“Els qui creuen en ell, no seran condemnats. Els qui no creuen, ja han estat condemnats”

Tot el que hem pogut sentir, recordar i reviure durant les festes pasquals, i continuem escoltant durant tot l’any en la litúrgia, es resumeix i se celebra en fa festa de la Santíssima Trinidad. Els fets i paraules revelats per Crist, Fill unigènit del Pare, encarnat per nosaltres, han estat secundats, fecundats i divulgats al llarg de la història de l’Església i de la humanitat gràcies a l’Esperit Sant (cf. Jn 14,26). Així sabem que el Déu veritable és Unitat i Trinitat, una sola substància, un solo ser, però en tres persones que actuen i es revelen i relacionen amb cada creient de manera que per la fe som fills de Déu, deixebles i germans de Crist i estatge i temple de l’Esperit Sant. Aquest és el veritable tresor de l’església: la confessió de la veritat de Déu que Ell mateix ens ha manifestat i fet sentir o, millor encara, degustar (com diria santa Teresa). Avui recordem i revivim que Déu no és una idea, una hipòtesi, un simple tema de discussió o una raó explicativa que dona sentit al món i la vida: és l’origen i la realitat i la veritat de tot el que existeix però, a més a més, és el nostre Pare, el nostre Amic, el nostre Amor. Celebrem i ens alegrem de viure en un univers pensat, volgut, realitzat i sostingut per Algú per al nostre bé, la nostra felicitat i per a poder compartir-lo, al final, plenament amb tothom. Que Déu és Trinitat implica ordre però també autèntica diversitat que es fonamenta en la realitat, en la imaginació o en l’interès de cadascú. Déu és Trinitat i així podem saber d’on venim i on anem, i que en aquest camí no estem mai sols (primera lectura); és un Déu fidel que sempre està al nostre costat encara que el rebutgem (encara que mai del tot ni per tothom) i que aprofita la vida i la història (no podria haver estat d’una altra manera) per revelar-se, salvar-nos i redimir-nos malgrat tots els fracassos i dificultats. Ho diu clarament l’Evangeli: l’encarnació, mort i resurrecció del seu Fill unigènit revela la veritat de Déu, que és donar-nos vida, una vida eterna, per compartir la gràcia del Déu Trinitat. En aquesta realitat, la més profunda de l’univers i de la vida, només s’hi entra per la fe, la confiança plena, l’acolliment complet d’aquest amor que primer és perdó i es va convertint en santificació. És per això que la vida és parlar de Déu i creure en el que ens ha manifestat. Això no és perdre el temps en teories sinó una necessitat, especialment en aquests temps de crisi de fe, de no conèixer Déu i la veritat que ens ha manifestat. Per parlar del Déu invisible, cal conèixer-lo per poder viure’l, i viure’l per poder-lo conèixer, sens dubte. Avui celebrem que coneixem perquè l’hem rebut, sense cap mèrit nostre, i que gràcies a això vivim en l’amor immens de Déu manifestat en Crist com a redempció, amor de Pare i gràcia beneïda de l’Esperit Sant.