El 24 d’agost de 1562 va quedar gravat per sempre a la història de l’Església i del Carmel. Aquell dia, en una modesta casa d’Àvila, naixia el Monestir de San José, la primera fundació de santa Teresa de Jesús i punt de partida d’una renovació espiritual que, des de la senzillesa i la pregària, s’acabaria estenent per tot el món.
Teresa no volia començar una gran reforma ni fundar un orde nou. El seu desig era molt més senzill i, a la vegada, profundament revolucionari: crear una petita comunitat on es pogués viure l’Evangeli amb autenticitat, en fidelitat a la Regla del Carme i en un ambient de silenci, fraternitat i contemplació.
Ella mateixa escriu en el Llibre de la Vida que somiava en un monestir format per poques germanes, on l’oració sustentés la vida quotidiana i cadascuna pogués lliurar-se plenament a Déu i intercedir per l’Església i pel món.
La fundació va estar precedida per anys de discerniment, incomprensions i dificultats. Va haver-hi oposició a dins i a fora del monestir de l’Encarnació, crítiques de la societat avilesa i fins i tot moments en els quals el projecte va semblar impossible. Tanmateix, Teresa mai va perdre la certesa que aquella inspiració naixia de Déu. Gràcies al suport de persones com Guiomar de Ulloa, sant Pere d’Alcántara i altres col·laboradors, el projecte va anar prenent forma fins a fer-se realitat.
El matí del 24 d’agost de 1562, al so d’una petita campana que la mateixa Teresa havia comprat en una paradeta, va quedar inaugurat el Monestir de San José. Aquell gest senzill marcava l’inici d’una nova etapa per al Carmel i per a l’espiritualitat cristiana. La Santa hi residiria durant cinc anys, que recordaria com «els més feliços de la meva vida», i convertiria aquella casa en el nucli des del qual naixerien totes les seves posteriors fundacions.
San José no va ser únicament el primer convent de les carmelites descalces. Va ser també un veritable laboratori espiritual on Teresa va escriure Camí de Perfecció, va revisar el Llibre de la Vida i va començar la redacció de Castell Interior. Dins d’aquelles parets humils, es va anar perfilant un carisma que uniria contemplació, fraternitat i servei a l’Església.
Pocs anys després, la visita del llavors Superior General de l’Orde, P. Juan Bautista Rubeo, va confirmar la validesa d’aquella experiència. Impressionat per l’estil de vida de la comunitat, va encoratjar Teresa a continuar fundant nous monestirs, obrint així el camí a l’expansió de la Reforma teresiana per Espanya i posteriorment pel món.
Avui, més de quatre segles després, el Monestir de San José continua sent un lloc de referència per a tota la família del Carmel Descalç. No solament per ser la primera fundació teresiana, sinó perquè continua recordant que les grans transformacions de l’Església neixen, gairebé sempre, de gestos humils viscuts amb una confiança absoluta en Déu.
Cada 24 d’agost, la família teresiana adreça la mirada vers aquella petita casa d’Àvila per donar gràcies pel naixement d’una obra que, des de la pobresa i el silenci, ha deixat una petjada inesborrable en la història de l’espiritualitat cristiana. Allí va començar un camí que continua convidant, avui com llavors, a viure l’amistat amb Crist, la fraternitat i l’esperança des de la força transformadora de la pregària.