Cada any, la festa del Baptisme de Crist tanca les celebracions nadalenques. És el fermall que situa definitivament en la vida dels homes la decisiva novetat de l’Encarnació, de la vinguda del Fill de Déu per a viure entre nosaltres i comunicar-nos la vida divina. Crist va venir per quedar-se, per estar amb nosaltres tots els dies fins a la fi del món, tal com Ell mateix va dir. No va ser una aparició esporàdica, el lluïment temporal d’una estrella, un anunci fugaç, ple d’esperança, però que es va apagar poc després. Va ser la vinguda definitiva del Regne de Déu, la seva intervenció decisiva en la història i en la vida de cada persona que es troba amb Ell i l’acull. A qui l’accepta el fa capaç de ser fill de Déu, al marge dels desitjos i interessos humans, només atret pel compliment real de les promeses divines.
El Baptisme segella, doncs, aquesta mena de presència i actuació, posant de manifest que l’Encarnació és l’acollida divina de tot el que és humà, començant per la cosa més petita, per anar-ho fent créixer fins al lloc que l és propi, el cel, la vida de Déu. Per això, avui, la Paraula, retorna una vegada més al profeta Isaïes. La primera lectura ofereix un dels cants més bonics del servent de Déu, i alhora un dels escrits més enigmàtics del profeta que presenta un enviat misteriós, sustentat per Déu mateix i posseïdor i dispensador del seu Esperit. Déu li ha encomanat la missió de manifestar la justícia, treballar-la, complir-la i fer-la present. A tal fi, no utilitzarà mitjans destructius sinó, al contrari, usarà el respecte, acceptant tot allò que estigui mínimament viu, sense menysprear-ho. Tot i que obrarà sense cap dubte ni defallir, res ni ningú el podrà apartar de la seva missió i objectiu.
L’evangelista, que ha entès aquest text, l’utilitza per explicar el gest de Jesús de deixar-se batejar per Joan Baptista. Un gest històric i desconcertant com tants altres de Jesús que ens menen cap al centre de la seva missió, com la va complir i ho continua fent. En primer lloc, ens presenta un ambient d’expectació: Joan ha estat batejant com a preparació del que havia de succeir. Naturalment, els qui ho veuen no poden evitar pensar si ell mateix no serà el Messies, la vinguda del qual anunciava. Tanmateix, Joan ho te clar i ho deixa clar: el seu bateig només és d’aigua, perquè despertem i espavilem, però Qui ve és més poderós. Ell és realment l’Espòs, això és, Déu mateix, l’únic que és digne de deslligar el calçat, de rescatar l’esposa.
Com va cantar sant Joan de la Creu: « iré a buscar a mi esposa / y sobre mi tomaría / sus fatigas y trabajos / en que tanto padecía; / y porque ella vida tenga / yo por ella moriría / y sacándola del lago / a ti te la volvería ».
El Baptisme de Jesús, posa de manifest això mateix: Jesús, com un més, es fa solidari de les penes i treballs de l’Esposa, de tots i cadascun de nosaltres, de les conseqüències del nostre pecat i del rebuig de Déu, que és el nostre principal problema. Però hi ha més: el baptisme d’aquest Home anuncia un altre Baptisme, el de l’Esperit. L’Esperit resideix en Jesús com a casa seva, l’ assenyala i l’habilita, en la seva humanitat, com a Fill de Déu capaç de complir totes les promeses del Pare, per a rescatar-nos i donar-nos la vida per sempre en l’Esperit.
Primera lectura: Is 42, 1-4. 6-7
Això diu el Senyor:
«Aquí teniu el meu servent, de qui he pres possessió, el meu estimat, en qui s’ha complagut la meva ànima.
He posat en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les nacions.
No crida ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers,
no trenca la canya que s’esberla, no apaga la flama del ble que vacil·la; porta el dret amb fermesa,
sense defallir, sense vacil·lar, fins haver-lo implantat a la terra,
fins que les illes esperin les seves decisions.
»Jo, el Senyor, t’he cridat bondadosament, et prenc per la mà, t’he configurat i et destino a ser aliança del poble, llum de les nacions, per tornar la vista als ulls que han quedat cecs, per treure de la presó els encadenats i alliberar del calabós els qui vivien a la fosca.»
Segunda lectura: Hch 10, 34-38
En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué:
«Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d’uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui. Ell va adreçar la seva paraula al poble d’Israel, anunciant-li la nova feliç: la pau per Jesucrist, que és Senyor de tots.
»Vosaltres ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va consagrar ungint-lo amb Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell.»
Evangelio: Lc 3, 15-16. 21-22
En aquell temps, la gent que vivia en l’expectació sospitava si Joan no fóra potser el Messies. Ell respongué dient a tothom:
«Jo us batejo només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni de deslligar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc.»
Un dia que tot el poble es feia batejar, Jesús també fou batejat. Mentre pregava, s’obrí el cel i baixà cap a ell l’Esperit Sant en figura corporal com un colom, i una veu digué des del cel:
«Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut.»