Quan el diumenge coincideix amb una festa del Senyor, com és el cas d’avui amb la Transfiguració, aquesta preval sobre la litúrgia dominical. El diumenge, és el dia del Senyor, el dia de la trobada amb Ell per recordar, agrair i experimentar, cada vegada, les seves obres meravelloses. Els cristians ho concretem en la persona del Senyor Jesucrist: assistim a la Missa per trobar-lo, viu i ressuscitat, i per recordar i agrair com ha estat possible tot això, i en què ens afecta a nosaltres. L’Evangeli d’avui ens descriu una trobada molt especial de Jesús amb els seus en el context de la història bíblica i les seves repercussions. És una revelació especial de l’home Jesús als seus, uns deixebles escollits. Els comentaristes insisteixen que la trobada es produeix a causa de la proximitat dels fets desembocaran en la mort del Mestre, i amb l’objectiu enfortir els deixebles davant el que ha de succeir: que aquest home que ensenya amb autoritat pròpia i ratifica la seva paraula amb curacions i gestos sorprenents, perdrà tot el crèdit i recorrerà un camí de menyspreu i humiliació cada vegada més profund que no quadra amb totes les seves pretensions. Les lectures de la festa d’avui, doncs, ens anticipen que Jesús és molt més que un home, que la seva vida i la seva història estan íntimament lligades a la intervenció salvífica de Déu entre els homes. Tot en el text evangèlic apunta a això: el lloc és una muntanya elevada, predisposat com a lloc de trobada amb Déu i de revelació. Els testimonis són tractats com a subjectes d’una veritable teofania i experimenten la por i el desconcert davant la manifestació divina, han de ser confortats i guiats perquè entenguin bé el que estan contemplant. Una vegada establert el marc, el relat se centra en Jesús. En primer lloc, es narra la seva transformació, com la seva realitat interior i divina es deixa veure o intuir des de fora mitjançant aquest canvi en els seus vestits que es tornen blancs i resplendents fins a confondre’s amb la llum, uns efectes impossibles d’obtenir pels nostres mitjans. Aquesta blancor es relaciona directament amb la presència divina, la qual és confirmada pels dos testimonis bíblics que també apareixen al costat de Jesús, conversant amb Ell, com a servidors o com a companys: Moisès i Elies, la Llei i un dels grans profetes, dos homes de Déu que han vençut la mort gràcies a la seva intensa i personal relació amb Ell. Perquè, també tracta d’això aquesta revelació: l’home Jesús, que té dins d’Ell, ocult, Déu mateix, ha vingut a anunciar la definitiva presència i acció divina, encara que això li costarà la vida. Però per aquesta realitat profunda seva, és el Fill estimat, preferit del Pare, Déu com Ell, la mort no el vencerà, com no va vèncer als qui Déu mateix va protegir. I aquesta vegada, aquesta vida invencible encarnada en una carn com la nostra, podrà transmetre’s a tots els que ha assumit com a germans, tots els homes, els que ho van poder contemplar llavors i els que ho escoltem ara.
Primera lectura: Daniel 7,9-10.13-14
Tot mirant la visió, vaig veure que posaven uns trons, i un Vell venerable s’hi assegué. El seu vestit era blanc com la neu i els seus cabells, com la llana blanquejada. El tron on seia era de flames i les rodes de la seva carrossa eren de foc ardent. Davant d’ell naixia i corria un riu de foc. Els seus servidors eren mil milers, els seus assistents, deu mil miríades. El tribunal s’assegué i foren oberts els llibres. Després, tot mirant aquella visió de nit, vaig veure venir enmig dels núvols del cel com un Fill d’home, s’acostà al Vell venerable, el presentaren davant d’ell i li fou donada la sobirania, la glòria i la reialesa, i tots els pobles, tribus i llengües li faran homenatge. La seva sobirania és eterna, no passarà mai, la seva reialesa no decaurà.
Segunda lectura: 1Pedro 1,16-19
Estimats, tot el que us vam fer saber del poder i de la vinguda gloriosa de Jesucrist, el nostre Senyor, no era tret de faules hàbilment teixides. Nosaltres mateixos vam contemplar amb els nostres ulls la seva grandesa, quan rebé de Déu Pare honor i glòria, i una veu que venia de la glòria majestuosa de Déu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui jo m’he complagut.» Aquesta veu del cel, nosaltres la vam sentir quan érem amb ell a la muntanya santa. Això ens ha confirmat les paraules dels profetes, i vosaltres fareu bé d’escoltar-les amb tota atenció, ja que són una llum que fa claror en un lloc fosc, mentre espereu que neixi el dia i l’estrella del matí surti a l’horitzó dels vostres cors.
Evangelio: Mateo 17,1-9
Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, i se’ls endugué a part dalt d’una muntanya alta. Allí es transfigurà davant d’ells: el seu rostre es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. Llavors se’ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús. Pere digué a Jesús: —Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.
Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol: —Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo.
Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front a terra, plens de gran temor. Jesús s’acostà, els tocà i els digué: —Aixequeu-vos, no tingueu por.
Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot sol.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre: —No digueu res a ningú d’aquesta visió fins que el Fill de l’home hagi ressuscitat d’entre els morts.