La data del 27 de setembre de 1970 va quedar gravada com una fita històrica per al Carmel i per a tota l’Església. A la basílica de Sant Pere, el papa sant Pau VI va proclamar santa Teresa de Jesús doctora de l’Església universal. Era la primera vegada que una dona rebia oficialment aquest títol, amb el qual l’Església reconeixia no només la santedat de Teresa, sinó també la profunditat i vigència del seu mestratge espiritual.
Han passat 56 anys des d’aquella jornada i, tanmateix, el magisteri teresià conserva una sorprenent actualitat. Teresa continua acompanyant els qui desitgen aprendre a pregar, entrar en la seva pròpia interioritat i descobrir una relació amb Déu que no allunya de la vida, sinó que ajuda a viure-la de manera més veritable.
Pau VI ho va expressar amb claredat en aquella celebració, presentant Teresa com una dona excepcional, reformadora, fundadora, escriptora, mestra de vida espiritual i contemplativa profundament activa. Però va voler assenyalar especialment allò que el seu doctorat entregava novament a tota l’Església: «el missatge de l’oració».
Teresa havia après aquesta oració vivint-la. No va construir un sistema reservat per a especialistes. Va parlar des de la seva pròpia experiència de busca, amistat, caigudes, perseverança i trobada amb Déu. Per això, quatre segles després de la seva mort, l’Església reconeixia solemnement en ella una veritable mestra de la vida cristiana.
La carta apostòlica Multiformis Sapientia Dei, promulgada aquell 27 de setembre, reconeixia expressament el seu coneixement i pedagogia de les coses divines i la declarava primera dona Doctora de l’Església. La intuïció era profundament teresiana: allò que va començar en l’experiència personal d’una dona del segle XVI s’havia convertit en patrimoni espiritual per a tota l’Església.
En celebrar avui aquell esdeveniment no ens limitem a celebrar un títol, sinó que significa tornar a escoltar Teresa. En uns temps marcats per les presses, el soroll i la dispersió, la seva invitació a aprofundir en el nostre interior i trobar-nos allí amb Déu conserva tota la seva força.
Cinquanta-sis anys després, Teresa continua ensenyant. Continua sent mestra. Continua convidant-nos a fer de la pregària una amistat capaç de transformar la vida.