Si a l’Advent recordem i revivim que la nostra fe, tot i que sigui ferma i compromesa amb la seva realitat concreta, ha tenir present que el Regne que busquem no és d’aquest món sinó que està en Déu mateix, ara per Quaresma revivim i recordem que la nostra vida de fe és conversió contínua, canviar cada dia i, sobretot, deixar-nos canviar per la gràcia mateixa de Crist i deixar enrere el que ens pugui quedar d’home vell.
Ho va expressar molt bé i molt clar sant Joan de la Creu (2S 7,11) quan va fonamentar en Crist la vida cristiana i el camí espiritual que “no consisteix, doncs, en recreacions i gustos, i sentiments espirituals, sinó en una viva mort de creu sensitiva i espiritual, això és, interior i exterior”. és a dir, que si som cristians hem de saber i viure diàriament aquesta «viva mort de creu sensitiva i espiritual» que comença i s’afirma en la conversió que, com ens recorda avui la Paraula, és lluita amb la temptació, l’herència del pecat dels primers pares (primera lectura).
Qui consideri que aquell fet no és més que un mite imaginari, que miri dins seu si no sent a vegades aquests impulsos d’insultar, de fer mal, de veure amb cobdícia tot el que l’envolta… El diumenge passat Jesús ens recordava, en el Sermó de la Muntanya, que la nostra veritable lluita espiritual és per aconseguir, gràcies a Crist, aquesta veritable transformació interior que sant Joan de la Creu descrivia en tan poques i encertades paraules. En aquest intent, el creient sap que no està sol, que té de la seva part a Crist «amic i company» fidel (Sta. Teresa) que va baixar del cel, es va fer home i amic per a compartir aquesta lluita amb cadascun de nosaltres.
Per això, l’Evangeli ens explica com Jesús, en l’inici del seu ministeri, s’enfronta a les mateixes temptacions que ens persegueixen a nosaltres tota la vida. Perquè la temptació és la nostra realitat quotidiana, el nostre problema, com diu la carta de sant Jaume, «cadascú és temptat pels propis desigs, que l’atreuen i el sedueixen. Aquests desigs, un cop fecundats, engendren el pecat, i el pecat, arribat a la culminació, infanta la mort.» (1,14). Jesús, veritable home, afronta la temptació com qualsevol altre home i ens ensenya a rebutjar-la, a fiar-nos que Ell ha vingut i s’ha quedat perquè puguem vèncer el mal i el pecat, començant per la nostra pròpia vida.
Llegim a l’Evangeli que Jesús és conduït al desert per l’Esperit que guia la seva Humanitat per a ser temptat, directament. Com a preparació, dejuna quaranta dies i quaranta nits, com reptant el temptador a confrontar-s’hi. I és, precisament, quan sent gana, quan el temptador entén que està afeblit i el tempta. Clar: si ets el fill de Déu, si tens aquest poder, no continuïs passant gana, converteix les pedres en pans. Jesús ho rebutja posant per davant de l’aliment del cos, la Paraula de Déu, que és la que realment ens sustenta. No som fills, ni Ell ho seria, si desconfiem d’aquesta relació radical que per part de Déu mai es trenca. El temptador torna a l’atac respecte a la seva Missió: vol que obligui al seu Pare a fer un miracle, que li solucioni la difícil tasca que Ell mateix li ha encomanat; però Jesús el rebutja afirmant que a Déu no se’l tempta, no se’l força, sinó que se l’obeeix. Jesús tindrà tot el necessari per a la Missió perquè l’obeirà fins a la mort. En el tercer intent, el temptador es treu la màscara i li ofereix el màxim: el poder i el domini dels regnes de la terra que creu tenir a canvi que l’adori a ell i no a Déu. Jesús, llavors, rebutja d’arrel tota la seva proposta per falsa en tots els sentits: només Déu mereix aquesta adoració i només així Jesús arribarà a ser el Rei sobirà de tots els regnes i de totes les persones.
Avui, com llavors, el temptador vol enganyar-nos respecte el que més ens importa: vol que rebutgem ser veritables fills de Déu i germans. Això és: els que s’alimenten de la seva Paraula, els que l’obeeixen de veritat, sempre, els que no volen servir-se a si mateixos sinó a Déu i als altres.
El tentador vuelve al ataque respecto a su Misión: quiere que arranque de Dios, su Padre, un milagro que le facilite la difícil tarea que Él mismo le ha encomendado; pero Jesús lo rechaza afirmando que a Dios no se le tienta, no se le fuerza, sino que se le obedece. Jesús tendrá todo lo necesario para la Misión porque le obedecerá hasta la muerte. En el tercer intento, el tentador deja caer cualquier máscara y le ofrece ya lo máximo: el poder y el dominio de los reinos de la tierra que cree tener a cambio, directamente, de que le adore a él y ya no a Dios. Jesús le rechaza de raíz entonces toda su pretensión por falsa en todos los sentidos: solo Dios merece esa adoración y solo adorándole Jesús llegará a ser el Rey soberano de todos los reinos y de todas las personas. Hoy, como entonces, el tentador quiere engañarnos respecto de lo que más nos importa: que rechacemos ser verdaderos hijos de Dios y hermanos, que son los que se alimentan de su Palabra, los que le obedecen de verdad, cada día, los que no quieren servirse a sí mismos sino a Dios y a los demás.
