I, mentre pregava, es va obrir el cel, va baixar l’Esperit Sant sobre ell en forma de colom

Concloem avui aquest Nadal gairebé “comprimit” en tres setmanes, tres “sèries” de Festes que culminen aquest diumenge i que tenen com a objectiu que celebrem i revisquem que participem del misteri del Fill de Déu que es fa home per revelar el Pare i redimir-nos a nosaltres per poder portar-nos a la meta de la nostra existència que és compartir la mateixa vida de Déu, vida trinitària eternament participada a l’amor mutu. L’Evangeli el relata com el mateix començament de la vida pública de Jesús que hi entra sense cap “cerimònia” o preparació especial: “en un baptisme general, Jesús també es va batejar”. Es tractava, doncs, d’un dia qualsevol dels molts que Joan portava a la feina de “remenar” les consciències del país i preparar-ho per allò que s’aveïnava, per a qui venia, per a Ell. Malgrat tot aquest esforç, és impossible mantenir en secret la transcendència i la importància del que està succeint aquell dia a la vora del Jordà: “mentre [Jesús] pregava es va obrir el cel, va baixar l’Esperit Sant sobre ell en forma de colom, i va venir una veu del cel: – Tu ets el meu Fill, el meu estimat, el predilecte”. Aquest home, aparentment com els altres, que ha triat un dia qualsevol per adherir-se al baptisme, intenció i obra de Joan, és en realitat, i ni més ni menys, que el Fill de Déu sobre qui, com és natural, baixa –i per quedar-s’hi – l’Esperit Sant, que és la mateixa inspiració i acció divina al món. Es tracta que tot allò anunciat (si recordem ambdós Evangelis de la infància rellegits aquests dies, especialment el mateix de Lluc que també llegim avui) es comença a complir, totes les promeses i esperances que es van posar en aquest nen des del mateix moment de la seva Encarnació: ja és el Fill de Déu i veritable fill de Maria.

Ha crescut com a autèntic home, en saviesa i gràcia, escoltant, aprenent i ara també prenent les seves decisions. El mateix Déu parla en persona per última vegada, obrint el cel, per declarar qui és i que té plena confiança. Si a tot això hi afegim que estem davant d’un fet històric de la vida de Crist que ningú nega (al costat del seu naixement i de la mort en creu) tenim ja totes les claus de la festa d’avui: el que és veritablement extraordinari és que Fill de Déu i de l’home, profeta i molt més encara per desvetllar gràcies a la seva connivència amb l’Esperit Sant, comença a fer realitat tot allò promès per Déu en una història i una vida reals. I la primera cosa que fa és fer seu un baptisme que era per als pecadors significant fins a quin punt està disposat a compartir no només la nostra naturalesa sinó també la nostra realitat, la nostra situació. És el mateix començament, viu, històric de l´Evangeli d´un Crist amic i company de la nostra vida.