«Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu»

Jesús sabia que havia de quedar-se entre nosaltres, donar continuïtat a tot allò que havia iniciat, que el regne que anunciava i creava amb els seus gestos, paraules i actituds havia de quedar fermament ancorat en la realitat i en la història. Perquè no es tractava només d’una incursió, com tantes esperances que han aparegut al llarg dels segles com una llum que brilla intensament però que s’apaga aviat. Per a això, com ja vam dir, Jesús va escollir els apòstols entre els seus deixebles i, entre ells, a Pere, al «bo» de Simó fill de Joan, un dels primers en seguir-lo i company fidel. També hem vist com Jesús el va anar preparant, posant-lo en situacions i moments per temperar el seu esperit i preparar-lo a la tasca que li encomanarà quan tots hagin viscut la Pasqua de la mort i resurrecció del Mestre, que serà l’autèntic naixement del nou poble de Déu, l’Església, que haurà de continuar, de la mà de Crist i sota la cura dels seus apòstols, el camí que queda fins a la fi de totes les coses. En aquest context, el relat de l’Evangeli d’avui és determinant, és el punt d’inflexió de tot el relat evangèlic, el lloc i l’ocasió en el què el camí del Messies i dels seus gira cap a on Déu mateix vol conduir-los. Al relat, Jesús pregunta als seus què pensen d’ell els que van trobant en la seva missió. Segons els deixebles, la gent el veu com un profeta, portador de la Paraula de Déu i que l’obra enmig d’ells, un gran profeta, senyal d’un canvi important, com van ser Elies, Jeremies o el mateix Joan Baptista. Després els demana quina és la seva opinió, què pensen ells i, abans que ningú pugui dir res, Simó el reconeix com el Messies, el Fill del Déu viu. Jesús li confirma que aquesta revelació li ve de Déu, del Pare, com es veurà clarament en el moment de la transfiguració. És el Pare qui li ha mostrat qui és realment Jesús en aquest moment clau, cosa que significa el començament del veritable aprenentatge perquè és cert que Jesús és el Messies i el mateix Fill de Déu viu però el seu camí humà no serà, precisament, de glòria sinó d’humiliació i mort, només així es posarà de manifest la seva veritat i modificarà, per sempre, la realitat. Com a resposta a la confessió, Jesús li encomana la seva missió, pròpia i única: Simó serà Pere, la Pedra, perquè sobre ell i el seu ministeri es construirà i sostindrà l’Església, encara que el seu fonament veritable sigui sempre el Messies, el Fill de Déu viu fet home per nosaltres. L’Església, presència de Crist en el món al llarg de tota la història, es construeix amb Pere i els seus successors perquè el Pare els ha revelat qui és Jesús i això és el que els serveix per confirmar la fe dels altres, dirigir-los, cuidar-los, pasturar-los. Significa entendre i mantenir, salvaguardar quan es veu amenaçada, aquesta Església que és, alhora, divina i humana, que és un cos d’homes que conté en el seu centre mateix el misteri de Déu, de com el Fill del Déu viu es va fer home per nosaltres. Aquesta és la raó per la qual cap poder d’aquest món, ni de l’altre, el del mateix infern, la pot anorrear. El que fan aquí, legítimament, els pastors i especialment el pastor triat pel mateix Jesús, té repercussió en el cel, això és, manifesta la veritat divina que no passa, la seva incommovible voluntat d’estimar-nos i salvar-nos.