oDes que Jesús va iniciar, amb decisió, la «pujada» a Jerusalem, la formació dels seus deixebles es centra en els aspectes fonamentals de la vida nova que haurà de començar, i dona molta importància a les relacions, també noves i «desconegudes», que hauran de regir entre els seus seguidors.
Aquesta vegada, són els mateixos deixebles Jaume i Joan, els «fills del tro», els qui donen peu a Jesús fent-li una petició. Potser han tret les seves pròpies conclusions davant els anuncis de Jesús sobre la seva fi. Pressentint-ho, o suposant-s’ho, «es temen», que s’apropa una «batalla» decisiva i que seria bo estar ben situats quan això passi, ja sigui per destacar o per heretar el lideratge de la causa. Però això, li demanen directament poder «seure l’un a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquerra», els llocs principals tant en la lluita com en el futur «govern».
Jesús no els hi retreu res, tampoc els esbronca com faríem nosaltres, indignats per aquesta gosadia i falta d’humilitat sinó que, com fa sempre que pot, els instrueix, a ells i a nosaltres. Per això els pregunta si estan disposats a passar per on Ell ha de passar, tal com ho va anunciant. Els parla d’un «calze» que s’ha de beure i d’un «baptisme» que haurien de passar, referint-se a la aflicció que Ell mateix haurà d’afrontar. No es refereix a cap lluita oberta, cap batalla, sinó a una situació que s’ha de «passar», és a dir, patir, suportar. Ells es mostren disposats a passar pel mateix tràngol que Jesús i Ell reconeix que, almenys, són valents, que estan disposats a seguir-lo fins on sigui, la qual cosa sempre és bo i especialment recomanable en els nostres temps, sobrats de paraules i amb pocs ànims per afrontar el que calgui.
Jesús els concedeix el que volen, el que pot ser: travessar com Ell –amb Ell– el menyspreu, el sofriment i la mort, però els llocs d’honor estan ja reservats i únicament el Pare els concedirà.
Els altres s’indignen –potser haurien volgut demanar el mateix i no han gosat– i llavors Jesús aprofita per mostrar-los el seu ensenyament fonamental: la vostra família, comunitat, societat no ha de ser com les que ja existeixen; han de superar les formes de relació comunitàries i socials que imperen sostingudes per la força i la força repressora a qualsevol preu.
La nova grandesa comença en el reconeixement de la pròpia petitesa i dependència, de Déu i els uns dels altres, i s’arrela en el servei al pròxim, a posar el bé de l’altre pel damunt del propi. I la raó fonamental és, també, la mateixa Persona del Fill de l’Home, que essent qui té més dret al poder i el govern, en canvi, ha vingut a servir, no a ser servit. Això només serà possible quan el cor humà es deslliuri de les ànsies de poder on creu que es fonamenta la seva seguretat i obtingui el que necessita quan, juntament amb Jesús, travessi el baptisme i begui del calze que dona la vida nova.
Primera lectura: Isaías 53, 10-11
El Senyor volgué que el sofriment triturés el seu Servidor. Quan haurà donat la vida per expiar les culpes veurà una descendència, viurà llargament, i per ell el designi del Senyor arribarà a bon terme. Gràcies al sofriment de la seva ànima ara veu la llum; el just, amb les penes que ha sofert, ha fet justos els altres després de prendre damunt seu les culpes d’ells.
Segunda lectura: Hebreos 4, 14-16
Germans, mantinguem ferma la fe que professem, ja que en Jesús, el Fill de Déu, tenim el gran sacerdot que, travessant els cels, ha entrat davant Déu. Perquè el gran sacerdot que tenim no és incapaç de compadir-se de les nostres febleses: ell, igual que nosaltres, ha estat provat en tot, encara que sense pecar. Per tant, acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu perquè es compadeixi de nosaltres, ens aculli i ens concedeixi, quan sigui l’hora, l’auxili que necessitem.
Evangelio: Marcos 10,35–45
En aquell temps, [Jaume i Joan, els dos fills de Zebedeu, anaren a trobar Jesús i li digueren:
«Mestre, voldríem que ens concedíssiu un favor que us demanarem.»
Jesús els preguntà:
«Què voleu que faci?»
Li responen:
Ells li digueren: «Concediu-nos que, el dia que sereu glorificat, puguem seure l’un a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquerra.»
Jesús els respongué:
«No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure el calze que jo beuré i ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?»
Ells li digueren: «Sí que podem.» Jesús els respongué: «És cert, vosaltres beureu el calze que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat, però seure a la meva dreta i a la meva esquerra no sóc jo qui ho ha de concedir; és per a aquells a qui Déu ho ha reservat.» Quan els altres deu ho sentiren, s’indignaren contra Jaume i Joan.
Jesús els cridà i els digué:] (Jesús cridà els seus deixebles i els digué:) «Ja sabeu que, a totes les nacions, els qui figuren com a governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder.
Entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important, ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, ha de ser l’esclau de tots,
com el Fill de l’home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes.»