El papa Francesc ha proclamat Joan Pau I beat en una cerimònia a la plaça de Sant Pere. Albino Luciani, el seu nom real, va morir després de només 33 dies de pontificat. .
Per a la seva beatificació, es va aprovar el miracle de la seva intercessió a Candela Giarda, d’11 anys, una noia de Paranà (Argentina) que el 2011 estava prop de la mort. La seva mare, Roxana Fada, seguint indicacions d’un sacerdot, va pregar al papa mort per la seva salut i l’endemà ja va anar millorant fins a la seva curació total.
“Amb el seu somriure, el papa Luciani va aconseguir transmetre la bondat del Senyor. És agradable una Església amb el rostre alegre, serè i somrient, que mai tanca les portes, que no endureix els cors, que no es queixa ni està ressentida, que no s’enfada ni és impacient, que no es nostra aspra ni pateix nostàlgia del passat”, ha dit el papa Francesc durant l’homilia de beatificació.
Essent Cardenal Patriarca de Venècia, el papa Joan Pau I va escriure una carta mensual adreçada a qui nomenava ‘Il·lustríssims senyors’, entre els quals no hi podien faltar ‘il·lustres senyores’ com a santa Teresa o santa Teresina de l‘Infant Jesús.
Ho feia amb un estil epistolar en to periodístic, àgil i desenfadat en el qual abordava totes les qüestions que el preocupaven com a patriarca de Venècia, escrites de manera senzilla, perquè estaven pensades per als seus fidels i per a tots els homes de bona voluntat. La carta a santa Teresa té un títol molt suggestiu i molt expressiu: ‘Teresa, un maravedís i Déu’; tenint en compte les dificultats econòmiques que la reformadora del Carmel va experimentar i com les va superar amb els seus coneixements del valor dels diners i el seu regateig, per la qual cosa deia: “¡estoy muy baratona!” i, sobretot, amb la seva confiança en el Senyor de les rendes i dels rendistes. Però, a més, la paraula maravedís del títol es refereix a Teresa com una riquesa-regal molt gran de la Santíssima Trinitat a la seva Església.
A la carta, el futur Papa es fixa, en primer lloc, en la Teresa dels èxtasis i de les visions, en referència a la molt coneguda escultura de marbre de Bernini, de la qual escriu: ‘et presenta en el moment en què un serafí es disposa a travessar el teu pit amb la seva fletxa’.
Però hi ha una altra Teresa que, pel que diu, li agradava més; la Teresa que va experimentar les mateixes dificultats que tots nosaltres i que les va saber vèncer. La Teresa que sabia somriure, riure i fer riure. La que es movia amb llestesa enmig del món i en les circumstàncies més difícils. Tot plegat gràcies als seus dons naturals, però, sobretot, per la seva unió constant amb Déu. Una dona que val per vint homes. Dona de llengua senzilla i ploma elegant i aguda. Dona paradoxal que tot i tenir un molt alt concepte de les seves religioses, no dubtava a escriure al seu frare carmelita més estimat i admirat, el P. Gracián, al qual advertia per la seva senzillesa: “Per l’amor de Déu, vigili vostra reverència que fa allà. No es cregui res de les monges, que jo li dic que, si desitgen una cosa, li faran creure que en necessiten mil”. Però el Papa coneix la gran i definitiva importància de les dones a l’Església, i així ho escriu: “Les dones per si mateixes no governen, això correspon a la Jerarquia, però amb molta freqüència inspiren, promouen i a vegades, dirigeixen”.
Quan el Cardenal Patriarca de Venècia escrivia les seves cartes, els temps eren convulsos (octubre de 1974); com els de santa Teresa; sempre han existit reformadors falsos i il·luminats; carismàtics i profetes que s’autoproclamen l’única i veritable església, exactament com ara en ple tercer mil·lenni. Per això li diu: “Benvolguda Teresa, què lluny del teu esperit està tot això! Quin abisme que hi ha entre tu i aquests falsos reformadors! Filla de l’Església” era el nom que més t’agradava. Ho vas repetir amb veu apagada en el teu llit de mort. I durant la teva vida vas treballar incansablement per a l’Església i amb l’Església, acceptant, fins i tot, el sofrir alguna cosa de l’Església.
Així veia a santa Teresa Juan Pau I, el pontificat del qual va estar significat per la seva proximitat, simpatia i per la seva humilitat i lideratge. Va ser el Papa del somriure de Déu.
También escribe otra preciosa carta a Santa Teresa de Lisieux. Os dejamos el link para no alargar el texto de la noticia y podáis disfrutar de sus palabras.
Llegir més a: http://sobrecartas.com/la-alegria-caridad-exquisita/
