El cinquè diumenge de Quaresma ens anuncia que la redempció que Jesús ens porta significa la vida eterna, i ho celebrem per Pasqua, cada diumenge i cada dia. En aquests diumenges hem contemplat Crist com el camí i l’aigua que permet recorre’l fins al final; també com a Veritat i llum que ens obre els ulls. Avui Jesús se’ns presenta com la Vida i restaurador d’aquesta vida que porta a la plenitud la nostra condició de fills de Déu i germans els uns dels altres.
Ho diu la primera lectura: el propòsit de l’aliança sempre ha estat retornar-nos la vida, no deixar que la nostra existència tal com és pereixi (la terra i la descendència promeses a Abraham coincideixen al final). De la mateixa manera que Déu, gràcies a la Paraula que transmet el profeta Ezequiel, fa reviure Israel de la seva destrucció a Babilònia, Jesús rescata el seu amic i deixeble Llàtzer de la mort, tal com farà també amb cadascun de nosaltres.
L’Evangeli relata la mort de Lázaro o la ceguesa de l’home del diumenge passat, com a fets que serveixen per mostrar la glòria de Déu, és a dir, el cim de l’obra de Jesús i del seu ministeri. Amb la seva entrega fins a la mort i la seva resurrecció, Crist restaura la nostra relació filial amb el Pare, obre els nostres ulls i ens ressuscita; la seva amistat, la fe en Ell és amor veritable, llum i, sobretot, vida veritable.
En aquest cas d’avui, Jesús no fa front a la malaltia com altres vegades, sinó a la mateixa mort, el nostre últim enemic i el més persistent i radical, la trobada que no podrem evitar. I no li fa front teòricament, des de la reflexió o la raó, aplicant procediments o invocant a creure i confiar en Déu que ens ressuscitarà. No, Jesús va directament a la tomba del seu amic i deixeble Llàtzer i el crida perquè surti fora, perquè mostri que és viu perquè ha mort creient en Ell, ha mort com a amic seu. Abans, com en relats anteriors, Jesús parla de la seva Missió per manifestar que és Fill de Déu dins la seva humanitat. Per obrar en nom del Pare, manifesta l’amistat i amor de Déu; que és la Llum del Món que ha d’il·luminar en el temps que se li ha concedit; que dona la vida als homes perquè comparteix la seva carn.
Jesús no parla aquí de la resurrecció final, la que succeirà quan també els nostres cossos s’aixequin de la tomba quan tot sigui un fet nou, sinó de la d’ara mateix, quan ser deixeble seu, creure en Ell, ja és començar a viure per sempre, la vida que esdevindrà quan tot es compleixi.
Creure en Jesús és obrir-se a la salvació definitiva, a l’amor veritable, a la llum, a la vida definitiva i Ell ho mostra del mode més directe i clar. En pocs textos com el d’avui manifesta Jesús el seu vincle únic i substancial amb Déu mateix, com Ell mateix havia dit: «arriba l’hora, i ja és aquí, els morts sentiran la veu del Fill de Déu, i els que hagin sentit viuran». Ell és el Fill, té la vida en si mateix, donada pel Pare, i per crida Llàtzer i ens crida a cadascun de nosaltres. El que viurem després de morir, la trobada definitiva amb Déu, s’avança en la trobada definitiva amb Crist que són els Sagraments, molt especialment l’Eucaristia on la Veu i Paraula, el Cos mateix de Crist ens criden, des d’ara ja, a viure per sempre. Perquè la vida del cel, la vida com a fills de Déu i germans, la podem, l’hem de viure ja des d’ara. Amb tota la seva vida i la seva obra, amb la seva permanència entre nosaltres, amb tota l’Església que es prepara per reviure els «sagraments pasquals» com diu el prefaci de quaresma. I tot és possible gràcies a Crist, el Fill de Déu, que es va encarnar, que es va fer un de nosaltres per a acostar-nos per sempre la veu i la presència de Déu i compartir des de la seva carn a la nostra tots els seus béns, complint per fi el que Déu mateix sempre havia volgut compartir. La millor preparació, doncs, a les festes que s’acosten és escoltar el Verb i Paraula de Déu, al mateix Crist que ens parla i descendeix en cadascuna de les nostres celebracions. Que la seva Carn i la seva Sang puguin reviure la nostra, que siguem capaces de perseverar en el que Ell ens ha regalat: la seva Amistat, la seva Llum, la seva Vida.
