“La meva carn és un veritable menjar, i la meva sang és una veritable beguda”

Jesús és el Pa de la vida, el do de Déu que ha baixat del cel, que Ell mateix ha enviat per revelar-lo i fer-lo present entre nosaltres. Jesús explica que ha obrat el Signe (miracle) perquè tots creguessin en Ell, revelant que Ell, Pa de vida, va molt més enllà d’ensenyar i il·luminar amb la Paraula de Déu, la qual és imprescindible per saber qui és aquest Home i trobar-se de veritat amb la seva realitat divina. Però una vegada s’acull Crist i es creu en Ell per la Paraula ve la segona part, la Missa sacrificial: aquest Pa no solament es menja en la Paraula, també es menja com a carn lliurada per la vida del món.
La frase de l’Evangeli de Joan que encapçala aquestes línies és l’equivalent de les paraules de la Consagració que ens revelen els altres Evangelis: «Això és el meu cos entregat per vosaltres». El cos de Crist és la seva carn que també ha baixat del cel per a això, per lliurar-se fins a la darrera gota de la seva sang. Jesús ho diu clar: a més de creure la meva Paraula per la fe, cal menjar la seva carn. I els que l’escolten entenen al peu de la lletra que han de menjar la seva carn. I s’escandalitzen i pregunten com pot ser aquesta barbaritat. Jesús no respon amb mitges tintes sinó amb la veritat tal com és: si no mengeu la meva carn i no beveu la meva sang no tindreu la vida que he vingut a portar.
Com abans, amb el Pa de la Paraula, deixa clar que menjar la seva carn equival a unir-se a Ell i per tant a tenir aquí la vida i a esperar la resurrecció en l’últim dia, és a dir, que a la fi de tot, Crist farà reviure la carn d’aquell que ha menjat la seva. I continua insistint-los que el seu cos i sang són veritable menjar i beguda i que aquest «menjar » significa comunió plena de vida amb Ell.
Així és com Jesús se serveix de la seva Humanitat per a compartir amb nosaltres la Vida que comparteix amb el Pare, perquè també nosaltres visquem així, per sempre. Els que escolten no entenen com pot ser possible tot això, però Jesús ara per ara no ho diu. L’Evangeli aclarirà més endavant que tot es farà realitat amb seu lliurament, la seva mort i la seva resurrecció.
I per als neòfits i els creients això passa a la Missa, en l’Eucaristia. Després de la Paraula, com en la vida de Jesús, segueix el memorial, el reviure sacramentalment el lliurament de Jesús, la seva resurrecció, la seva ascensió al cel; així es fa realitat que la vida mateixa de Déu davallés, continuï baixant en cadascun de nosaltres. Per això cal recuperar, des de dins de cadascun, l’autèntic valor de l’Eucaristia com a centre de la fe i la vivència cristiana: trobada amb Crist Paraula, amb la seva llum, amb el sentit que sempre aporta i, sobretot, trobada amb Crist Eucaristia. Unint-nos a la seva pregària al Pare que va ser lliurament històric i ara és el memorial viu d’aquest lliurament reviscut en el Sagrament. I, sobre aquesta base, amb aquesta embranzida, des d’aquest do, és també trobada entre nosaltres. En menjar la carn del Fill de l’Home, ens fem veritables homes, fills de Déu i germans entre nosaltres.