Atès que, a causa de l’incendi, no se’ns va poder assegurar un retorn immediat al monestir, la tarda del dilluns 17 de juliol vam poder anar-hi per recollir algunes coses imprescindibles i vam decidir traslladar-nos a la nostra casa d’Alba de Tormes. On ens hi vam estar fins a tenir el permís per tornar. A Alba, vam tractar de viure en comunitat amb un ritme molt similar a Batuecas. Hi vam anar, a més dels membres de la comunitat –els germans Socorro i Eliseo, el germà Frederik es va incorporar quan vam retornar a Batuecas–, els pares Lázaro i Francisco, un sacerdot portuguès, Nuno, que fa uns mesos que ens acompanya, un sacerdot mexicà que volia passar un mes amb nosaltres, Ricardo, el nostre cuiner Jesús, i Ricardo, seglar, el qual ja fa temps que passa una temporada amb nosaltres i una altra en el monestir d’Escalonías. Agraïm des d’aquí al P. Miguel Angel els seus esforços per fer-nos grata l’estada d’evacuats.
El divendres 22 de juliol, ja amb l’autorització pertinent, vam retornar amb les poques coses que havíem portat i les moltes que tant a L’Alberca com a Alba ens van anar donant per alleugerir la nostra situació, sobretot aliments i dolços. El retorn es va fer amb tres cotxes. La casa, que no va quedar afectada pel foc, estava preparada per a rebre’ns i ens vam tornar a instal•lar sense cap dificultat per refer la nostra vida regular.
La impressió dels efectes causats pel foc no és gaire impressionant; es veuen alguns espais on va ser més agressiu i altres on sembla que no hi hagi passat res. En general la verdor de la vall es conserva i cal fixar-se en determinats punts per veure els efectes del foc. És una primera impressió, quan anem a caminar per la muntanya podrem constatar de més a prop els danys causats.
Agraïm la vostra proximitat amb l’oració i amb l’interès que heu mostrat per saber com estàvem. En el nostre cas, l’experiència d’evacuació ha estat molt mitigada per l’acollida tan singular que hem rebut en L’Alberca, som “els seus frares”, i per la cura exquisida amb que el P. Miguel Ángel va preparar el convent d’Alba per acollir-nos. Encara que la situació era extraordinària hem pogut seguir el ritme regular del Batuecas, amb la gràcia de poder celebrar l’Eucaristia al costat del sepulcre de la nostra Santa Mare, cada dia a la missa del pelegrí de les 12,30.