Avui, Jesús continua explicant la seva missió als seus i la raó profunda del que està per succeir. Ell no és un predicador de l’harmonia a ultrança, un “fonamentalista” de la pau a qui no importen les circumstàncies ni l’arrel veritable dels conflictes amagats en el cor de l’home, sovint trencat per la lluita entre obeir o no a Déu. Com Jeremies a la primera lectura, Jesús es sustenta, sobretot, en la veritat. Davant la terrible situació que patia Jerusalem en temps de Jeremies, la Paraula de Déu no podia callar, no podia enganyar els seus, com feien els dirigents (polítics) del temps per tal de salvar els seus propis interessos i no els de la gent. Jeremies predica, en aquestes circumstàncies, que la voluntat de Déu no és que lluitin, sinó que es rendeixin perquè només així podran salvar, almenys, la seva vida. Jesús, en canvi, amb la seva paraula profètica, convida a lluitar, diu que ha vingut a calar foc i que desitjaria que ja estigués cremant. Lluites interiors, familiars, comunitàries, perquè no ha vingut a portar la calma i la tranquil·litat d’esperit, sinó l’escàndol i la contradicció. Davant la seva Paraula, la seva presència, la seva Persona, tots haurem de decidir si entrar en aquesta lluita o quedar-nos d’espectadors. Una cosa és clara: seguir Jesús és entrar, rere d’Ell, en la lluita, fer front a qui faci falta, començant per nosaltres mateixos, immersos en aquest canvi provocat per la irrupció de Jesús, el qual vol portar-nos amb Ell, a través de la mort de tot el que no serveix, a la resurrecció, a trobar ara i per sempre el sentit de la vida.
Primera lectura: Jeremías (38,4-6.8-10)
En aquellos días, los dignatarios dijeron al rey:
«Que Jeremies mori d’una vegada. Aquest home no fa sinó desmoralitzar els guerrers que queden a la ciutat i tots els restants del poble. Aquest home no vol el bé del poble, sinó la seva perdició.»
El rei Sedequies els respongué:
«Està a les vostres mans.» El rei era incapaç de negar-los res.
Ells, doncs, prengueren Jeremies i el tiraren a la cisterna de Melquies, fill del rei, situada al pati de la guàrdia. L’hi baixaren amb unes cordes. A la cisterna no hi havia aigua, sinó fang; Jeremies quedà enfonsat en el fang.
Llavors Abdemèlec, un home del palau reial, anà a trobar el rei a la porta de Benjamí i li digué:
«Rei, senyor meu, no està bé això que aquests homes han fet amb el profeta Jeremies: l’han tirat a la cisterna, i ara, que ja no hi ha pa a la ciutat, es morirà allà dintre de fam.»
Llavors el rei donà aquesta ordre a Abdemèlec, el cusita:
«Emporta’t tres homes i treu de la cisterna el profeta Jeremies abans no es mori.»
Segunda lectura: Hebreos (12,1-4)
Germans:
Envoltats d’un núvol tan gran de testimonis, que ens ensenyen com hem de viure la fe, alliberem-nos de tot impediment i del pecat, que amb tanta facilitat ens lliga i, sense cansar-nos-en, llancem-nos a córrer en la prova que ens ha estat proposada. Tinguem la mirada fixa en Jesús, que ha obert el camí de la fe i el duu a terme. Ell, per arribar a la felicitat que li era proposada acceptà el suplici de la creu, no fent cas de la vergonya que havia de passar; així s’assegué a la dreta del tron de Déu.
Tingueu present aquell que aguantà un atac tan dur contra la seva persona de part dels pecadors; així no us deixareu abatre, cansats de resistir.
En la vostra lluita contra el pecat, encara no us hi heu enfrontat fins a vessar la sang.
Evangelio: Lucas (12,49-53)
En aquel tiempo, dijo Jesús a sus discípulos:
«He vingut a calar foc a la terra. Com voldria ja veure-la cremar! Con un bautismo tengo que ser bautizado, ¡y qué angustia sufro hasta que se cumpla!
¿Pensáis que he venido a traer paz a la tierra? No, sino división. Desde ahora estarán divididos cinco en una casa: tres contra dos y dos contra tres; estarán divididos el padre contra el hijo y el hijo contra el padre, la madre contra la hija y la hija contra la madre, la suegra contra su nuera y la nuera contra la suegra.