals i humans del nostre temps.

