El dia de l’Ascensió celebrem i revivim un moment únic i definitiu: l’entrada al cel -l’àmbit de Déu, de l’eternitat, del que no passa- de la naturalesa humana de Jesús que Ell comparteix amb nosaltres i nosaltres amb Ell. Això significa que tenim la possibilitat real de participar en tot el que Jesús ha aconseguit per a nosaltres (des del nostre baptisme i la gradual participació en la vida de la gràcia): la redempció, el canvi substancial del nostre ésser pecador cap a la filiació divina i la plena fraternitat i, després de la mort, la vida eterna. Després de quaranta dies intensos i ben aprofitats, Jesús ha estat repetint el que ja havia ensenyat sobre el regne i el compliment de les promeses divines, donant proves històriques i verificables humanament sobre la seva resurrecció. Acabada aquesta etapa va partir cap al Pare, deixant als seus en l’esperança que es compleixi «la promesa del Pare» amb el «bateig amb l’Esperit Sant», cosa que succeirà «d’aquí a pocs dies». Així ho explica el llibre dels Fets dels Apòstols, que situen la trobada a Jerusalem d’on ”no s’han d’allunyar” per ser allà testimonis seus. L’Evangeli, en canvi, ho situa a Galilea on han anat els deixebles seguint les instruccions de Jesús Ressuscitat per tancar el cercle de la vida terrenal de Jesús, el qual s’enlaira i «desapareix» des del lloc on havia començat la seva missió. Segons Mateu, l’evangelista que ens acompanya enguany, l’Ascensió va lligada directament a la missió que va portar a Jesús a aquest món, una missió que a partir d’ara han de continuar els deixebles, i també l’Església dels nostres dies i cadascun de nosaltres. Hi ha presents, diu el text, els onze deixebles, indicant que el sedàs, la crisi, ha marcat també als dotze, tot recordant-nos la traïció, la passió, la mort i la redempció consegüent. Fins i tot entre ells hi ha divisió (uns que es prostren, uns altres que vacil·len). Jesús els diu que tot el poder l’ha rebut del Pare, Déu Totpoderós, i els envia a fer-ne ús, no per arreglar l’economia, les carreteres o la sanitat (que bona falta feia i fa) sinó per «anar per tots els pobles i fer deixebles, batejant-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant», cosa que implica «guardar tot el que jo us he manat». Si Jesús diu que això és prioritari i el principal, i així ho van entendre els deixebles, significa que una vegada aconseguida la vinculació personal de cada home amb el Déu viu i actuant (Pare, Fill, Esperit) la resta ja s’anirà afegint, amb llibertat i persistència. Aquest és el veritable «progrés»: reconèixer i saber d’on venim i on anem. I que l’immens poder de Déu no s’utilitza per bloquejar ni obligar les consciències sinó per assegurar la fidelitat de Déu: «jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món».
Primera lectura: Hechos de los apóstoles 1, 1 – 11
En la primera part del meu llibre, Teòfil, he parlat de tot el que Jesús va fer i ensenyar, des del principi fins al dia que fou endut al cel, després de confiar, en virtut de l’Esperit Sant, la seva missió als apòstols que ell havia elegit. Després de la passió, se’ls presentà viu, i ho comprovaren de moltes maneres, ja que durant quaranta dies se’ls aparegué, i els parlava del regne de Déu.
Estant reunit amb ells, els manà que no s’allunyessin de Jerusalem i els digué:
«Espereu aquí la promesa del Pare que vau sentir dels meus llavis quan us deia que Joan havia batejat només amb aigua; vosaltres, d’aquí a pocs dies, sereu batejats amb l’Esperit Sant.»
Els qui es trobaven reunits li preguntaven:
«Senyor, és ara que restablireu la reialesa d’Israel?»
Ell els contestà:
«No és cosa vostra de saber quins temps i quines dates ha fixat l’autoritat del Pare, però quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria i fins als límits més llunyans de la terra.»
Quan hagué dit això s’enlairà davant d’ells, i un núvol se l’endugué, i el perderen de vista. Encara s’estaven mirant al cel com ell se n’anava, quan es presentaren dos homes vestits de blanc, que els digueren:
«Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, tornarà de la manera com vosaltres acabeu de contemplar que se n’anava al cel.»
Segunda lectura: Efesios 1, 17-23
Germans,
Germans, demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi els dons espirituals d’una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell; li demano també que il·lumini la mirada interior del vostre cor perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades l’heretat que ell us dóna entre els sants. Que conegueu també la grandesa immensa del poder que obra en vosaltres, els creients, vull dir l’eficàcia de la seva força i de la seva sobirania amb què obrà quan ressuscità el Crist d’entre els morts, i el feu seure a la seva dreta dalt el cel, per damunt de tots els governants i dels qui tenen autoritat, poder o senyoria, per damunt de tots els títols que es poden donar en el nostre món i en l’altre. Tot ho ha posat sota els seus peus, i a ell l’ha fet cap de tot i l’ha donat a l’Església, que és el seu cos i el seu complement, ell que té en totes les coses la seva plenitud.
Tot ho ha posat sota els seus peus, i a ell l’ha fet cap de tot i l’ha donat a l’Església, que és el seu cos i el seu complement, ell que té en totes les coses la seva plenitud.
Evangelio: Mateo 28, 16-20
En aquell temps, els onze deixebles se n’anaren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat.
En veure’l es prosternaren. Alguns, però, dubtaren.
Jesús s’acostà i els digué:
«Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra.
Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat.
Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món.»