El diumenge passat vam veure que el regne de Déu es fa realitat en el món en Jesús, i els qui el vulguem seguir, i donar la nostra vida amb Ell. Avui, últim diumenge de l’any litúrgic, celebrem (revivim i ens afegim) a aquesta gran Veritat: el Regne de Déu que s’ha complert entre nosaltres és Jesucrist; dit en una sola paraula i veritat: el Rei. Ell és el principi de la meta vers la qual ens encaminem i, també, la confirmació de la victòria final d’aquesta causa, que és la causa de Déu i de l’home quan volen viure en comunió. Com dèiem, avui ho celebrem i ho proclamem, i sabem que aquest anunci no és una idea, una utopia, sinó que té una base sòlida en la història (tot i que poc prometedora, humanament parlant). És la línia oberta amb la proclamació de David a Hebron (primera lectura), fent realitat la promesa i la unció de Déu, proclamant-lo pastor, és a dir, aquell que dirigeix el poble en les seves anades i tornades, qui el guia en mig de les incertes circumstàncies de la història. Igualment, Jesús, fill de David, també és proclamat «rei dels jueus» encara que des de la creu enmig del menyspreu general dels presents, essent només acollit per un lladre, també crucificat, que s’aferra a un clau roent perquè és l’última esperança que li queda. Fins aquí la història, la fi aparent de les il·lusions d’un «revolucionari» però, en realitat, el que contemplem és la veritable acció de Déu. Jesús, portant a l’extrem, al límit, al final la seva missió, instaura de manera definitiva la presència i l’acció divines que ha anat mostrant sempre amb paraules i gestos. Sobre aquesta creu hi ha el regne de Déu, que pateix persecució i menyspreu, i es lliure a la mort, però és capaç de mostrar i fer present al mateix Déu que escolta i va canviant els cors de tots els que el contemplen i acullen. És la millor i més gran esperança que tenim enmig d’aquesta lluita d’ideologies destructives, de la mateixa guerra que ens amenaça per tot arreu. La creu, el regne de Crist, el seu Rei, s’alcen pel damunt de tot per recordant-nos que no estem sols, que no hi ha res a témer si mantenim la fe i la confiança en Ell.
Primera lectura: 2Samuel 5, 1-3
En aquells dies, les tribus d’Israel anaren a trobar David a Hebron i li digueren:
«Som família teva, som os del teu os i carn de la teva carn. Ja abans, mentre Saül era el nostre rei, tu conduïes les tropes d’Israel quan anaven a la guerra i quan en tornaven, i el Senyor et digué: “Tu pasturaràs Israel, el meu poble, seràs el seu sobirà”».
Així, quan els ancians d’Israel anaren a trobar el rei a Hebron, el rei David va fer amb ells un pacte davant el Senyor i l’ungiren rei d’Israel.
Segunda lectura: Colosenses 1, 12-20
Germans,
doneu gràcies al Pare, que us ha fet dignes de tenir part en l’heretat del poble sant, en el regne de la llum.
Ell ens alliberà del poder de les tenebres
i ens traspassà al regne del seu Fill estimat,
en qui tenim el nostre rescat,
el perdó dels nostres pecats.
Ell és imatge del Déu invisible,
engendrat abans de tota la creació,
ja que Déu ha creat totes les coses per ell,
tant les del cel com les de la terra, tant les visibles com les invisibles,
trons, sobirans, governs i potestats.
tDéu ha creat tot l’univers per ell i l’ha destinat a ell.
Ell existeix abans que tot, i tot es manté unit gràcies a ell.
Ell és també el cap del cos, que és l’Església.
Ell n’és l’origen, és la primícia dels qui retornen d’entre els morts,
perquè ell ha de ser en tot el primer.
Déu volgué que residís en ell la plenitud de tot el que existeix;
per ell Déu volgué reconciliar-se tot l’univers,
lposant la pau en tot el que hi ha tant a la terra com al cel,
per la sang de la creu de Jesucrist.
Evangelio: Lucas 23, 35-43
En aquell temps, les autoritats es reien de Jesús clavat en creu i deien:
«Ell, que en salvava d’altres, que se salvi ell mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit».
Els soldats també se’n burlaven: tot oferint-li vinagre, li deien:
«Si ets el rei dels jueus, salva’t tu mateix».
Sobre d’ell hi havia un rètol que deia: «El rei dels jueus».
Un dels criminals penjats a la creu també li deia insultant-lo:
«No ets el Messies? Salva’t a tu mateix i a nosaltres».
Però l’altre, renyant-lo, li respongué:
«Tu, que estàs sofrint la mateixa pena, tampoc no tens temor de Déu? I nosaltres ens ho mereixíem, perquè estem sofrint el càstig que ens correspon pel que hem fet, però aquest no ha fet res de mal».
I deia:
«Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne».
Jesús li respongué:
«T’ho dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís».