L’Evangeli d’aquest diumenge presenta l’últim ensenyament de Jesús abans de la seva Passió, abans d’assolir el cim de la seva Missió tot lliurant la seva vida. Segons sant Marc, Jesús va parlar també del tema que més preocupava en la seva època –i en la nostra–: què succeirà al final de tot, com serà la fi del món. Segons el text, Jesús es va cenyir a la tradició bíblica que parlava d’un gran cataclisme (primera lectura) enmig del qual apareixerà, de manera definitiva, la salvació de Déu per al seu poble. És a dir: l’Escriptura ensenya i Jesús corrobora que aquest món no s’acabarà quan la humanitat assoleixi el paradís terrenal, la pau universal i la convivència entre tots els pobles, nacions, allunyats el sofriment i el dolor, sinó enmig d’una gran confrontació, l’última, després de la qual el Senyor actuarà de forma inequívoca i definitiva.
El tema s’ha plantejat sempre enmig de les crisis, desastres i devastacions socials que ha travessat la humanitat i Jesús, sens dubte, també ho fa en vigílies de la fi de la seva vida. Ell desapareixerà, morirà clarament en aquest món i anuncia el que succeirà quan comenci a complir-se el que vindrà amb aquesta mort. En primer lloc, és clar que el món que coneixem s’enfonsarà. De fet, Jesús comença el seu discurs (cf. Mc 13,1ss.) profetitzant la fi del Temple de Jerusalem i de la ciutat santa: tots aquests edificis «seran destruïts, sense que quedi pedra sobre pedra». I la destrucció també arribarà a tot el que veiem i coneixem: el sol, la lluna, les estrelles deixaran de ser el referent que ens assegura cada matí que tot està en el seu lloc i deixaran d’il·luminar i sostenir el firmament. Tot s’enfonsarà. Però tot plegat només és l’escenari, certament terrible sí, perquè tothom puguin contemplar el «Fill de l’Home» que vindrà sobre els núvols «amb gran poder i majestat», enviant els àngels per reunir els seus allà estiguin. El text no diu si aquesta serà l’oportunitat perquè alguns o molts s’ho repensin, encara que sí que ho diuen altres textos com l’Apocalipsi (sense masses esperances de que qui no s’hagi convertit abans ho faci ara en aquestes circumstàncies extremes).
Com a ensenyament pràctic, Jesús aporta la paràbola de la figuera: els senyals anuncien de manera certa allò que s’apropa. També fan saber que no trigarà i, de fet, aquests signes van aparèixer i continuen apareixent en cada generació, encara que no fins a l’extrem de que tot s’esfondri. De fet, cada generació veu arribar el seu ocàs, com cada persona, aquesta fi personal que és acompte de la fi de totes les coses. Però també diu que ningú en aquest món coneix ni coneixerà el dia i l’hora, ni tan sols Ell, com a home. Això està per complet a les mans de Déu. En les nostres, està i sempre estarà el reconèixer que aquest procés ja està en marxa i reconèixer el Fill de l’Home que ve a cadascun i a tots en les circumstàncies agradables i desagradables, que Crist està sempre amb nosaltres, tots els dies, fins al final d’aquest món.
Primera lectura: Daniel 12, 1-3
En aquell temps es presentarà Miquel, comandant dels exèrcits celestials, que vetlla pels fills del teu poble; hi haurà un temps de desgràcies com no se n’havien vist des que existeixen les nacions fins aquell moment. Però en aquell moment serà salvat el teu poble, tots els qui estaran inscrits en el llibre. La multitud dels qui dormen a la pols de la terra es desvetllarà, uns per a la vida eterna, altres per a la vergonya d’una reprovació eterna. Els justos resplendiran com la llum del firmament, els qui hauran conduït el poble pel bon camí brillaran com els estels per sempre més.
Segunda lectura: Hebreos 10, 11-14. 18
Tots els sacerdots oficien diàriament i ofereixen sovint unes víctimes semblants, que mai no poden treure els pecats. Però Jesucrist, després d’oferir-se una sola vegada com a víctima pels pecats, s’ha assegut per sempre a la dreta de Déu, esperant que Déu faci dels seus enemics l’escambell dels seus peus. Amb una sola oblació ha consagrat del tot i per sempre els qui havien de ser santificats. Un cop Déu ha perdonat els pecats, ja no cal presentar cap més ofrena per obtenir-ne el perdó.
Evangelio: Marcos 13, 24-32
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Aquells dies, després d’aquelles desgràcies, el sol s’enfosquirà, la lluna no farà claror, les estrelles aniran caient del cel i els estols que dominen allà dalt trontollaran.
Llavors veuran venir el Fill de l’home sobre els núvols amb gran poder i amb gran majestat. Mentrestant enviarà els àngels per reunir els seus elegits, que vindran de tots quatre vents, des dels extrems més llunyans de la terra i del cel.
Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i neixen les fulles sabeu que l’estiu s’acosta. Igualment, quan vosaltres veureu tot això, sapigueu que ell s’acosta, que ja és a les portes. Us dic amb tota veritat que no passarà aquesta generació sense que s’hagi complert tot això. El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran. Ara, del dia i de l’hora, ningú no en sap res, ni tan sols els àngels ni el Fill; només ho sap el Pare.»