El Carmel Descalç avui està de festa, una gran festa, la de Tots els sants carmelites. El dia 1 celebrem a Tots els sants de l’Església, avui posem la mirada en tots els sants que han portat l’hàbit de la Mare de Déu del Carme i des del cel intercedeixen per nosaltres. Ho exposa amb molta força l’inici de l’himne de vespres:
Cantem vostre triomf, carmelites celestes,
soldats valerosos de Crist coronats,
que lliures de les tristes, pesades armadures,
sense marciu-vos pobleu els camps més alts.
Entre tots ells no podem oblidar als màrtirs, els germans nostres que lliuren la seva vida, vessen la seva sang i busquen la unió i el perdó de tothom, com Crist a la creu. Si continuem resant l’himne de vespres ens unim a ells:
Màrtirs, esquadrons de màrtirs purpurats;
les boques mig obertes, la palma entre les mans!
Quants carmelites han ofert la seva vida com a màrtirs de Crist!
Quina herència ens han deixat!
Quanta ajuda tenim al cel!
Davant això se’ns plantegen unes quantes preguntes: els coneixem? sabem com es diuen, on han viscut, què han deixat escrit, quines obres van fer, on són els seus cossos venerables?
En primer lloc una constatació, la majoria van patir martiri a Espanya. A ells ens adrecem. A aquests germans de la nostra Província que són beats màrtirs o que encara estan en procés de beatificació. Són molts, més de 80. A més, aquells que ja estan beatificats tenen un dia per recordar-los d’una manera especial i celebrar la seva festa, el 4 de maig.
És bo que els seus noms ens resultin familiars: el beat Lluc de Sant Josep i companys màrtirs de Catalunya, el beat Eusebio del Nen Jesús i companys màrtirs de Toledo, el beat Eufrasio del Nen Jesús d’Oviedo, el beat Pedro Tomás de la Verge del Pilar i els seus companys màrtirs encara en procés, el germà Maximino de la Verge del Carmen de Burgos i el P. Joaquín de la Sagrada Família i companys de Madrid. També tenim carmelites descalces màrtirs. Són 4 i estan beatificades: les beates María Pilar de San Francisco de Borja, Teresa del Nen Jesús i Maria Ángeles de San José de Guadalajara i la beata María Sagrario de Sant Lluís Gonçaga de Madrid.
També és important recordar que el passat dia 6 vam celebrar la memòria dels màrtirs de la persecució religiosa del segle XX a Espanya. Així que tenim la sort de poder celebrar la seva festa per partida doble, el maig i el novembre. Les carmelites tenen els seus dies propis assignats, les beates de Guadalajara el 24 de juliol, dia del seu martiri, i la beata María Sagrario el 16 d’agost, l’endemà de l’Asunción que és quan va ser assassinada a la prada de Sant Isidre de Madrid. A tot això s’hi afegeix que a cada lloc de naixement o de martiri s’acostuma a honorar cada màrtir de manera local a l’església on va ser batejat o en el convent on acabà els seus dies com a màrtir.
Són històries per conèixer i difondre, per ajudar a créixer en la nostra vida espiritual perquè ens adonem de la riquesa que s’amaga en aquesta plèiade santa de testimonis de Crist que moriren perquè eren fills de santa Teresa de Jesús i sant Joan de la Creu, o dit d’una altra manera, per ser frares i monges. Aquest era el seu delicte; haver dit sí a Déu d’una manera tan especial. En ser reconeguts com a tals van patir el martiri. Deixaren els carrers regats amb la seva sang i, a la vegada, un testimoniatge de vida que no es pot oblidar.
Per això, començarem a presentar els nostres màrtirs en aquest mitjà. Cada mes en coneixerem un. Sense presses, sabem que n’hi ha molts. En primer lloc presentarem els que ja estan beatificats i més endavant els que tenen el procés obert. El que importa és tenir ganes d’entrar a fons en les seves vides i en els escrits que alguns ens deixaren. Un autèntic regal per viure amb l’alegria de saber que tenim molts màrtirs que intercedeixen per nosaltres i que són part de la nostra família, la del Carmel Descalç que avui celebra a tots els seus sants entre els quals es troben els que porten la palma a les seves mans.
P. Rafael Pascual Elías, ocd