”Jesús cridà els dotze i els donà poder sobre els esperits malignes”

Jesús sabia que la seva Missió anava per a llarg, que s’hauria de mantenir viva fins al darrer dia, fins a la fi dels temps, amb alts i baixos, no com el suposat “creixement” de les teories humanes del progrés continuat, especialment des que es “va superar“ la mentalitat religiosa. Per a Jesús, com per al profeta Amós (primera lectura), aquesta missió no era un encàrrec oficial o remunerat pel santuari, pel rei o pel govern, i per tant, amb l’obligació de cantar-li lloances a qui et dona el menjar. Es tractava d’una vocació, una crida personal de Déu per manifestar la veritat davant de tothom, que la vida es recolza en la relació amb Déu, el Creador, el qual ha fet una aliança amb els homes per restaurar, a poc a poc, la comunió amb Ell. Per això el profeta denuncia la injustícia, la falta de compassió, l’egoisme i la cobdícia que van corrompent el cor de l’home. Jesús també ho denuncia però amb la intenció de construir, curar, perdonar, descobrir i acabar amb el poder del Mal sobre la creació de Déu. Amb aquesta intenció de que diguin i facin el que Ell diu i fa, va escollir els dotze, els deixebles esdevinguts apòstols, i els va enviar de dos en dos. I per a això els va donar autoritat, brollant de la seva, sobre els esperits immunds, per tal de poder-los expulsar. També els va instruir perquè la seva aparença i manera de fer no es confongués amb la de predicadors itinerants, remeiers xarlatans o venedors de proclames i enganys. Fins i tot amb el seu equipatge havien de manifestar que confiaven en Déu, que havia iniciat aquesta missió i que, per tant, la sostenia. Tampoc s’havien d’equipar com un exèrcit que marxa sobre territori hostil i ha de carregar amb tota la impedimenta, com feien les legions, sinó com enviats als seus propis germans dels qui podien esperar acolliment en resposta a la compassió que sentissin vers ells. A més, no podien buscar el seu benestar personal o la seva comoditat, canviant de casa cercant la més confortable i acollidora. La cura de les seves persones se supeditava, també, a la missió. I, per descomptat, el seu missatge pot ser, com la mateixa Paraula de Déu, com el mateix Jesús, acceptat o rebutjat. En aquest darrer supòsit, els enviats ho han de fer notar espolsant-se fins i tot la pols hagin arreplegat “per mostrar la seva culpa“, és a dir, com a testimoniatge que han rebutjat als qui els duien la veritat, la salut, el perdó, l’alliberament. I els Dotze ho van posar en pràctica: van sortir a predicar la conversió, com Jesús: la certesa que cal refer el propi camí vers Déu, reprendre el seu amor per reviure la comunió perduda. I com a prova i senyal del que aportaven, van expulsar molts dimonis de falsedat, maldat i malaltia, van ungir a molts i els van curar, fent veure com la gràcia i el perdó de Déu es fan presents com a anunci de la salvació que és l’obra i el regal de Jesús a tots els homes però que requereix ser anunciat i repartit. ”