Avui celebrem la festa de Crist Rei i Senyor de l’univers, com a conclusió d’un altre any durant el qual hem seguit les seves petjades en la seva companyia.
I si el diumenge passat la Paraula de Déu ens feia entreveure que el Fill de l’home vindria entre núvols sobre l’escenari de la fi del món que coneixem (primera lectura), avui ens posa al davant aquest judici que ja va començar i continua, i que, com tot el que Déu fa, és segur i definitiu.
Jesús dona testimoni davant Pilat que Ell és el rei i senyor de tot el creat i que, a més, ha vingut a redimir-ho. És a dir, és el Rei perquè va ser el Creador, el Fill mateix de Déu, la imatge de qui va modelar aquest món; però també és Rei perquè quan aquest projecte es va espatllar pel pecat dels homes, no ens va abandonar sinó que va tornar en la humilitat de la nostra carn per refer, des de dins, tot el que anava malament.
L’Evangeli descriu el moment que Jesús explica a Ponç Pilat quin és en realitat el seu regne i com ser-ne part, que és el que ens importa a nosaltres. Pilat pregunta a Jesús si és rei i ell li respon amb una altra pregunta, per concretar-ho, que si la pregunta: «Surt de tu, això que em preguntes, o bé d’altres t’ho han dit de mi?». Per a Pilat només es tracta d’una acusació feta en aquest cas pels propis jueus, davant la qual no feia falta ser un home de lleis per intuir la malvolença dels dirigents d’Israel. Però a Jesús no li interessa defensar-se ni les astúcies jurídiques; no denuncia que es tracti d’una acusació falsa sinó que proclama directament que el seu regne no és d’aquest món, que no ha vingut aquí usurpar les funcions de cap governant humà ni a justificar-se davant de cap tribunal; fins i tot li dona arguments perquè ho entengui.
Però l’única cosa que entén Pilat és que Jesús efectivament és rei, o creu ser-ho, i Jesús no li ho desmenteix. Certament, confessa, «per a això he nascut», com els reis que es preen de ser-ho, i «per a això he vingut al món» encara que defineix aquesta reialesa com ser testimoni de la veritat i que tothom que la reconegui es col·locarà sota el seu abric, sota la seva protecció, es posarà al seu costat, entrarà en el regne de qui és l’origen, principi i fi.
En aquell moment, en aquell context, davant el representant de l’autoritat de Roma, Jesús es defineix a si mateix com a testimoni de la Veritat, aquesta Veritat que el conforma. El seu testimoniatge és el més nou i avançat que s’ha proclamat mai en aquest món (des d’aquí, qualsevol proclamació en contra ha estat un retrocés) perquè no hi ha res més nou que allò que no passa mai, l’Etern, Aquell que és origen de la vida i garantia del seu manteniment i que crida a tothom a posar-se al seu costat, sota la seva protecció, a seguir els seus passos i camí, a acceptar la Veritat. Aquest és el seu regne, la Veritat, la Vida per sempre que ha entrat en les nostres vides i que en aquest dia confessem i proclamem en la Persona de Jesucrist, Rei i Senyor de l’Univers, gràcies a Déu.
Primera lectura: Daniel 7, 13-14
Tot mirant aquella visió de nit, vaig veure venir enmig dels núvols del cel com un Fill d’home, s’acostà al vell venerable, el presentaren davant d’ell i li fou donada la sobirania, la glòria i la reialesa, i tots els pobles, tribus i llengües li faran homenatge. La seva sobirania és eterna, no passarà mai, la seva reialesa no decaurà.
Segunda lectura: Apocalipsis 1, 5-8
Jesucrist és el testimoni fidel, el primer ressuscitat d’entre els morts, el sobirà dels reis de la terra. Ell ens estima i ens ha alliberat dels nostres pecats amb la seva sang per fer de nosaltres una casa reial, uns sacerdots dedicats a Déu, el seu Pare; que li sigui donada la glòria i el poder pels segles dels segles. Amén. Mireu, ve sobre els núvols, i tothom el veurà amb els propis ulls, fins aquells que el van traspassar, i totes les famílies de la terra es lamentaran per ell. Sí, amén. Jo sóc l’Alfa, la primera lletra de l’alfabet, i l’Omega, que és la darrera, diu el Senyor Déu, el qui és, el qui era i el qui ha de venir, el Déu de l’univers.
Evangelio: Juan 18, 33b-37
En aquell temps, Pilat digué a Jesús:
«Ets tu el rei dels jueus?»
Jesús contestà:
«Surt de vós això que em pregunteu, o són d’altres els qui us ho han dit de mi?»
Respongué Pilat:
«Jo, no sóc pas jueu. És el teu poble i els mateixos grans sacerdots els qui t’han entregat a les meves mans. He de saber què has fet.»
Jesús respongué:
«La meva reialesa no és cosa d’aquest món. Si fos d’aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. I és que la meva reialesa no és d’aquí.»
Pilat digué:
«Per tant, vols dir que ets rei.»
Jesús contestà:
«Teniu raó: jo sóc rei. La meva missió és la de ser un testimoni de la veritat; per això he nascut i per això he vingut al món: tots els qui són de la veritat escolten la meva veu.»