Tan aviat com Jesús és reconegut per Pere davant dels seus com el Messies, el Fill del Déu viu, aquest els revela quin serà el final d’aquest camí, d’aquesta aventura que han emprès plegats. Els diu que el Messies, el Fill de Déu, ha de pujar a Jerusalem, però no per vèncer els seus enemics sinó per «patir molt», perquè els dirigents del poble li facin patir i l’executin. Tanmateix, la cosa no acabarà així perquè «al tercer dia ressuscitarà». Massa per pair i entendre. El mateix Pere que acabava de confessar la veritat sobre Crist, creient que li fa una gràcia, li diu que això no pot pas passar, que Déu tindrà misericòrdia d’ell i que tot acabarà d’una altra manera. Jesús, novament adreçant-se directament a Pere però amb un missatge ben diferent, l’anomena Satanàs, que l’ha descobert, i li ordena que es faci enrere i es retiri; perquè Pere, aquesta vegada, ja no està mostrant el que li ha revelat el Pare sinó l’Enemic, aquell que està obstinat en que no succeeixi res del que ha estat anunciat, ves a saber per què. Tot seguit, Jesús matisa la benedicció pronunciada sobre Pere i l’encàrrec que la hi he fet. Per dur-lo a terme, haurà d’entendre què va fer Déu i com ho farà. Pere, que pensa com els homes, haurà d’aprendre a fer-ho com ho fa Déu, a escoltar la seva veu i obrir-se a les seves inspiracions. I els ensenya el que es pot i han de saber de moment: el camí cristià definit en funció del camí que emprèn amb valentia el Messies, el Senyor, el Fill de Déu. Qui vulgui seguir Jesús, en el seu camí humà, ha de negar-se a si mateix (suspendre pensaments i accions d’home), carregar-se amb la creu (les conseqüències d’aquestes accions respecte de les pròpies satisfaccions i de les expectatives dels altres). Les estratègies i tàctiques destinades a mantenir o salvar la vida, condueixen per contra a perdre-la. I, al contrari, qui pretengui perdre la vida per Jesús i el coneixement de l’Evangeli, la conservarà i retrobarà. Ve a dir que la vida, siguin quines siguin les nostres decisions per a «conservar-la», sempre s’acaba i sense unir-nos a Jesús, és indefugible arruïnar-la, perdre-la, perquè no hem seguit el camí adequat, no hem posat la nostra confiança en la Persona que ho mereixia. Aquesta decisió s’ha de pensar conscientment perquè és la més important i d’ella en depèn que la nostra vida tingui sentit, un origen i una meta. Seguir Jesús és seguir el Messies, el Fill de Déu viu, per instaurar el regne, començant per aquest món, però sense perdre de vista l’altre. I aquesta crida a la negació de tot allò s’oposi a aquest seguiment i a l’obligació de prendre la creu, la pròpia, per seguir a Jesús a la mort, només s’entén en aquest context en el qual Ell la situa: que el camí no acaba en el menyspreu, el sofriment i la mort, sinó en la resurrecció. I el Fill tornarà per a pagar als que realment l’hagin seguit. .
Primera lectura: Jeremías 20, 7-9
M’heu afalagat, Senyor, i m’he deixat seduir;
us heu apoderat de mi i m’heu dominat,
però ara passen el dia divertint-se a costa meva,
tothom es riu de mi.
Sempre que parlo, dono el crit d’alarma,
el meu clam anuncia invasions i devastació.
Tot el dia la paraula del Senyor
m’és un motiu d’escarnis i de burles.
A la fi pensava: «No en vull parlar més,
no diré res més en nom d’ell»,
però llavors sentia en el meu cor un foc que cremava,
sentia un incendi dintre els meus ossos.
Estic rendit de tant aguantar,
ja no puc més.
Segunda lectura: Romanos 12, 1-2
Germans, per l’amor entranyable que Déu ens té, us demano que li oferiu tot el que sou, com una víctima viva, santa i agradable. Això ha de ser el vostre culte veritable.
No us emmotlleu al món present; transformeu-vos renovellant la vostra manera de veure les coses, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu: reconèixer allò que és bo, agradable a Déu i perfecte.
Evangelio: Mateo 16, 21-27
En aquell temps, Jesús començà a deixar entendre als deixebles que havia d’anar a Jerusalem, que havia de patir molt de part dels notables, dels grans sacerdots i dels mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia.
Pere, pensant fer-li un favor, es posà a renyar-lo:
«De cap manera, Senyor: a vós això no us pot passar!»
Però Jesús es girà i li digué:
«Fuig d’aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no penses com Déu, sinó com els homes.»
Llavors Jesús digué als deixebles:
«Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi.
Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi, la retrobarà.
Què en trauria l’home de guanyar tot el món si perdia la vida?
Què podria pagar l’home per rescatar la seva vida?
Perquè el Fill de l’home ha de venir en la glòria del seu Pare voltat dels seus àngels, i ell pagarà cadascú segons les seves obres.»