Avui revivim i celebrem que la redempció de Crist voler dir que la llum de Déu ha tornat i és present a les nostres vides, que ja no cal caminar en la foscor o descobrir altres llums i senders perquè el cel s’ha mostrat d’una vegada per totes en Crist, assenyalant-nos cap a on ens dirigim i com hi hem d’arribar.
Ens ho recorda la primera lectura que podríem resumir amb paraules de sant Joan de la Creu: «el mirar de Dios es amar» (CB 32,3). És a dir, que allò que Déu mira, ho cura, ho engrandeix, ho transforma i ho divinitza. Aquesta mirada amorosa de Déu es concreta, i com!, en Jesucrist el seu Fill. Quan Ell ens mira, tot i que ens veu com som, en la nostra realitat concreta, sobretot ens contempla com som en el fons, com a criatures de Déu, els seus fills i es disposa a perdonar-nos, curar-nos i transformar-nos, el que calgui.
Ho veiem amb el que va succeir amb el cec de naixement. Jesús ens revela que el que importa no és l’origen del seu pecat (dels seus pares o de les seves pròpies accions) sinó que Déu manifestarà en ell la seva glòria, mostrant-nos el que ha vingut a fer amb tots nosaltres. El del cec, és un cas extrem: no coneixia la llum i, conseqüentment, res del que la llum pot il·luminar. Jesús actua d’arrel i li retorna o, millor dit, crea o recrea en ell la vista que mai havia tingut. Però aquesta nova capacitat, en principi, no li comporta cap benefici. Al contrari: perd el seu lloc en la vida, el seu dret a demanar almoina i s’haurà d’enfrontar a múltiples exàmens sobre què li ha passat i les seves conseqüències. La seva curació, la seva «il·luminació», és vista com un atac al sistema de pensament vigent i tots acaben apuntant Jesús, que ho ha provocat. Els representants del sistema volen ignorar el que ha passat afirmant que Jesús és un pecador, que no compleix amb el dissabte i per això no pot obrar en nom de Déu. La seva curació seria, doncs, mena d’obra indiferent o diabòlica, no una intervenció directa de Déu, tot i que és evident que ha obrat un prodigi que ningú mai havia fet abans. Al final, com que no poden convèncer a qui havia estat cec, l’expulsen de la comunitat. Quan Jesús el retroba, ell, que ja és lliure per veure la realitat i discernir la veritat, el reconeix com a Fill de l’Home.
Com diumenge passat, el que havia estat cec no reconeix Jesús així perquè sí. Només veu davant en ell a un altre home, però ara és capaç de veure les coses tal com són i que ha succeït el més increïble: que el Fill de Déu és també ara Fill de l’Home i que el té davant seu i que el pot reconèixer i adorar. És Déu qui l’ha curat, ha intervingut en la seva vida per a bé, per donar-li la llum i la capacitat de discernir la realitat.
I és que en la realitat humana que tots compartim es fa ara present Déu en la persona del seu Fill fet home, fet el nostre Salvador que s’inclina davant cadascun de nosaltres, ens acull, ens perdona si fa falta, ens cura i ens obre la possibilitat de rebre’l com a Salvador i com a Messies. Jesús també ens avisa, després de donar-nos la llum, que el pitjor no és no veure-hi, sinó no voler veure, tancar-nos a la llum per defensar un sistema de pensament o de fe o de vida que ja no se sosté en la realitat.
