“Vosaltres sou la sal de la terra… Vosaltres sou la llum del món”

Continuem llegint i celebrant aquest bonic relat del sermó de la muntanya, en la versió de l’evangelista Mateu. Quan l’escoltem, per entendre’l bé, no perdem de vista el context en el qual es pronuncia. Recordem que Jesús, de manera molt solemne, va pujar a la muntanya, es va asseure envoltat dels seus deixebles i «llavors es posà a parlar». És a dir, ens prepara per escoltar unes paraules molt importants que caldrà tenir sempre presents, com vam veure amb les benaurances per a entendre el propòsit de Jesús. I Ell les pronuncia entre els seus, amb els seus i per a tothom, per al món i per a totes les èpoques. Són la proclamació de l’Evangeli, afirmen l’arribada efectiva i definitiva del regnat de Déu (dels cels, diu sempre Mateu) entre nosaltres. No és una simple declaració d’intencions sinó l’anunci que la força viva de Déu es troba i actua en aquest món i en aquesta història, i ho fa tenint en compte aquells homes i dones, i els creients de tots els temps fins a arribar a nosaltres. Avui se’ns diu que l’acció de Déu il·lumina i, a més, li dona el veritable sentit a l’existència: l’alegria de saber què fem aquí i, sobretot, cap a on ens encaminem, de què ens serveix el treball, el servei, l’amor, i perquè tot això, transformat en lluita positiva com canten les benaurances (els mansos, els que pateixen per la veritat i la justícia, els misericordiosos, els pacífics i pacificadors, els perseguits), rep l’aprovació i l’ajuda efectiva de Déu. Doncs per a això ha vingut entre nosaltres, no per a mantenir una «equidistància» entre el bé i el mal, sinó a situar-se totalment del costat d’aquells que lluiten per la veritat i el veritable canvi de persones i estructures. De cara als deixebles, també per a nosaltres, el fet de creure i acollir aquesta acció divina (la persona de Jesús) ens fa ser «sal i llum», és a dir, vol transformar les nostres vides en testimoniatge viu i efectiu del que Déu està obrant, d’aquest suport veritable que proporciona a tots els que lluiten pel creixement d’aquest regnat inaugurat per Jesús, les seves obres i paraules. Així, doncs, la vida dels deixebles és «llum» però també «sal», brilla i fecunda el què Déu ha fet en tots nosaltres; mostra que no és un fet sentimental, la «flor d’un dia», sinó la transformació real de l’home, del món. És la comunitat la que és sal i llum, com el mateix Jesús, no solament amb les seves obres i vides personals sinó també amb la seva comunió real i efectiva, amb la seva unió a l’entorn del Mestre.