Com cada diumenge, però avui d’una manera especial, revivim el dia de Pasqua, la culminació de la Gran Setmana, del Tridu Sant que recorda i actualitza, pas a pas, els darrers misteris de la vida de Jesucrist, Senyor nostre. En aquests dies, hem compartit amb Ell el seu últim sopar, durant el qual va instituir el memorial per a fer present el seu lliurament final per la salvació i la vida de tothom. Després, l’hem acompanyat en els terribles moments de la seva oració confiada a Getsemaní, en els diferents moments de la passió, on els homes vam mostrar la nostra capacitat de menyspreu i de fer mal i Ell la seva paciència, servei i amor fidel. Finalment, vam assistir a la seva mort, la seva entrega de tot del seu conviure amb nosaltres i amb tota la humanitat, i el seu lliurement de plena obediència a la voluntat del Pare, com el nou Adam, el Fill que ens retorna a tots a la família dels fills. Avui, en la Vetlla i en el dia de Pasqua, revivim i confessem que tot aquest lliurament i sofriment ens van portar la vida i la salvació. El Pare va poder, finalment, acollir un home perfecte abandonat completament a les seves mans i mostrar quina havia estat des de sempre la seva intenció respecte de la humanitat: no el sotmetiment sinó la llibertat per compartir amb nosaltres la seva pròpia vida i eternitat. I sabem que és així perquè en la resurrecció no solament es mostra el Verb immortal de Déu sinó també la seva humanitat, l’home Jesucrist, al qual estava indissolublement unit. El que va ser lliurat, mort i enterrat, es va alçar per damunt de la mort per tornar a ser el Déu etern en plenitud, i començar a ser l’home nou, renascut a la vida de Déu, que ja no mort ni sofreix més. Revivim avui que la resurrecció va succeir en la història, com la resta de la història humana de Jesús, el qual va ser realment capturat, jutjat, menyspreat i executat. També va ressuscitar com ens recorda el text de l’Evangeli de la Vigília pasqual: quan les dones van acudir al sepulcre, van veure que la pedra s’havia apartat i que el cos mort de Jesús, el crucificat, ja no era allí. Davant l’esglai de les dones, un àngel del Senyor les hi fa saber què ha passat. El diumenge de pasqua d’aquell any, obre la història del pas a l’eternitat perquè el que ha succeït ja és irrevocable, és per sempre. És el missatge que han de comunicar: el crucificat és ja el Ressuscitat i continua caminant davant d’ells a Galilea on tot va començar, i no sabem si per a començar una altra vegada, encara que altres tradicions ens parlen de Jerusalem. En realitat, es refereix a tot arreu i a tots els temps: des d’aquell instant, Jesús és present, continua present molt prop de cadascun de nosaltres i pot comunicar-nos gràcies a la seva humanitat, que és la nostra ja glorificada, l’arribada a la meta, amb la força de Déu, la mateixa realitat de Déu, l’Esperit Sant, la vida plena, la capacitat per a ser veritables fills de Déu. La història segueix, continua, amb tots i cadascun de nosaltres. Crist Jesús, viu, ressuscitat, està amb nosaltres cada dia, en cada moment, com l’«amic que mai falla», company i espòs per a la nostra vida, prova ferma de la fidelitat de Déu que aconsegueix comunicar-nos, per fi, la seva pròpia vida.
Primera lectura: Hechos de los apóstoles 10, 34a. 37-43
En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué:
«Ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per la Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el consagrà ungint-lo amb l’Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell.
Nosaltres som testimonis de tot el que va fer en el país dels jueus i a Jerusalem. Després el mataren penjant-lo en un patíbul. Ara bé: Déu el ressuscità el tercer dia, i concedí que s’aparegués, no a tot el poble, sinó a uns testimonis que, des d’abans, Déu havia escollit, és a dir, a nosaltres, que hem menjat i hem begut amb ell després que ell hagué ressuscitat d’entre els morts.
Ell ens ordenà que prediquéssim al poble assegurant que ell és el qui Déu ha destinat a ser jutge de vius i de morts. Tots els profetes donen testimoni a favor seu anunciant que tothom qui creu en ell rep el perdó dels pecats gràcies al seu nom.»
Segunda lectura: 1Corintios 5, 6b-8
Germans,
¿no sabeu que una engruna de llevat fa pujar tota la pasta? Netegeu-vos bé del llevat que éreu abans perquè sigueu una pasta nova. Vosaltres heu de ser com pans sense fermentar, ara que Crist, el nostre anyell pasqual, ha estat immolat. Per això, celebrem Pasqua cada dia, no amb el llevat que érem abans, el llevat de la dolenteria i de la malícia, sinó amb pans sense fermentar, vivint amb sinceritat i veritat.
Evangelio: Mateo 28, 1-10
Acabat el repòs del dissabte, Maria Magdalena, Maria, la mare de Jaume, i Salomé compraren espècies aromàtiques per anar a ungir el cos de Jesús. El diumenge, molt de matí, arribaren al sepulcre a la sortida del sol. Entre elles preguntaven: «¿Qui ens farà rodolar la pedra que tanca l’entrada del sepulcre?» Llavors alçaren els ulls i s’adonaren que la pedra ja havia estat apartada. Era una pedra realment molt grossa. Entraren al sepulcre, veieren, assegut a la dreta, un jove vestit de blanc, i s’esglaiaren. Ell els diu:
«No tingueu por. Busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat.
no hi és, aquí. Ha ressuscitat! Mireu el lloc on l’havien posat. I ara aneu a dir als deixebles i a Pere que anirà davant vostre a Galilea; allà el veureu, tal com ell us ho havia dit.»
Elles sortiren del sepulcre i fugiren. Tremolaven d’esglai i, de por que tenien, no s’atreviren a dir res a ningú.
De sobte, Jesús els sortí al pas i els digué:
–«Alegreu-vos.»
Elles s’aproparen, es postraren davant seu i li abraçaren els peus.
Jesús digué: –«No tingueu por: digueu als meus germans que vagin a Galilea Galilea; allà em veuran.»