«Jo sóc el cep, i vosaltres, les sarments»

27 abr. 2024 | Evangeli Dominical, Uncategorized @ca

Jesús viu i Ressuscitat continua present, sobretot, física i històricament, a la seva Església. Ella és el seu cos, com diu sant Pau, o la vinya nova i veritable, com diu el mateix Jesús a l’Evangeli d’avui. Com sabem, la comparació amb la vinya o el raïm és una de les metàfores usades a l’Escriptura per referir-se al poble de Déu. El mateix Jesús la fa servir «in extremis» en una de les seves últimes paràboles (Mt 21,33-43) per fer una crida gairebé desesperada a la conversió i obrir els ulls dels dirigents del poble d’Israel davant el que havia de succeir, per la qual cosa, segurament, els responsables polítics i religiosos van decidir perseguir-lo i treure’l de la vinya, definitivament. Potser, com algú va escriure, van pensar que així podrien «desempallegar-se» per sempre del seu Déu per ser «veritablement» lliures, de la mateixa manera que avui molts estan convençuts d’haver-ho aconseguit amb tantes revolucions com hi ha hagut (i les que encara vindran). En tot cas, la Paraula, expressada per la pròpia boca dels dirigents del poble, es va complir: «Acabarà amb aquells malvats i llogarà la vinya a altres vinyaters que li lliurin el seus fruits al seu temps». Però el canvi no va ser d’un poble infidel per un altre fidel, sinó alguna cosa molt més radical i profunda: la nova vinya és el Fill de Déu, que és també fill de l’home. De la mateixa manera que és «la porta de la cleda de les ovelles», és també el cep del qual neixen i se sustenten els nous sarments, cadascun dels membres del poble de Déu. Aquesta és la veritable vinya de la qual el Pare en té cura. Ell s’ocupa de cadascun dels nouvinguts o nascuts al cep perquè donin fruit, és a dir del desenvolupament personal, de la realització com es diu avui, de cada persona unida a Crist gràcies al baptisme. Per a això, la poda, la mima interiorment i, si al final veu que no compleix la seva finalitat de donar fruit, l’arrenca. Aquesta cura, aquesta neteja es produeix gràcies a la Paraula de Jesús, que fa obrar en veritat, jutjar, discernir, i cura l’interior i l’exterior dels qui se li acosten. La nostra tasca és ser-hi perquè lluny d’Ell no hi ha creixement com a cristians ni, segurament, com a persones. Jesucrist és l’Home Nou, la pedra sobre la qual es basteix la nova humanitat i la nova creació, i nosaltres estem en comunió amb Ell d’una manera vital. Nascuts i incorporats a Jesús pel baptisme, els altres sagraments ens van «perfeccionant», portant a poc a poc a la comunió plena amb tota aquesta vida, a «donar fruit», a treure profit de la nostra vida en tots els sentits, a aprofitar-la de la millor manera possible en l’amor i servei als altres, els germans i també a tots, per donar testimoni que tot estem cridats a formar part d’aquesta vinya, de la mateixa manera que tots som ovelles «potencials» d’aquest ramat. I, al contrari, separar-se de Crist, de la vinya és, a la llarga, malgastar-se, malbaratar-se per a res. I això pot passar fins i tot quan «formalment», exterior o subjectivament, ens creiem que encara estem units al cep, però no ho estem perquè no vivim realment com l’interior ens convida a fer-ho. Si és el cas, deixem-nos podar, netejar per a ser sarments, membres dignes de la vinya del Senyor, cosa que no vol dir pas ser perfectes o purs, sinó confiar en la gràcia i misericòrdia de Déu en Jesucrist.

Primera lectura: Hechos de los apóstoles 9, 26-31

Segunda lectura: 1Juan 3, 18-24

Evangelio: Juan 15, 1-8