Hem arribat a un moment central de l’Evangeli de Marc. Jesús repta els seus deixebles amb una pregunta essencial: qui soc jo? És a dir, què podeu deduir de tot el que heu vist i sentit al meu costat, fins a quin punt em coneixeu, quines conseqüències en traieu del meu ensenyar amb autoritat i dels meus gestos extraordinaris.
Primer els pregunta per l’opinió de la gent: per al poble que l’ha sentit parlar i ha vist la seva obra és un profeta, un enviat de Déu portador de la seva Paraula, la reencarnació de Joan el Baptista o el retorn d’Elies. Després d’uns quants segles sense profetes, n’hi ha hagut dos en poc temps, la qual cosa és un signe alhora prometedor i amenaçador. És a dir, es tracta de la intervenció de Déu que comença sempre advertint abans d’obrar, com ha fet mitjançant Joan el Baptista i, en conseqüència, fent una crida a la conversió, a contemplar i viure segons la seva Paraula. Però quan Jesús demana als seus que responguin la mateixa pregunta, Pere pren la paraula en nom de tots els deixebles, dels que l’acompanyen i creuen el Ell, l’escolten i veuen les seves obres de prop, per confessar que reconeixen en Jesús, el seu Mestre, al Messies. Reconeix doncs que ha arribat qui havia de venir, Aquell a qui Déu envia perquè faci realitat totes les seves promeses. Com a resposta, Jesús els prohibeix que ho diguin a ningú i comença a revelar-los els seus plans per fer realitat per a tothom l’aliança amb Déu.
Però, sorprenentment, en comptes d’afrontar-ho des d’una posició de superioritat, de poder, vol fer-ho des de la situació més oposada: està disposat, és més assegura que és aquest el camí del Messies, a ser menyspreat pels dirigents del poble, a patir a les seves mans, i fins i tot a morir. I el més estrany és que aquesta mort no farà d’Ell un màrtir, la víctima ideal per reclamar en nom seu el poder i la venjança mitjançant la violència. No, el més rar és que Jesús afirma que aquest camí d’humiliació acabarà en la resurrecció, «al tercer dia». Pere no jo entén, no pot més i salta recriminant Jesús per aquestes afirmacions. Ho fa «a part», això sí, però Jesús el desautoritza davant de tots i li diu que no ha interpretat bé la llum de Déu sinó que s’ha posat al costat de Satanàs, aquell que menys vol la salvació de tots. I els reafirma aquest camí i que, a més, l’han de fer seu. Que no podran arribar al final, a la veritat, a experimentar que Déu compleix les seves promeses si no el segueixen. Qui vulgui ser redimit per la mort i resurrecció de Crist, ha de seguir-lo pel camí de la negació i la creu, i qui digui el contrari, es posa, com Pere, fa costat al pare de la mentida, que es busca a si mateix, el seu benestar i consolació, i no a Crist i l’Evangeli; i es perd, ho perd tot.
Primera lectura: Isaías 50, 5-9a
El Senyor Déu m’ha parlat a cau d’orella i jo no m’he resistit ni m’he fet enrere: he parat l’esquena als qui m’assotaven i les galtes als qui m’arrancaven la barba; no he amagat la cara davant d’ofenses i escopinades. El Senyor Déu m’ajuda: per això no em dono per vençut: per això paro com una roca la cara i sé que no quedaré avergonyit. Tinc al meu costat el jutge que em declara innocent. Qui vol pledejar amb mi? Compareguem plegats. Qui vol ser el meu acusador? Que se m’acosti. Déu, el Senyor, em defensa: qui em podrà condemnar?
Segunda lectura: Santiago 2, 14-18
Germans meus, si algú deia que té fe i no ho demostrava amb les obres, de què serviria? A un home així, la fe el podrà salvar? Suposem que algun dels nostres germans o germanes no tingués ni vestits ni l’aliment de cada dia, i algú de vosaltres li digués: «Vés-te’n en pau, abriga’t bé i alimenta’t», però no li donés res del que necessita, quin profit li faria? Doncs, amb la fe passa igual: si no hi ha obres, la fe tota sola és morta. Tu dius que tens la fe, jo tinc les obres. Doncs bé, si pots, demostra’m, sense les obres, que tens fe, que jo, amb les obres, et demostraré la meva fe.
Evangelio: Marcos 8, 27-35
En aquell temps, Jesús, amb els seus deixebles, se n’anà als poblets de Cesarea de Felip, i pel camí preguntava als seus deixebles:
«Qui diuen la gent, que sóc jo?»
Ells li digueren:
«Uns diuen que sou Joan Baptista, d’altres, que sou Elies, d’altres, que sou algun dels profetes.»
Llavors els preguntà: «I vosaltres, qui dieu que sóc?» Pere li respon: «Vós sou el Messies.» Ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú.
I començà a instruir-los dient: «El Fill de l’home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ressuscitarà.» I els ho deia amb tota claredat. Pere, pensant fer-li un favor, es posà a contradir-lo. Però Jesús es girà, renyà Pere davant els deixebles i li digué: «Fuig d’aquí, Satanàs! No penses com Déu, sinó com els homes.» Després cridà la gent i els seus deixebles i els digué: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l’evangeli, la salvarà.»