El Museu del Santo Ángel de Sevilla, dels Carmelites Descalços, presenta una nova exposició dedicada a una de les manifestacions més suggestives de l’escultura religiosa del Barroc: les representacions del Nen Jesús. Amb el títol «El Nen Jesús a l’època de Juan de Mesa», la mostra reuneix trenta creacions originals que permeten recórrer l’evolució artística d’aquesta iconografia durant la primera meitat del segle XVII.
La iniciativa s’emmarca en les activitats commemoratives de l’IV centenari de la mort de Juan de Mesa (1583-1627), un dels grans representants de la imatgeria barroca espanyola i deixeble de Juan Martínez Montañés (1568-1649). El Museu del Santo Ángel ha volgut retre homenatge a l’escultor cordovès recuperant, a més, la seva vinculació històrica amb el convent carmelità sevillà.
La relació es remunta a 1620, quan Juan de Mesa va fer una imatge de sant Josep amb el Nen per al convent. Encara que aquella obra no s’ha conservat, la seva existència és un testimoniatge dels vincles entre els grans escultors del Barroc sevillà i la comunitat carmelitana.
A partir de les imatges del Nen Jesús conservades a l’església i el museu, algunes relacionades amb el taller de Juan de Mesa, s’ha organitzat una exposició que incorpora també peces procedents d’altres convents i col·leccions particulars.
Les trenta obres originals reunides per primera vegada permeten contemplar una àmplia representació dels models coneguts com ‘montañesinos’ i ‘mesinos’. Segons els organitzadors, es tracta de la major exposició coneguda dedicada a aquestes representacions del Nen Jesús, fet que dona a la iniciativa un interès especial en l’estudi i la difusió del patrimoni escultòric barroc.
El recorregut artístic comença amb Juan Martínez Montañés, l’aportació del qual va resultar decisiva per a la configuració d’aquesta iconografia. En 1606, l’Arxiconfraria Sacramental del Sagrari de Sevilla li va encarregar una imatge del Nen Jesús destinada a les seves celebracions. L’escultor va crear llavors un model de Nen Jesús triomfant i gloriós que aconseguiria una extraordinària difusió i es convertiria en un referent per a generacions posteriors d’artistes.
La relació de Montañés amb els Carmelites Descalços del Santo Ángel es documenta també en 1608, quan va rebre l’encàrrec de realitzar un retaule per a la capella funerària de Francisca de León. L’obra havia d’incloure una representació de la Sagrada Família, amb la Mare de Déu, el Nen Jesús i sant Josep.
Encara que la imatge del Nen Jesús va desaparèixer, el seu model va assolir una notable popularitat. La seva fama va arribar a altres llocs d’Andalusia, com demostra l’encàrrec dels franciscans de Villamanrique, que van sol·licitar una imatge semblant a la que es venerava en l’antic col·legi de l’Àngel de la Guarda de Sevilla.
Les imatges de la Mare de Déu i sant Josep d’aquell conjunt les conserva actualment la Confraria del Silenci, que es van recuperar del temple carmelità durant el procés de exclaustració del segle XIX.
L’exposició permet descobrir com aquells primers models escultòrics van anar evolucionant i prenent noves expressions artístiques. Juan de Mesa, format al costat de Martínez Montañés, va desenvolupar una interpretació personal de la figura del Nen Jesús, incorporant a les seves creacions una sensibilitat i una expressivitat pròpies.
Entre les figures que permeten comprendre la seva aportació destaquen les imatges conservades al Museu de Belles Arts de Còrdova i a la Universitat de Sevilla, dos exemples indicatius de la reinterpretació del model ‘montañesino’.
La mostra també incorpora igualment una selecció d’escultures realitzades en fusta i plom, procedents de convents sevillans i de col·leccions particulars de Sevilla, Cadis i altres localitats. Aquestes peces permeten valorar l’extraordinària difusió que va aconseguir la iconografia del Nen Jesús tant a Espanya com a Hispanoamèrica.
El recorregut es completa amb obres vinculades a Francisco de Ocampo i als germans Felipe de Ribas (1609-1648) i Francisco Dionisio de Ribas (1616-1679), artistes que van contribuir al creixement de l’escultura barroca sevillana. A les seves representacions, les vestidures tenen un moviment cada vegada més pronunciat i les composicions mostren una expressivitat creixent.
Més enllà del seu indubtable valor artístic, «El Nen Jesús a l’època de Juan de Mesa» posa també de relleu la profunda relació entre art, devoció i espiritualitat. Moltes de les imatges exposades han format part durant segles de la vida religiosa de comunitats i famílies, convertint-se en expressions pròximes de la fe i de la contemplació del misteri de l’Encarnació.
En aquest sentit, l’exposició permet apropar-se a una dimensió significativa de la tradició carmelitana, on la contemplació de la humanitat de Crist ocupa un lloc fonamental. La representació del Nen Jesús troba una ressonància particular en l’espiritualitat de santa Teresa de Jesús, profundament centrada en l’amistat i el tracte personal amb Crist.
El Museu del Santo Ángel agraeix a les comunitats religioses, institucions i col·leccionistes particulars que han cedit temporalment les seves obres, algunes d’elles valorades especialment pel seu significat devocional.
Amb aquesta iniciativa, el Santo Ángel de Sevilla continua contribuint a la conservació, recerca i difusió del patrimoni artístic i espiritual, oferint una oportunitat singular per contemplar algunes de les més belles representacions del Nen Jesús en l’escultura barroca andalusa.
Una exposició que uneix història, art i espiritualitat, i que permet redescobrir la petjada de Juan Martínez Montañés, Juan de Mesa i els seus continuadors en una de les iconografies més entranyables de la tradició cristiana.

