Aquest diumenge cinquè de Pasqua, encetem la lectura i celebrem fragments dels discursos de comiat de l’Evangeli de sant Joan, que recorden i reviuen l’experiència pasqual quotidiana de cada creient: el millor moment per dialogar personalment amb Jesús viu, ressuscitat, és després del Sopar (de combregar). Jesús torna al Cenacle per parlar amb els seus deixebles, per respondre les seves preguntes i, també, per fer-los saber el camí que els espera, que tots tenim al davant per avançar. Aquestes reflexions i diàlegs es basen sempre en els beneficis provinents del lliurament de Crist, els quals continuen vigents a la seva església: la seva mort i resurrecció va obrir el camí que porta a la vida a través de la veritat (o com ho vulguem expressar, hi ha moltíssimes formulacions i totes amb sentit). Per això, la primera invitació és a creure, a mantenir la fe en Déu i en Jesús mateix, perquè aquesta relació viva abasta tot el ser (ment, voluntat, expectatives). El que vivim des d’ara, des de que això va succeir en la història humana, ens porta allà on volíem arribar, al lloc que tenim destinat des de sempre: la casa, el cor, la vida mateixa del nostre Pare, on Ell és juntament amb el Fill i l’Esperit; a la vida de la Trinitat a la qual hem estat introduïts per la mort del Fill de Déu. Jesús mateix insisteix que seguim aquest camí –que és Ell mateix–, ens hi acompanya personalment i tornarà per dur-nos on està Ell. Un camí que ja coneixem perquè l’ensenya la mateixa vida de Jesús, proclamada a l’Evangeli. És a través de la comunió profunda amb Jesús, vivint com a «amics forts» seus (Teresa de Jesús) que podrem avançar. Jesús no sols ho diu, també ho explica i fonamenta recordant una de les idees bàsiques de l’Evangeli de Joan: «qui em veu a mi, veu el Pare», «jo i el Pare som u», el que Jesús ha fet ha estat enterament per indicació, encàrrec, missió directa del Pare, per a donar-se a conèixer, per a entrar en les nostres vides i redimir-les, salvar-nos i portar-nos amb Ell, el seu propòsit de sempre, la seva intenció, temporalment frustrada per la negativa de l’home. El que diu Jesús són les paraules de Déu, i també ho són les seves obres, les quals mostren clarament, a qui pugui i vulgui veure-ho, aquesta comunió única entre el Pare i Jesús, a la qual hem estat convidats i guiats. Les obres de Jesús són el model per a una veritable vida per al creient: servir, estimar, lliurar-se, donar esperança. Jesús va retornar al Pare i ara ens correspon a nosaltres ser la seva presència històrica donant testimoni amb la vida de la vigència i necessitat de l’Evangeli. És aquí on ha de portar-nos el diàleg especial amb Jesús després de l’Eucaristia, per trobar impuls, força i ganes de viure com a veritables amics de Crist.
Primera lectura: Hechos de los apóstoles 6, 1-7
Per aquells dies, anava augmentant el nombre dels creients, i els immigrats de llengua grega es queixaven dels nadius perquè, en la distribució diària d’ajuda als pobres, les seves viudes no eren ateses. Llavors els dotze convocaren una reunió de tots els creients i els digueren:
«No estaria bé que nosaltres deixéssim la predicació de la paraula de Déu i ens poséssim a distribuir l’ajuda als pobres. Per això, germans, busqueu entre vosaltres mateixos set homes fiats, plens de l’Esperit Sant i de seny, i els encarregarem aquesta feina; nosaltres continuarem ocupant-nos de la pregària i del ministeri de la paraula.»
Tothom trobà bé aquesta proposta, i elegiren Esteve, un home ple de fe i de l’Esperit Sant, Felip, Pròcor, Nicànor, Tímon, Parmenàs i Nicolau, un antioquè convertit al judaisme. Els presentaren als apòstols, i aquests, després de pregar, els imposaren les mans.
La paraula de Déu s’anava estenent, i a Jerusalem creixia molt el nombre dels creients; fins i tot molts sacerdots acceptaven la fe.
Segunda lectura: 1Pedro 2, 4-9
Estimats:
Estimats, acosteu-vos al Senyor, que és la pedra viva. Els homes l’havien rebutjada, però als ulls de Déu és «escollida, de gran valor». També vosaltres, com pedres vives, deixeu que Déu faci de vosaltres un temple espiritual, un sacerdoci sant, que oferirà víctimes espirituals, acceptables a Déu per Jesucrist.
Per això diu l’Escriptura:
«Jo poso a Sió una pedra angular,
de gran valor, escollida:
el qui creu, no quedarà defraudat.»
És de gran valor per a vosaltres, els qui heu cregut, però per als qui no creuen «la pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici», i «s’ha convertit en pedra d’ensopec, en roc que fa caure». Ensopeguen quan no fan cas de la predicació. Sempre n’hi haurà, que no en fan cas.
Però vosaltres sou «un poble escollit, un reialme sacerdotal, una nació sagrada, la possessió personal de Déu», perquè «proclameu la lloança» d’aquell que us ha cridat del país de tenebres a la seva llum admirable.
Evangelio: Juan 14, 1-12
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
«Que els vostres cors s’asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a tots: si no n’hi hagués, us podria dir que vaig a preparar-vos estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré a casa meva, perquè també vosaltres visqueu allà on jo estic. I ja sabeu quin camí hi porta, allà on jo vaig.»
Tomàs li diu:
«Senyor, si ni tan sols sabem on aneu. Com podem saber quin camí hi porta?»
Jesús li diu:
«Jo sóc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare si no hi va per mi. Si m’heu conegut a mi, heu de conèixer igualment el meu Pare: des d’ara ja el coneixeu i ja l’heu vist.»
Li diu Felip:
«Senyor, mostreu-nos el Pare, i no ens cal res més.»
Jesús li diu:
«Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui em veu a mi, veu el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic no venen de mi mateix. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; si no, creieu-ho per aquestes obres. Us ho dic amb tota veritat: Qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i fins en farà de més grans, perquè jo me’n vaig al Pare.»