2. LA TRUCADA AFRICANA. UNA MICA D’HISTÒRIA.

Per aquestes raons de vida i continuant aquesta història, l’any 1992, els Carmelites d’Aragó i València vam decidir comprometre’ns en una nova experiència de Missió… Àfrica ens trucava i volíem respondre, fiant-nos més de la Providència que dels nostres recursos humans i materials, més aviat escassos.

El lloc escollit va ser Burkina Faso, un dels països més pobres i empobrits de l’Àfrica Occidental subsahariana. A l’estiu de 1992 són enviats els Pares Enrique Lassa, Eloy Villaescusa i Espirindio Ruiz. Acollits en primer terme per les nostres germanes Carmelites Descalces de Moundasso (a uns 8 quilòmetres de Dedugú, on ara s’assenta la nostra Missió), van anar superant les dificultats i els contratemps normals en qualsevol aventura fundacional… i molts altres que van sorgir sobre la marxa. La raó: l’Ordre masculina no existia a aquelles terres. Raó i lloc determinen el projecte de vida: evangelitzar des del Carmel de Teresa i Joan de la Creu.

Començava així el llarg i laboriós procés de la inculturació, l’esforç vital per acollir aquelles persones, els nostres germans, i la seva manera de vida i alhora deixar-se canviar i evangelitzar per ells.

De l’hostatgeria de les Germanes, es va passar a viure de lloguer en una casa molt propera a un dels barris de la «ciutat» (millor dir «nucli urbà») de Dedugú, la capella del qual, dedicada a la Sainte Trinité havia confiat el Bisbe a cura pastoral dels Carmelites. És el moment de cercar un terreny on edificar el futur convent. Alhora les idees que els missioners porten des d’Espanya i les circumstàncies concretes, van conformant el projecte de vida: som a Burkina Faso per contribuir a la vivència de l’Espiritualitat en aquesta diòcesi concreta (Dedugú) i per treballar en la implantació de la Ordre carmelitana en aquestes terres. El context aporta dues notes més no menys importants: l’atenció pastoral a aquest barri –que ja podem anomenar de la Trinitat– i el treball social, imprescindible per fer més creïble l’anunci de l’Evangeli. Des del primer moment van a casa nostra gents necessitades d’ajudes immediates oa més llarg termini. També des del primer dia l’ajuda des d’Espanya comença a fluir, de manera declarada o anònima, però fidel constant.

Després de moltes converses entre l’ajuntament de Dedugú i la diòcesi, se’ns concedeix un terreny al costat mateix –pareu amb paret– del col·legi de les Germanes de la Consolació, i s’inicia la construcció dels primers edificis del que avui és la Missió: un primer mòdul d’habitacions (per als religiosos i per exercitar el deure, aquí imprescindible, de l’hospitalitat), sala d’estar, cuina, cotxera, etc. El camí apareixia clar, ara «només» calia recórrer-lo.

3. FORMANT FUTURS CARMELITES

La Missió de Dedugú ha estat, gairebé des del seu origen, casa d’acollida per a joves africans interpel·lats pel nostre estil de vida. També ha estat casa noviciada, és a dir, comunitat religiosa d’iniciació a la vida consagrada carmelitana.

Des del 1995, nombrosos joves d’aquelles terres han vingut per aprendre la manera de procedir que tenim junts, que diria Teresa de Jesús, per descobrir i treballar la seva vocació al Carmel.

La necessitat de continuar la formació teològica d’aquests joves va fer pensar en una segona fundació, ja que a Dedugú no existia aquesta possibilitat. Després d’uns quants anys es va obrir la segona casa a Costa d’Ivori.

Les circumstàncies i la Providència van assenyalar el lloc: Abidjan, la capital econòmica del país, a una zona suburbial, Port Boué – Grand Bassam, habitada nombrosos emigrants d’altres països menys afavorits.

Aquí, des del principi, es va assumir una parròquia: San Luis Gonzaga. La capella del sant dóna nom al barri: Gonzagueville. I això ja suggereix que, des del principi, l’acció pastoral i la social han anat de la mà. Aquesta parròquia africana s’estén per un gran territori i inclou nombroses capelles i llocs on comunitats cristianes molt vives esperen la paraula senzilla i clara dels missioners. Amb el temps i el suport econòmic de la Província, es va construir un convent, ampli i disposat per ésser la casa mare del Carmel d’aquestes terres. S’hi pot acollir i formar els futurs carmelites: nombroses habitacions, una biblioteca en continu creixement i una bella capella marquen les línies fonamentals de la vida teresià-sanjuanista dels nostres estudiants. Enganxat al convent, gairebé com una rèplica d’ell es va construir també un alberg per acollir el que ara és la Casa Llar Betània on les Carmelites tereses de Sant Josep cuiden un gran nombre de nenes per permetre’ls una vida i una formació que les ajudi després a sostenir i crear una nova societat africana, més justa.

