El diumenge passat se’ns mostrava el camí que ens condueix a la Pasqua, a commemorar i reviure la redempció, en una lluita permanent contra la temptació per viure cada dia més com a fills de Déu i veritables germans. Avui se’ns recorda la meta, la vida divina i la transformació cap a on caminem. I en les dues ocasions, és el propi Jesús qui ens ho mostra en la seva pròpia vida humana. Certament Ell és camí, veritat i vida per a nosaltres i avui ens ha volgut mostrar que aquesta Vida i Veritat estan en el seu mateix ser, i per això a la muntanya del Tabor el seu cos mortal, com el nostre, la seva Sacratíssima Humanitat com sempre deia Teresa de Jesús, ens mostra el seu interior, el Déu viu i veritable que amaga i revela a la vegada.
Aquesta Humanitat il·luminada des de dins per Déu mateix és el compliment de les promeses de Déu a Abraham (primera lectura), en els inicis de la història de salvació que culmina en Crist. Déu va prometre a Abraham i a tots els creients de Qui li havia anomenat, una terra que li mostraria i una descendència. Això és tot els que necessitava i necessitem: un lloc per a viure, una casa i una vida eterna en família. Tot i que, per a tenir-les, Abraham va haver de deixar el que tenia, la seva terra i els seus i seguir un camí de descobriment del Déu veritable, l’únic capaç de fer realitat aquestes promeses.
Déu volia retornar-nos el que van perdre els primers pares: el ser déus com a fills de Déu i no falsament com pretén la humanitat des de llavors, pels seus propis mitjans o prostrant-se davant el Maligne. Per això Jesús els mostra la seva veritable realitat, la seva Persona, que unia de manera inseparable i inconfusible Déu i l’home. I ho feu a uns pocs deixebles i després també a nosaltres en un dia com avui: la seva carn i ànima humanes es transfiguren per deixar veure la divinitat i la teofania sencera manifesta que Ell és el compliment i el complidor de les promeses divines.
El núvol fosc, signe també de la presència divina i, sobretot, la veu del Pare, protegit per aquesta foscor, revela, subratlla i confirma tot el que la visió suggereix. Efectivament, aquest home és el Fill estimat del Pare, l’únic en qui es complau, reflecteix, revela, a Qui dona tot el seu amor i Qui li retorna també plenament sense perdre res. Déu Fill és qui ha vingut i s’ha quedat amb nosaltres i cada paraula i gest seu, especialment l’últim i més gran de la seva entrega total a la voluntat del Pare, fan possible també en nosaltres ser fills de Déu i, en conseqüència, germans.
Aquest moment especial de revelació té molt a veure amb la celebració que fem del Sagrament. Allí i aquí són la Llei i els Profetes –Moisès i Elies– els qui ens posen en la pista de descobrir i, sobretot, seguir a Qui així es revela. També ens anuncien que aquest Home que és Déu vencerà la mort que ens afligeix en la carn, com efectivament celebrem cada diumenge quan revivim en l’Eucaristia el seu sacrifici. Així doncs, Jesús se’ns manifesta avui com l’autèntica meta i fi del nostre camí cristià de conversió. E ll és la promesa complerta i al nostre abast perquè hem estat anomenats radicalment pel Pare a ser els seus fills i germans els uns dels altres, a ser com Jesús, a una vida de servei i lliurament a Déu i als altres, a una progressiva divinització, al fet que el nostre enter ser, cos i ànima, vagi sent cada vegada més com l’Home ple, el Senyor Jesucrist.
