“Jo dono la vida per les ovelles”

«Jo dono la meva vida per les ovelles» El quart diumenge de la Pasqua, el del Bon Pastor, ens recorda que Jesús va ressuscitar i va pujar al cel, però es va voler quedar també amb nosaltres, precisament, com a Pastor, com a guia. Ell, ens ho recorden els relats evangèlics, Jesús Ressuscitat es mostra als seus, va davant nostre, ens guia sempre a la meta de la nostra existència, que és la plena comunió amb Déu i entre nosaltres. Per a això, ha mort i ressuscitat (primera lectura), te cura de nosaltres, ens procura la salut del cos i de l’ànima, perquè és la pedra rebutjada que s’ha convertit, per intervenció directa de Déu, en pedra angular sobre la qual podem recolzar la nostra vida. Aquesta atenció i protecció es manifesta, sobretot, en el camí que ens ofereix com a Bon Pastor. Ell sap on hem d’anar, com a Home, ja ha passat per aquí i roman entre nosaltres per guiar-nos i mantenir-nos en aquest camí, que és la nostra pròpia vida transformada des de dins per l’acció de Déu que va ressuscitar al seu Fill, que és també fill de l’home. Aquest diumenge recordem que Jesús no és solament el fonament sinó, també, el futur, el que s’esdevindrà, la meta a la qual hem d’arribar i que on a portar-nos personalment. Avui també recordem que el Bon Pastor té l’ajuda d’altres pastors, els bisbes, els sacerdots, els diaques que manifesten sagramentalment el Pastor, per això cal que al màxim per imitar els seus passos. S’han de mantenir en íntima comunió amb Ell en l’oració i en la vida, deixant-se guiar pels manaments que són el camí. Tenim present també que vivim en un temps d’una gran crisi, en la qual sembla que tot trontolli. Per a començar, manquen pastors per tots costats. Malgrat tota la caritat i la compassió de tants cristians compromesos, sembla que són molt pocs els qui volen donar la vida per les ovelles, això és, lliurar tot el que són i tenen als altres, no només unes hores o un temps que els sobri (que està molt bé però és una altra cosa diferent). Uns altres són o semblen purs assalariats, sempre n’hi ha hagut d’aquests i el problema és que, realment, no els importen les ovelles com al Pastor, que va donar la vida per elles. La nostra Església no es pot sostenir, i encara menys avançar, sense aquests pastors. Tots tenim un lloc a l’Església de Crist però sense aquests puntals, guies i «suports» no és possible avançar, no es pot arribar a aquestes altres ovelles que queden per incorporar-se al ramat. L’Església és un cos ordenat, estructurat, creat per a la seva missió, que és viure i comunicar la gran novetat que salva i dona vida: que ha d’haver-hi un sol ramat i un sol pastor, una sola humanitat retornada a la comunió amb Déu i dels uns amb els altres, una humanitat de fills de Déu i germans. Per a això, Crist ha lliurat i ha recuperat la seva vida i el mateix fan els seus pastors, els seus sacerdots: donar la vida per a rebre-la de nou. No hi ha millor inversió: donar-ho tot al Pastor per obtenir el que més val: la nostra vida en plenitud.