Empesos per l’autèntica benedicció vocacional, aviat es va veure la necessitat de fundar un tercer convent. El lloc triat va ser Lomé, la capital de Togo. Actualment aquesta tercera casa africana ja és una joiosa realitat. Es va decidir que fos el convent on habiten els postulants, nois africans de diversos països de la zona, que estudien la primera part de la carrera teològica, consistent en tres anys de filosofia, alhora que discerneixen la seva vocació amb ajuda dels seus formadors. El projecte complet inclou que aquest convent de Lomé sigui també un centre irradiador de la nostra espiritualitat.

SOLMUN

Des del començament mateix de la presència dels Carmelites descalços d’Aragó-València a Àfrica, la preocupació pel desenvolupament humà i social ha estat una constant: cal mostrar amb el compromís i amb les obres concretes que Déu ens vol, que es preocupa de nosaltres, especialment dels més empobrits i desafavorits.

Encara s’estava construint el convent de Dedugú (Burkina Faso), quan amb ajuda de Mans Unides es construeix un Centre Social, un edifici més a la Missió. El Centre va començar a ser aula de mecanografia i escola d’informàtica. Durant diversos anys es van ensenyar aquestes matèries a diferents nois i noies perquè els fos més fàcil obrir-se camí a la vida. Actualment el Centre s’ha reinventat, ja que l’auge de la informàtica ha provocat que el buit inicial es veiés satisfet amb les múltiples oportunitats que han anat sorgint a la zona. Actualment és un veritable Centre Cultural dedicat exclusivament a potenciar una extraordinària biblioteca a través de la qual s’aprofiten centenars de lectors -estudiants i funcionaris- que troben el que necessiten per als seus estudis: llibres apropiats, llum i silenci per concentrar-se. Últimament s’ha creat una sèrie de petites sales per estudiar en grup i una sala de conferències i projeccions. Podem esperar que aquesta activitat doni els seus fruits en un futur immediat amb aquesta dedicació gairebé exclusiva a la joventut. Aquest és uns dels projectes sempre oberts de la Missió en el sosteniment dels quals estan col·laborant els qui aporten la seva col·laboració. Col·labora de manera directa en aquestes iniciatives socials i de desenvolupament l’OngD Solmun, constituïda per un grup de simpatitzants del Carmel a diferents punts d’Espanya, i que porten endavant des del 1998 una associació de suport i ajuda i col·laboració amb la tasca que estan realitzant els missioners Carmelites a Burkina Faso, a Costa d’Ivori i aviat a Lomé (Togo). Es col·labora i s’han promogut també molts altres projectes: dispensaris, tant a Dedugú com a Abidjan; l’escola infantil i primària La Petite Thérèse, la Casa Llar Betània, regentada per les Germanes Carmelites Tereses de sant Josep, construït i mantingut al principi per la Fundació Bancaixa de Castelló; projecte de construcció d’un Liceu o Institut d’Ensenyament mitjà que completa l’escola primària; suport i acolliment a víctimes de la SIDA. Tots aquests projectes i molts altres que aniran sorgint segons les possibilitats i les circumstàncies, seran mostres efectives de la força de l’Evangeli i del lliurament d’aquells i aquelles que es posen en mans de Déu. Per saber-ne més, escriu a info@solmun.org o visita www.solmun.org.

AMISÀMIS

La nostra Associació d’Amics de San Miguel de Sucumbíos (AMISAMIS), va ser creada a finals de 1998, amb la finalitat de col·laborar amb els missioners que estaven llavors a la Missió de San Miguel de Sucumbíos (Equador). D’aquí el nom de l’Associació: “AMICS de SAN MIGUEL de SUCUMBÍOS (AMISAMIS).

Com recullen els seus estatuts, no persegueix fins especulatius ni lucratius. Sinó que es va constituir amb la finalitat de contribuir al desenvolupament econòmic, social, moral, educatiu i democràtic de tots els pobles d’Hispanoamèrica, centrant una atenció especial a l’Equador. L’arribada dels Heralds de l’Evangeli va produir una gran commoció socioreligiosa a Sucumbíos. I els nostres missioners carmelites, presents des de l’any 1937 deixen el lloc, disseminant-se per altres territoris de missió: Orellana, província veïna de Sucumbíos, Tucumán (Argentina).

La sortida dels nostres missioners del territori de Sucumbíos va obligar la nostra Associació a eixamplar el focus d’atenció de les nostres mires i ajudes, ampliant aquestes a altres països hispanoamericans en situació de carestia i pobresa, on també hi són presents de manera compromesa comunitats de Carmelites Descalços. Sense oblidar-nos de l’Equador, la nostra solidaritat s’ha ampliat a Bolívia, el Paraguai, l’Uruguai i l’Argentina. La Directiva, malgrat aquests canvis, va decidir mantenir tant el nom com el logotip de l’Associació tal com resa als Estatuts.

L’Associació AMISAMIS, nascuda en solidaritat amb un grup de missioners espanyols que treballen a Hispanoamèrica, des de fa més de cent anys, segueix exercint la seva activitat solidària amb els projectes que des d’aquests països ens envien: construcció d’escoles a barris marginals, treballs amb grups indígenes, construcció de “cases dels nens, per atendre nens del carrer… La contribució es fa mitjançant ajudes econòmiques i enviament de personal capacitat que col·laborarà temporalment o permanent en tasques humanitàries, socials, culturals, religioses o de qualsevol índole amb les organitzacions populars i socials de base allà existents.

Les activitats humanitàries i socials que pretén dur a terme l’Associació AMISAMIS són finançades mitjançant l’ajut econòmic i personal dels seus associats, així com per les subvencions que puguin sol·licitar entitats i organismes, tant públics com privats.

Actualment la seu de l’Associació es troba a Burgos, a la següent adreça:

GRUP DE MISSIONS OCD DE SALAMANCA

El grup de Missions OCD de Salamanca està especialment compromès amb els projectes que involucren nens, dones i ancians, sobretot els que estan en una situació urgent de desprotecció o patiment, com és el cas dels ancians en situació marginal de Ciudad Barrios ( El Salvador), els leprosos o els nens acollits per la Germana Alvera. Les diferents col·laboracions han nascut fruit de les relacions entre missioners: el pare Luis Hernández Bueno, pioner de les missions de Castella a Àfrica cap als anys 60, i les Carmelites Missioneres Teresianes i les Carmelites de San José.

A continuació, els projectes principals en què estem involucrats.

• Programa de beques d’estudi

  Una de les àrees d’actuació més importants són les beques a nenes i nens, noies i nois de diversos països, especialment de la Rep. Democràtica del Congo i El Salvador. Creiem que la clau de la ruptura del cercle viciós és a l’educació.

  Ara mateix hi ha al voltant de 175 nens i nenes becats. I n’hi ha més d’una vintena de llicenciats i diplomats universitaris: metges, mestres, infermeres.

  La beca consisteix a pagar els estudis als nens i una mica més, de manera que la família del nen estudiant tingui un petit mitjà de reactivar la seva economia. És realment un al·licient per a la família. Una loteria! Així ho viuen aquestes famílies. Sempre es gestiona a través de les Carmelites Missioneres Teresianes o les Carmelites de Sant Josep als respectius països.

• Programa de Nutrició d’Avis Abandonats (Ciutat Barris -El Salvador-)

  Aproximadament 120 ancians en situació marginal són atesos per les Carmelites de San José a Ciudad Barrios. Amb les ajudes que es van aconseguint aconsegueixen proveir-los d’aliments, medicines, roba, a més d’atenció psicològica i mèdica.

• Construcció Col·legi a Ciutat Barris

  Hem acceptat concentrar bona part dels esforços per acabar la construcció del col·legi de Ciutat Barris, que custòdia les Carmelites de Sant Josep. Ja està en marxa des del 2017 i seguim donant suport a la construcció d’aules per cobrir fins a l’educació secundària. A la nostra visita a Ciutat Barris el març de 2016, vam poder comprovar que important per a la zona és que aquest col·legi es posi en marxa, tan castigada per la presència de les mares ja a les escoles. Com deia Victor Hugo “Obriu una escola, i tancareu una presó”.

• Orfenat “Flamme d’amour” (Goma -República del Congo-)
  Flame d’Amour actualment acull 140 nens abandonats o víctimes de la guerra, en dos orfenats. La Germana Albera lidera aquest projecte amb ajut de voluntaris. Les edats dels nens van entre 1 mes i 18 anys. Aquest projecte està sostingut 100% per la Providència, on les missions OCD des de Salamanca juga un paper important.

• Poblat de Leprosos (Goma -Rep. Dem. del Congo-)

  El poblat s’assenta en una parcel·la cedida pels Carmelites Descalços després de la guerra. Aquí viuen aproximadament 50 persones en condicions precàries, però gràcies a les ajudes s’han aconseguit construir casetes i un petit consultori mèdic. Encara no s’ha aconseguit treure’ls de la pobresa extrema, però s’ha aconseguit alleujar la situació. Els 11 nois ja estan escolaritzats, dos a la Universitat