Quan toquen les 12, hora mariana per excel·lència, molts fills de Maria invoquem la nostra Mare amb el res de l’Àngelus. És un bon moment per fer una aturada en la nostra feina per recordar-nos d’aquella dona escollida per Déu per ser la Mare de Crist Jesús. Si, a més, ho fem a Saragossa, a la plaça del Pilar o dins la basílica a la Santa Capella, abans s’entona aquesta ‘letrilla’ que ens ajuda a posar el nostre cor al costat del Pilar:
«Beneïda i lloada sigui l’hora en què Maria Santíssima va venir en carn mortal a Saragossa. Per sempre sigui, per sempre sigui beneïda i lloada».
Dia a dia, amb aquesta devoció i moltes altres, hom creix en amor a la Verge. Així ho visqué un carmelita descalç que des de nen posà la mirada en Maria sota una altra advocació, la de la Mare de Déu de Covadonga. Fins i tot l’adoptà com a cognom religiós en prendre l’hàbit, però després la canvià pel Nen Jesús. Parlem del beat Eufrasio del Nen Jesús, un dels primers màrtirs espanyols que va ser assassinat per odi a la fe. I cal subratllar que això dels primers perquè patí en primera persona la terrible revolució de 1934 a Oviedo, on tants catòlics foren assassinats per la seva perseverança en mantenir-se ferms en la fe. Després arribarien les cruentes persecucions de 1936-1939…
Però anem al que volem recordar en aquesta diada del 12 d’octubre de 2024. A més de la festa de la Mare de Déu del Pilar, també és la commemoració del martiri del beat Eufrasio. I ni més ni menys que el 90 aniversari! Avui fa 90 anys de l’entrada al cel del nostre estimat Eufrasio del Nen Jesús! No cal entrar en gaires detalls, ja hi haurà ocasió de fer-ho. Ara anem a Oviedo. Retrocedim en el temps fins al 12 d’octubre de 1934 i anem fins al mercat vell. Són prop de les 12 del matí. Arriba un cotxe. Baixen al P. Eufrasio i el porten a empentes i mig arrossegat fins a un dels murs de la part posterior del mercat. Eufrasio sap el que l’espera. Per això diu als seus botxins: «Jo us perdono». I a més crida dues vegades, «Visca Crist Rei!». Repenjats a la paret, veu tres fusells preparats per disparar contra ell. Abans del moment final torna a cridar «Visca Crist Rei!». Cau ferit de mort. Mussita una pregària des de terra mentre la seva sang rega el lloc. Per consumar el sacrifici un quart tret acaba amb la vida del P. Eufrasio. Els assassins se’n van. El cap ha caigut sobre una pedra que es tenyeix de vermell amb la sang d’un màrtir que ara intercedeix per nosaltres des del cel. El seu cos resta abandonat a la intempèrie fins que el dia 18 és recollit per la Creu Roja i dut al crematori de San Roque. Perdem les seves restes mortals, però no el seu dilatat i substanciós llegat d’escrits de tota mena.
Així acabà la vida d’aquest insigne carmelita descalç que ens deixà un testimoniatge autèntic de vida de fe. Sense por! Decidit! Amb una gran pau interior! Deixant‘ho tot en Déu! Demanant perdó! Estimant!… Resant en veu baixa després de rebre els trets i abans clamant amb totes les seves forces perquè els presents descobreixin allò que donà sentit a la seva vida i pel que realment es deixava matar. És la plena unió amb Crist Rei. Les seves últimes paraules va ser un ardent «Visca Crist Rei!», el Rei dels màrtirs, al qual tant estimà en aquesta vida i al qual des de fa 90 anys contempla cara a cara en el cel.
I després de llegir aquestes línies, què podem fer? Primerament donar gràcies a Déu per la vida i l’obra del beat Eufrasio del Nen Jesús. Després coneixe’l millor llegint els llibres que ens presenten la seva intrigant biografia. Juntament amb això, cal difondre la devoció a aquest beat màrtir; i el més important, encomanar-nos a la seva intercessió perquè ens acompanyi en el camí de la santedat. I si a més li presentem alguna causa difícil que doni pas al miracle que es demana per a la seva canonització, molt millor.
Beat Eufrasio del Nen Jesús, prega per nosaltres!
Fra Rafael de la Virgen de la Antigua OCD