Del 6 al 12 d’abril d’aquest any, un petit grup d’interns del Centre Penitenciari de Jaén, acompanyats pel monitor d’esports, el coordinador de la UTE (Unitat Terapèutica i Educativa del Centre Penitenciari de Jaén) i la coordinadora del Departament de Treball Social, han recorregut la Sierra de Segura, entre Beas i Caravaca, seguint el Camí de Sant Joan de la Creu, un camí vers l’interior, amb la companyia del sant, místic i company, tan sant com amic. La seva experiència i oració s’han deixat veure en l’esforç que exigeix aquesta travessia de muntanya, en el record del seu pensament i obra literària, però, també, en la bellesa i la potència de les encisadores albades, el silenci o la conversa senzilla, el merescut descans i la càlida acollida d’altres caminants o llocs.
Albades que omplen de goig i esperança cada dia que comença, i esborren, amb amor, l’error i el patiment; vespres que preludien l’abraçada del bon Déu enmig de la nit i on calgui: així ens ho recorda sant Joan de la Creu a la seva obra Llama de amor viva (3, 27):
” Si el alma busca a Dios, mucho más la busca su Amado a ella”
Han estat dies inoblidables per a aquests camins que el sant va recórrer més d’una desena d’ocasions en ambdós sentits entre Baeza o Beas i Caravaca, per atendre les fundacions del Carmel Descalç, caminant, sempre amb un company i una mula que els servia d’ajuda per a la càrrega i l’orientació. Com aleshores, han passat per les poblacions de Beas de Segura, Hornos, Pontones, Santiago de la Espada, a la província de Jaén; Pedro Andrés i Nerpio, d’Albacete (Castella-la Manxa); El Sabinar (Moratalla) i Caravaca de la Cruz, de Múrcia.
Avui, des de la Unitat Terapèutica Educativa del Centre Penitenciari de Jaén, aquest petit grup de valents mira el futur de cara, sense por i plens de confiança. Ha estat també fruit d’un treball ben fet, dia a dia, pacient i esperançat, que ara dona un dels seus fruits amb aquesta bonica experiència, que sens dubte marcarà un abans i un després en els seus protagonistes. Potser la nit tapi la vista, però la llum de la fe és guia i potència total, “en una noche oscura, com ansias, en amores inflamada…” també ens diu sant Joan de la Creu en el seu poema “La noche oscura” … Així ens ho han fet entendre aquestes persones, que, des de les seves circumstàncies, ens animen a obrar el bé sigui quina sigui la nostra condició.
Ha valgut la pena l’esforç necessari de permisos, dinàmiques grupals, tasques… Ha valgut la pena tornar a il·lusionar-se. Una experiència exemplar, els resultats de la qual sobrepassen l’ esforç invertit i omplen de sentit lesque es puguin fer més endavant. Gràcies!
María José Lozano Bernal, ocds.
Francisco Javier García López, ocds.