“Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava.”

Avui celebrem amb joia la Maternitat de la Mare de Déu, això és, el Nadal des de la perspectiva humana de qui, santa Maria, va acceptar la voluntat divina fins a l’extrem de donar el seu ser, la seva carn al mateix Fill de Déu que es feia home. Per això, celebrar que Maria és la Mare de Déu és el mateix que saber que Jesucrist és el Verb etern de Déu encarnat per salvar, redimir i portar a la plenitud nostra mateixa existència. Déu Fill, gràcies a l’acolliment a les entranyes de Maria, pren la nostra carn històrica, real, la nostra humanitat, el què som i les nostres circumstàncies. D’aquesta manera, Crist accepta l’home real que som cadascun, no va fer només una crida a la conversió, com havien fet en moltes ocasions els profetes. No, en aquesta ocasió, qui fa la crida és Déu mateix, i ho fa des de la nostra carn i realitat i disposat a patir-ne les conseqüències (rebuig, menyspreu, sofriment i mort) perquè l’objectiu és recrear des de dins la creació original. I qui millor per fer-ho que la pròpia Paraula creadora, el mateix model del qual l’home és imatge i semblança; una imatge i semblança ara afeblida encara que no perduda del tot, com ens mostra la figura de la Verge Mare. Per això avui és dia de felicitacions i benedicció (primera lectura). I l’Evangeli ens diu que el Salvador i Redemptor continua amb nosaltres, el signe segueix ben visible i ben present. Un infant, amb la seva Mare i Josep, el pare fidel, envoltat d’uns pastors, homes pecadors però que han escoltat i cregut l’anunci de l’àngel i proclamen a tota veu, i amb la seva vida, la bona notícia que Déu és ara veritablement Déu dels homes, Déu amb nosaltres.