Feia tres anys des de la darrera trobada del Carmel Teresià català i ja hi havia ganes de recuperar aquesta jornada de fraternitat entre les diferents famílies vinculades a l’Orde del Carmel Descalç que l’any 2020 van quedar estroncades por la pandèmia. Potser per això, han estat moltes les persones que hem anat a la cita de Tarragona. Amb aquesta ja són vint-i-dues les trobades, de les quals la antiga Tarraco ens ha acollit en tres ocasions.
A més d’un nombre significatiu de laics vinculats a les nostres comunitats, entre els quals alguns membres del Carmel Seglar i del Carmel Missioner Seglar, també han vingut a la trobada representacions més o menys nombroses de les Carmelites Descalces de Mataró, Tarragona i Terrassa; de les dues institucions fundades pel carmelita descalç beat Francesc Palau, Carmelites Missioneres i Carmelites Missioneres Teresianes; algunes religioses de les Carmelites de Sant Josep, que engany celebren el 150è aniversari de la seva fundació per la germana Rosa Ojeda; també algunes Carmelites Tereses de Sant Josep, fundades per la mare Teresa Toda i la seva filla Teresa Guasch; i religiosos dels nostres convents de Barcelona, Badalona, Lleida i de la ciutat que ens ha acollit.
Durant la jornada, religiosa, fraternal i cultural, hem dividit els grups per poder fer visites guiades a la catedral, al Museu Bíblic i a la capella de Sant Pau del Seminari. L’acte central del dia, l’Eucaristia, s’ha celebrat a l’església del Carme, coneguda a la ciutat per “la Punxa” per la forma aguda de la coberta del campanar. La missa ha estat presidida pel pare Àngel M. Briñas, prior del Santuari de Santa Teresina de Lleida, acompanyat pels religiosos assistents a la trobada.
El dinar de germanor s’ha servit al Col·legi Mare de Déu del Carme de les germanes Carmelites Missioneres Teresianes. Després de dinar, el pare Varghese ens ha sorprès tothom amb la seva habilitat amb els jocs de mans i ha donat un toc de màgia a la festa.
El comiat de la jornada de fraternitat s’ha fet a la capella del mateix col·legi, on reposen les restes del beat Francesc Palau i Quer, amb una estona de reflexió i pregària. En acabar, abans de retornar a les nostres llars, abraçades de comiat i promeses de retrobar-nos una vegada més l’any vinent.
