Quan s’acosta Nadal, recordem aquella profecia bíblica d’Isaïes que diu «El poble que caminava en la fosca ha vist una gran llum; una llum ha resplendit per als qui vivien al país tenebrós” (Is 9,2). Aquest missatge pren un significat especial en la nostra terra equatoriana davant els reptes que ens cal fer front: violència, augment de la pobresa , atur i una crisi energètica que comporta apagades diàries de fins a 14 hores… tanmateix, també ens recorda que la Llum veritable, la que transforma vides, no prové de les nostres pròpies forces sinó de l’Infant Jesús, Llum del Món, Príncep de la Pau.
A Betlem, també el l’Emmanuel es va fer Déu-amb-nosaltres en les circumstàncies més humils i adverses per a ensenyar-nos que l’esperança no depèn de les condicions externes. Jesús neix en un pessebre, petit, fràgil, però carregat d’una força transformadora: la capacitat de portar la Pau i reconciliar Déu amb els homes en un món dividit per odis i egoismes. En aquest Nadal el mateix missatge ressona també per a nosaltres, convidant-nos a mirar amb ulls nous la realitat i sobretot a aquells que necessiten el nostre suport i solidaritat.
Les nostres tradicions nadalenques equatorianes, com ara les novenes, les processons i les’ posadas’, són molt més que simples costums. Són expressions de fe i esperança que ens recorden la importància de la unitat i la comunitat. Aquests actes de devoció ens mostren que, fins i tot en temps difícils, el nostre poble sap celebrar, compartir i mantenir viva l’alegria. També són una crida a anar més enllà de les paraules i les celebracions, per convertir les nostres accions en signes concrets d’amor al proïsme.
Avui més que mai, estem cridats a ser llum per als altres. Nadal és el temps propici per obrir les nostres portes i els nostres cors, per compartir el que tenim amb els que menys tenen, i per comprometre’ns en la construcció d’un país més just i fratern. Maria i Josep van trobar un humil pessebre per refugiar-se gràcies a l’hospitalitat d’uns altres. Aquest gest senzill però profund ens desafia a preguntar-nos: què podem oferir nosaltres als qui passen per moments de dificultat?
La llum que necessita l’Equador no depèn d’una central elèctrica ni de la resolució immediata dels problemes materials. És una llum més profunda, una que il·lumini des del cor i transformi la nostra manera de viure i relacionar-nos. Aquesta llum és el Nen Jesús que ens convida altra vegada a construir junts un camí d’esperança començant des de les nostres llars.
Que aquest Nadal ens inspiri a renovar la nostra fe i la nostra capacitat de somiar en un Equador millor. Que ens ajudi a reconèixer que, encara que les tenebres es resisteixin a la llum, la llum de Crist brilla amb molta més força.
Bon Nadal!
+ Anibal Nieto, OCD
Bisbe