Els diumenges de Pasqua revisem i revivim, si ho desitgem, les realitats principals de la nostra experiència cristiana. Comencem per la més gran i important, la trobada real i històrica amb el Crist Viu i ressuscitat que torna, les vegades que calguin, per trobar-se amb nosaltres i conscienciar-nos que podem ser, ara i sempre, els seus «amigos fuertes», com resumia Teresa de Jesús tantes i tantes hores de diàleg vital amb Ell. Després, continuem amb l’Església, l’«hàbitat» immediat en el qual Crist es troba i pot (hauria de poder) actuar, lloc on habita i es transmet la gràcia en l’oració, la celebració, els sagraments d’una manera històrica i efectiva que fa palesa la irreversibilitat de la redempció. Avui ens comencem a preparar per tancar aquest cicle de la fe i de l’experiència amb la realitat del do de l’Esperit Sant. A l’Evangeli, Jesús el relaciona amb guardar els manaments, això és, romandre en el seu amor, reconeixent-lo com a la millor experiència de la nostra existència. Tot arranca, llegim, de la seva pregària, la seva intercessió única, efectiva i que sempre actua: Jesús demanarà al Pare, amb la seva experiència humana, que enviï «un altre» Defensor, és a dir, un altre com Ell que estigui sempre amb nosaltres, i l’anomena l’Esperit de la veritat. Clarament, és un do per als creients; el món no pot el rebre perquè no està preparat, ni el veu ni el coneix. Nosaltres sí, diu Jesús, que el coneixem perquè ja és aquí, viu amb nosaltres, ens és connatural perquè sempre ha estat amb Jesús i per tant entre els homes, des de l’Encarnació. L’Esperit Sant es va manifestar especialment en el Baptisme de Jesús i el va acompanyar, a ell i als seus, durant tota la vida humana. Ara que Jesús és a punt de tornar al Pare, a la invisibilitat, omnipresència, omnipotència de Déu, li demana amb tota justícia que l’enviï. Així no estarem orfes o perduts; estarem vius gràcies a Ell que és Vivent, i serem conscients de la unitat de Jesús amb el Pare i de la nostra amb Ell. Tot el que s’ha dit es fonamenta no en sentiments o adhesions sinó en «guardar els manaments». Qui ho fa, estima i participa de la comunió entre Pare i Fill, que és la revelació i compliment de les promeses de Déu.
Primera lectura: Hechos de los apóstoles 8, 5-8. 14-17
En aquells dies, Felip baixà a la província de Samaria, i predicava el Messies als de la regió. Unànimement la gent feia cas de Felip, després de sentir-lo i de veure els prodigis que feia: els esperits malignes sortien de molts posseïts, xisclant tant com podien, i molts invàlids o paralítics recobraven la salut. La gent d’aquella província se n’alegrà molt.
Quan els apòstols, a Jerusalem, sentiren dir que Samaria havia acceptat la paraula de Déu, els enviaren Pere i Joan. Hi anaren, doncs, i pregaven per ells, perquè rebessin l’Esperit Sant, que encara no havia vingut sobre cap d’entre ells; només havien estat batejats en el nom de Jesús, el Senyor. Pere i Joan els imposaven les mans, i rebien l’Esperit Sant.
Segunda lectura: 1Pedro 3, 15-18
Estimats:
Estimats, reverencieu de tot cor el Crist com a Senyor. Estigueu sempre a punt per donar una resposta a tothom qui us demani la raó de l’esperança que teniu; però feu-ho serenament i amb respecte. Guardeu neta la vostra consciència; així els qui critiquen la vostra bona conducta de cristians s’hauran d’avergonyir d’haver-ne malparlat. Si és voler de Déu, val més sofrir per haver obrat bé que per haver obrat malament.
També Crist morí una vegada per raó dels pecats. Ell, el just, va morir pels injustos, per conduir-nos a Déu. El seu cos va ser mort, però per l’Esperit va ser retornat a la vida.
Evangelio: Juan 14, 15-21
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
«Si m’estimeu, guardareu els meus manaments; jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor, l’Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre. El món no el pot rebre, perquè no és capaç de veure’l ni de conèixer-lo, però vosaltres sí que el coneixeu, perquè habita a casa vostra i està dins de vosaltres.
No us deixaré orfes: tornaré a venir. D’aquí a poc, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu. Aquell dia sabreu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres. El qui m’estima és aquell que té els meus manaments i els compleix; el meu Pare l’estimarà, i jo també l’estimaré i me li faré conèixer clarament.»
. .