Després del relat de l’anunci de la missió de Jesús i de les primeres obres que el confirmen, Mateu exposa aquest bellíssim discurs de la muntanya o de les benaurances en el qual mostra la raó i el nucli principal de la missió, d’acord amb tota la tradició interpretativa. Les benaurances s’identifiquen amb la proclamació solemne del Regne de Déu en la paraula i l’acció de Jesús i en elles ressona, com en el seu primer anunci, la paraula dels profetes, segons ens recorda la primera lectura: fa segles que els profetes criden a la conversió i els únics que els han escoltat han estat els pobres i els senzills. Tanmateix, Jesús parla per a tothom, assegut a la part alta de la muntanya i envoltat dels seus deixebles. És un moment solemne que s’ha comparat amb la proclamació de la Llei a l’antiga aliança. Però Jesús no anuncia un nou pacte sinó l’arribada efectiva del regnat de Déu; i així ho anirà mostrant l’Evangeli a partir d’ara. L’acció de Déu en Jesús es revela efectivament en les seves obres però abans s’anuncia en les seves paraules, especialment, en aquestes. El vocabulari, les expressions, la intenció fins i tot, les podem trobar en tot l’antic testament, però la novetat radical està en qui les proclama ara i en com ho fa. Envoltat dels seus i dirigint-se a tothom, avui també a nosaltres, Jesús revela que Déu mateix ha arribat per «revolucionar» la vida de tots. Cal regirar-ho tot i canviar-h, però en coherència amb el passat, fent-li donar fruit, fins el compliment del seu destí. Jesús diu que els «pobres d’esperit», els qui accepten i assumeixen la seva pròpia pobre realitat, aquests, precisament, són els benaurats, els feliços, els qui han trobat el camí humà cap a la veritat, la justícia, la llibertat, la vida eterna. Reconèixer la pròpia pobresa i realitat i rebre en ella la paraula de Jesús és reconèixer la gratuïtat de la salvació i que per a poder donar primer cal rebre. El canvi que proposa Jesús és retornar-nos a qui som realment cadascun: els fills estimats de Déu, dependents d’Ell, creatures, iguals en aquesta fraternitat de tots plegats, cridats a estar sempre amb Ell en el camí cap a aquesta benaurança.
Primera lectura: Sofonías 2, 3; 3, 12-13
Busqueu el Senyor, tots els humils del país
que compliu els seus preceptes;
busqueu la bondat,
busqueu la humilitat.
Potser així quedareu protegits
el dia rigorós del Senyor.
Deixaré en el teu país un poble humil i pobre.
que confiarà en el Senyor.
La resta d’Israel buscarà refugi en el nom del Senyor.
No faran injustícies ni mentiran, no tindran una llengua enganyadora.
Podran pasturar i reposar sense que els inquieti ningú.
Segunda lectura: 1Corintios 19, 26-31
Germans,
Germans, mireu qui sou els qui heu estat cridats: als ulls dels homes, sou pocs els instruïts, sou pocs els poderosos o de família noble. Déu, per confondre els savis, ha escollit els qui el món té per ignorants;
per confondre els forts, ha escollit els qui el món té per dèbils i els qui, als ulls del món, són gent de classe baixa, gent de qui ningú no fa cas; per destituir els qui són alguna cosa, ha escollit els qui no valen per a res; així ningú no pot gloriar-se davant Déu.
Però vosaltres, per obra de Déu, teniu en Jesucrist tot el que sou, ja que Déu ha fet d’ell la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santedat i la nostra redempció,
perquè, tal com diu l’Escriptura: «Si algú es gloria, s’haurà de gloriar del Senyor.»
Evangelio: Mateo 5, 1-12a
En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s’assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient:
«Feliços els pobres en l’esperit:
el Regne del cel és per a ells.
Feliços els qui estan de dol:
vindrà el dia que seran consolats.
Feliços els humils:
són ells qui posseiran el país.
Feliços els qui tenen fam i set de ser justos:
vindrà el dia que seran saciats.
Feliços els compassius:
Déu els compadirà.
Feliços els nets de cor:
són ells els qui veuran Déu.
Feliços els qui posen pau:
Déu els reconeixerà com a fills.
Feliços els perseguits pel fet de ser justos:
el Regne del cel és per a ells.
Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.»