La festa de la Santíssima Trinidad que avui celebrem ens recorda qui és el Déu veritable, U i Tri, Pare, Fill i Esperit Sant, que se’ns ha revelat plenament després de les missions del Fill i de l’Esperit. Aquests temps de l’Església no són només l’era de l’Esperit, segons alguns han defensat a llarg de la història i ara uns altres també ho proclamen, com si l’Esperit Sant s’hagués “independitzat” i dirigís l’Església pel seu compte, deixant entre parèntesi l’obra i revelació del Pare i el Fill, i escolta i es manifesta només a certs il·luminats de la “elit” eclesial encarregats d’adaptar o interpretar la Paraula de Déu a uns signes dels temps que no tenen res veure amb ella i que, fins i tot, aspiren a contradir-la.
Però l’Evangeli ens recorda que la Missió i obra de l’Esperit no són sinó el desenvolupament legítim de l’obra i Missió de Crist, el Fill. L’Esperit no parla per compte seu sinó del que sent en el si mateix de la Trinitat i ens guia fins a l’esdevenidor i, sobretot, a la veritat plena, a la fi a la qual Déu mateix ens va destinar, i no sols ens crida en Crist sinó que mitjançant l’Esperit ens hi condueix, a través de totes les circumstàncies de la història i de cadascuna de les nostres vides.
Des d’aquell inici del Cenacle, l’Església va rebre aquesta revelació: que el Déu de Jesús, el Déu veritable és U, tal com es va manifestar en la primera aliança, però també Pare, Fill Esperit com va manifestar Crist i ho ratifica cada dia l’Esperit.
Recordem avui que aquesta revelació tracta de la Veritat i no d’idees, suposicions o especulacions humanes sobre Déu, que, per altra banda, sempre n’hi ha hagut i sempre n’hi haurà. Jesús era i és i serà sempre el Fill de Déu i en la seva Encarnació, vida, ensenyament, mort, Resurrecció i Ascensió va venir a manifestar que el Déu Únic revelat a Israel és el seu Pare, fet també gràcies a la seva vida i lliurament, Parenostre. Gràcies també a tota aquesta història seva, de lliurament, sacrifici i revelació, ha estat constituït Gran Sacerdot, trobada radical entre Déu i cadascun de nosaltres. És el Fill i des de llavors també el nostre Germà.
I encara més: Pare i Fill ens van enviar l’Esperit Sant per a mantenir tot això viu fent estada en nosaltres, “inhabitant-nos”, diem. D’aquesta manera, es va revelar, va manifestar i va fer possible el gran desig de Déu de fer-nos sants com Ell mateix és Sant (en termes de l’Antiga Aliança) o perfectes com el Pare és perfecte (en llenguatge de la Nova Aliança).
I qualsevol que s’esforci amb tot el seu ésser (ànima i cos) en acollir aquesta revelació i Veritat, a seguir el Fill fet home, ajudat decisivament i impulsat per l’Esperit, es trobarà amb el Pare, el Fill i el mateix Esperit vivint en ell, acompanyant-nos en aquesta existència terrestre fins que pugui introduir-nos, per sempre, a l’altra. Enguany celebrem el 1700 aniversari del Concili de Nicea que va ratificar i va expressar segons el pensament d’aquell temps aquesta veritat sostinguda a l’Església des de sempre i per sempre. Aprofitem per conèixer i, sobretot, per viure més profundament la nostra fe que ens comunica directament amb el Déu veritable que és Pare, Fill i Esperit Sant.
