El diumenge 18 d’agost, una trentena de caminants ens hem reunit a Beas de Segura (Jaén), per rememorar les vegades que sant Joan de la Creu va caminar des d’aquesta població fins a Caravaca, passant per Hornos, Pontones, Santiago de la Espada, Nerpio (Albacete), El Sabinar i Caravaca, aquestes dues ja a Múrcia.
Recordem que el sant (cap allà l’any 1583, passant per Viso del Marquès), davant la possibilitat de visitar la construcció del vistós palau del marquès de Santa Cruz, sense deixar de caminar, mirava cap a un altre lloc… va pronunciar aquella famosa frase: “els descalços no hem de caminar per veure, sinó per no veure”, fet referència a la desafecció que tantes vegades recomanava santa Teresa.
Tanmateix, si que va estar atent a la petjada de l’Estimat per aquells ‘bosques y espesuras’ on precisament ara estem, enmig de la duresa d’aquest recorregut per la Serra de Segura i la seva imponent bellesa. Així és la mística: també sant Joan de la Creu construïa la vida comunitària des de la vivència a l’interior de la persona..
En el Camí de sant Joan de la Creu ens unim les tres branques de l’Orde: frares, monges i seglars, disposant un espai obert a l’acolliment i l’evangelització. Avui, després de l’acolliment de les monges en el convent de San José de Beas de Segura (desena fundació de Santa Teresa i primera a Andalusia, 1575), continuarem amb la construcció d’aquest Camí que -també amb la seva oració- anem fent des de 2016. Acabarem el dia 25, a Caravaca de la Cruz (Múrcia), on també la santa va fundar el convent de monges (XII fundació, 1576) i el sant el de frares, en 1586.
De mica en mica s’han anat afegint noves poblacions que també van veure el pas del sant. A la nostra web caminodesanjuandelacruz.org les podran conèixer, i altres informacions com ara els llocs per on va caminar el sant, etc. I és que, uns 20.000 quilòmetres caminats durant els seus deu anys (1578-1588) de presència a Andalusia -inclosos els desplaçaments a Castella, en qualitat de prior de Granada o vicari d’Andalusia, arribant fins i tot a Lisboa-, donen molt de si, perquè la seva mirada no es limitava als paisatges ni als palaus. L’experiència de caminar, els silencis, els encontres… tot plegat és un immens i ric bagatge d’un valor inigualable. Per això volem caminar amb ell: sant Joan de la Creu, company en aquest camí vers l’interior. La nostra intenció és doncs facilitar que moltes altres persones, grans i joves, també puguin recórrer aquests camins i, per a cal una gran tasca d’infraestructura en tots els sentits; la col·laboració de parròquies i ajuntaments no només és una evidència necessària, sinó també una nova realitat evangelitzadora. Per a això hi som.
Aquest diumenge iniciem un nova caminada com a part de la immensa tasca que tenim pel davant, que val realment la pena i que té un antecessor tan gran. Demanem la vostra pregària perquè el camí d’aquests dies sigui feliç i agradable als ulls del Senyor.
iFra Pascual Gil Almela OCD, Francisco Javier García López OCDS y María José Lozano Bernal OCDS