Continuen els ensenyaments de Jesús als seus deixebles, i també a nosaltres. A l’Evangeli d’avui, ens recorda que Ell és la Veritat, l’última i definitiva intervenció de Déu per complir totes les seves promeses. I que, per tant, tot el que no estigui en contra seu està al seu favor, almenys en principi. El Déu veritable no és reticent en compartir les seves riqueses (primera lectura); al contrari, voldria que tots tinguessin ja el seu esperit, que tots compartíssim ja la seva vida i si això no és possible és per la nostra poca disposició, per la nostra negativa a rebre’l o a afrontar les conseqüències que comporta compartir la vida de Déu. Res és gratuït en aquesta vida, és a dir res és innocu o no comporta unes conseqüències reals i veritables, i qui prometi el contrari menteix descaradament.
Jesús no ha vingut a formar un cercle d’escollits, una secta o a anomenar uns únics elegits amb dret a gaudir dels seus dons; no ha vingut a establir, com diríem avui, una «franquícia», sinó a fer present la veritat definitiva. Per això, qui es refereix a ell, qui té el mínim grau de comunió per a fer obres en nom seu, està de part seva i dels cristians, malgrat que encara no entengui tot el que significa aquesta presa de postura. Perquè qui ajudi, qui tingui si més no un mínim gest a favor del que Jesús està fent ja treballa i participa d’això alhora.
El treball de discerniment no s’ha de focalitzar com si es tractés d’un control de fronteres de l’església o d’emissió de llicències per a poder confessar a Crist –qui ho faci ja es posa a les seves mans–, sinó en nosaltres mateixos, en els obstacles que encara posem a la voluntat, a la gràcia de Déu en la nostra vida. El que no serveix per al regne no són els qui volen «colar-s’hi» per la porta, més o menys, passant per Jesús, sinó el fet d’atrinxerar-nos en la nostra vida i persona per justificar la nostra falta de lliurament, de seguiment, d’amor. La negativa a seguir a Crist, com la impuresa fa uns diumenges, està tan assumit que considerem com a part de la nostra vida, de «la nostra personalitat» el que no és res més que mals hàbits o vicis. Cal que ens en deslliguem, encara que això ens faci mal, o, millor, precisament per això hem de voler entrar en aquesta «nit» que purifica la veritable fe, l’autèntica comunió amb Déu, perquè ens dona a Crist tal com és.
Primera lectura: Números 11, 25-29
En aquells dies, el Senyor baixà en el núvol i parlava amb Moisès. Llavors prengué de l’Esperit que Moisès tenia i el donà als setanta ancians. Quan l’Esperit es posà damunt d’ells entraren en estat d’exaltació profètica i no paraven.
En el campament havien quedat dos homes, Eldad i Medad, inscrits entre els setanta però que no s’havien presentat davant el tabernacle. L’Esperit també es posà damunt d’ells i, allà mateix, al campament, entraren en aquell estat d’exaltació profètica. Un jove anà corrents a fer-ho saber a Moisès. Josuè, fill de Nun, que des de jove era l’ajudant de Moisès, digué: «Moisès, senyor meu, prohibiu-los-ho.» Però Moisès li respongué: «Estàs gelós per mi? Tant de bo que tot el poble del Senyor tingués el do de profecia, i que el Senyor els donés a tots el seu Esperit!»
Segunda lectura: Santiago 5, 1-6
Ara us parlo a vosaltres, els qui sou rics. Ploreu desconsoladament per les desgràcies que us cauran al damunt. Les vostres riqueses s’han podrit, s’han arnat els vostres vestits, s’han rovellat el vostre or i la vostra plata, i el seu rovell serà el vostre acusador i us devorarà les carns. Heu amuntegat riqueses precisament aquests dies, que són els darrers. El jornal que heu escatimat als qui han segat els vostres camps clama contra vosaltres, i el crit dels segadors ha arribat a les orelles del Senyor de l’univers. Heu viscut aquí a la terra una vida de delícies i plaers, us heu engreixat com el bestiar, ara que és el dia de la matança. Heu condemnat el just, l’heu assassinat i ell no s’ha resistit.
Evangelio: Marcos 9, 38-43. 45. 47-48
En aquell temps, Joan digué a Jesús: «Mestre, n’hem vist un que es valia del vostre nom per treure dimonis, i li dèiem que no ho fes més, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres.» Jesús respongué: «Deixeu-lo fer. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. Qui no és contra nosaltres és amb nosaltres. Tothom qui us doni un vas d’aigua pel meu nom, perquè sou de Crist, us dic amb tota veritat que no quedarà sense recompensa. Però a aquell que allunya de mi un d’aquests petits que tenen fe, valdria més que el tiressin al mar amb una mola d’ase lligada al coll. Si la teva mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, i no que vagis amb totes dues mans a l’infern, al foc que no s’apaga. Si el teu peu et fa caure en pecat, talla-te’l. Val més que entris a la vida sense peu, i no que siguis llençat amb tots dos peus a l’infern. I si el teu ull et fa caure en pecat, treu-te’l. Val més que entris al regne de Déu amb un sol ull, i no que siguis llençat amb tots dos ulls a l’infern, on el corc no mor mai i el foc no s’apaga.»