Encara és viu el caliu de tot el que vam viure l’any passat recordant el 150è aniversari del teu naixement. El temps passa, però què són 150 anys davant l’eternitat? Tu mateixa, sent encara novícia, escrius en una carta a la teva germana Céline que la vida només és un instant entre dues eternitats. Tot això ens ajuda a viure d’una altra manera. I avui, en el dia de la teva festa, altra vegada posem la nostra mirada en tu.
És bo deixar clar que el teu estimat Jesús no et va cridar a viure l’eternitat l’1 d’octubre de 1897, sinó el 30 de setembre. Però com aquest mateix dia de l’any 420 va morir a Betlem, un gran sant, sant Jeroni, un dels grans Pares de l’Església que tant ens apropa a la Bíblia amb la seva traducció al llatí, aquest dia el celebrem a ell i l’endemà fem la teva festa. En vull fixar en això, petita Teresa. Sant Jeroni et precedí en el camí cap al cel molts segles abans i a més et deixà el camí obert perquè entressis de ple a l’Evangeli. Què seria de la nostra vida si no el tinguéssim sempre al nostre costat? En la teva Història d’una ànima, ens deixes molt clar que és el teu aliment sòlid i totalment pur, […] a l’Evangeli trobo tot el que necessita la meva pobra ànima. Sempre hi descobreixo llums noves, sentits ocults i misteriosos… …
I si unim tot el que ens regales, arribem als teus últims dies en aquest món, a les teves Últimes converses on ens deixes un testament preciós. Alguna cosa que hauríem de viure tots com tu, estimada Teresina, ficar-nos a la llar de Natzaret!:
«Què bonic serà conèixer en el cel tot el que va passar en el si de la Sagrada Família! Quan el Nen Jesús va començar a ser grandet, veient dejunar la Santíssima Verge, potser li diria: «A mi també m’agradaria dejunar». I la Santíssima Verge li contestaria: «No, Jesuset, tu encara ets massa petit, no tens forces». O potser no s’atrevia a negar-li.
I sant Josep? Ai, quant l’estimo! Ell no podia dejunar, a causa del seu treball.
El veig passant el ribot, i assecar-se el front de tant en tant. Quina llàstima que em fa! Que senzilla em sembla que deuria ser la vida dels tres!
Les dones del llogaret xerrarien familiarment amb la Santíssima Verge. Potser a vegades li demanarien que deixés que el Nen Jesús anés a jugar amb els seus fills. I el Nen Jesús miraria la Verge per a saber si hi havia d’anar o no.
El que em complau, quan penso en la Sagrada Família, és imaginar-me-la fent una vida totalment senzilla.
Teresina, gràcies, moltes gràcies per mostrar-nos el camí cap al cel; un camí que es fa molt més senzill quan ens acompanya algú tan especial com tu, la santa de la infància espiritual, de l’evangeli viu, de la confiança, de l’amor misericordiós, del foc per salvar ànimes… Ens ajudes tant a viure amb la mirada posada al cel…
M’acomiado, però no sense recordar que ben aviat, el 2025, celebrem el centenari de la teva canonització. Serà un altre any de gràcia on altra vegada es vessarà la teva fecunda pluja de roses sobre aquest món tant necessitat de guies que ens ho facin veure tot d’una altra manera, com tu, petita Teresa, ho feies a la terra, com algú que es deixa portar al cel posant-se a les mans de Déu…
Continua sempre al costat nostre, Teresina, no ens deixis, intercedeix per nosaltres davant Déu perquè visquem sempre units a Jesús, Maria i sant Josep,
Fra Rafael de la Virgen de la Antigua OCD