Reprenem el temps ordinari amb l’Evangeli de sant Mateu, que enguany ens acompanya, el primer en l’ordre del cànon en l’ús de l’Església. En el text que llegim avui se’ns recorda com Jesús va començar a consolidar la seva missió, entenent que el seu no és un pla immediat i que caldrà una comunitat, una església, que visqui i transmeti el que ell ha començat i fonamentat per a sempre. Aquesta és la dinàmica de l’aliança, la forma com Déu intervé en la història (primera lectura): el Senyor mateix revela a Moisès, al Sinaí, les normes de l’aliança, el pacte de l’obra del Senyor a favor de les persones. Aquest és l’inici, el pròleg històric per establir la veritable relació, la que ha de durar i que es fonamenta en atendre i guardar els manaments que són la base de l’aliança. Aquesta comunió progressiva de vida els converteix en poble de Déu, poble escollit personalment per Ell, nació de sacerdots, nació santa. En poques paraules, es clarifica la meta de la revelació i intervenció de Déu: arribar a compartir la mateixa vida i essència de Déu (santedat), que comporta la comunió o fraternitat veritable entre els homes. A l’Evangeli, Jesús parla del mateix. Aquest objectiu diví es manté; Ell no ha vingut a destruir ni abolir res sinó a donar compliment (Mt 5,17), a fer que tots els plans de Déu siguin realitat en la vida concreta. Jesús dedica tota la seva vida i esforços a ensenyar la veritat i a mostrar que això és possible, perquè té el suport de Déu mateix; un suport que també reben els qui l’escolten, creuen i actuen com ho feia Jesús. És per perpetuar aquesta acció, que ha de travessar la història, que Jesús escull els dotze apòstols, nucli de les noves dotze tribus del nou poble de Déu que ha d’acollir tots els homes. Jesús no sols va voler la seva església, sinó que va dedicar la seva vida i els seus esforços a constituir-la, fundar-la sobre la seva pròpia vida i lliurament i la crida d’aquests homes per formar-los com a divulgadors de l’obra de Crist. Avui com llavors, si relativitzem els nostres assumptes i problemes, veurem arreu moltíssimes ovelles sense pastor, persones confoses o directament enganyades per ideologies i falses religions, cada vegada més inhumanes. Per això el primer manament de Jesús continua sent vàlid i vigent: proclamar la presència del regne i per a això, curar, ressuscitar, desemmascarar i expulsar tots els dimonis. I tot això ha de fer-se gratuïtament, perquè així ho hem rebut. El més valuós és sempre el que s’ha rebut sense mèrit encara que després calgui el lliurament de tota la vida per a fer-ho fructificar, perquè sigui salvació i tingui sentit per als altres.
Primera lectura: Éxodo 19, 2-6a
En aquells dies, els israelites arribaren al desert del Sinaí, i acamparen allà, davant la muntanya.
Moisès pujà a la muntanya de Déu. El Senyor el cridà des de la muntanya i li digué:
«Parla a la casa de Jacob, comunica això als israelites: Vosaltres heu vist el que he fet als egipcis, i com us he pres sobre les ales igual que una àguila, i us he portat fins a mi. Ara, doncs, si vosaltres m’escolteu i observeu les condicions de la meva aliança, sereu la meva possessió personal, a part de tots els pobles, encara que tota la terra sigui meva. Vosaltres sereu el meu reialme sacerdotal, la meva nació sagrada.»
Segunda lectura: Romanos 5, 6-11
Germans,
quan nosaltres érem encara incapaços de tot, Crist va morir pels qui érem dolents. Qui trobaríem disposat a morir per un home honrat? Potser sí que per un home bo trobaríem qui tingués la valentia de donar la vida. Doncs bé, Déu donà prova de l’amor que ens té quan Crist morí per nosaltres, que érem encara pecadors.
Però després que ell ens ha fet justos per la sang de Crist, amb molta més raó, per Crist, ell ens salvarà de la pena.
Perquè si vam ser reconciliats amb Déu al preu de la mort del seu Fill quan érem encara enemics, molt més ara que ja estem reconciliats serem salvats gràcies a la seva vida.
Encara més: gràcies a Jesucrist, el nostre Senyor, que ara ens ha reconciliat, tenim l’honor de gloriar-nos en Déu.
Evangelio: Mateo 9, 36-10, 8
En aquells temps, Jesús, en veure aquella multitud de gent, malmenada i desesperançada com les ovelles sense pastor, se n’apiadà, i digué als seus deixebles:
«La collita és abundant, però hi ha pocs segadors. Demaneu a l’amo dels sembrats que hi faci anar més segadors.»
Llavors cridà els seus dotze deixebles i els donà poder de treure els esperits malignes i de guarir tota malaltia.
Els noms dels dotze apòstols són: primer Simó, anomenat Pere, i Andreu, el seu germà; Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà; Felip i Bartomeu; Tomàs i Mateu, el cobrador d’impostos; Jaume, fill d’Alfeu, i Tadeu; Simó, el zelota, i Judes, l’Iscariot, que el va trair.
Jesús envià aquests dotze, tot fent-los aquestes recomanacions:
«No us encamineu a les terres dels pagans ni entreu a la província dels samaritans. Aneu més aviat a les ovelles perdudes del poble d’Israel.
Pel camí prediqueu, anunciant que el regne de Déu és a prop. Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis. No heu pagat res per rebre aquest poder; doneu-lo també sense pagar.»