El 26 de maig de 2025 s’esdevé el 450 aniversari de l’arribada de santa Teresa de Jesús a Sevilla, ciutat que no entrava en els seus plans fundacionals, però a la qual va haver d’anar-hi pel camí de l’obediència. Obligada per la voluntat del P. Jerónimo Gracián, llavors visitador dels descalços, i malgrat els seus propis dubtes, la Santa va començar des de Beas un viatge difícil, ple d’infortunis, calor i pobresa, per anar a fundar el primer convent de carmelites descalces d’Andalusia.
El camí cap a Sevilla va ser tota una lliçó d’humilitat i confiança. Amb carros deixats, sense recursos i confiades únicament a la Providència, la comitiva de religioses —entre les quals Maria de Sant Josep, futura priora de la casa sevillana— va patir malalties, penúries, disputes, insolacions i perills, com el pas accidentat del Guadalquivir a Espeluy, o els aldarulls a Còrdova. Tot i amb això, com bé recordava la Mare Teresa, tot passava “rient i component cobles”, amb l’humor i la fe que la caracteritzaven.
Finalment, el 26 de maig de 1575, després de nou dies de viatge, arribaren a Sevilla, a una casa pobrament habilitada al carrer de les Armes. El que hi van trobar no tenia res a veure amb l’ajuda promesa: matalassos vells, xinxes, estris prestats que aviat van ser reclamats, i una misèria extrema que amb prou feines van poder pal·liar amb pomes i pa. Tanmateix, des de la indigència i la incomoditat, va començar una vida conventual intensa, exemple d’entrega total a l’ideal teresià de pobresa, clausura i oració.
Avui, quatre segles i mig després, donem gràcies per aquesta fundació nascuda del sacrifici, i celebrem la presència viva del Carmel teresià a Sevilla. Que el testimoniatge de la nostra Mare Santa Teresa i de les seves primeres companyes continuï inspirant la nostra vocació de fidelitat creativa a l’esperit del Carmel Descalç.