Jesús qüestionà la tradició jueva per la forma com interpretaven i vivien la Llei, el do de Déu (primera lectura). Ell mateix havia declarat: «No afegiu res al que us mano ni en suprimiu res». Tanmateix, tot escrit, per clàssic que sigui, precisa una interpretació, sobretot si es vol posar en pràctica, o es tracta, com és el cas, de la Llei divina. A Israel van ser els jutges, els profetes, els savis els qui van explicar i interpretar la Llei com a Paraula de Déu, com a guia i llum per a la vida de cada dia. Després, van arribar els escribes o estudiosos de la Llei, de les seves paraules i del seu context.
El conflicte que narra l’Evangeli d’avui sorgeix quan alguns escribes de la secta farisea diuen que els deixebles de Jesús no respecten les normes, que ells mateixos van posar, especialment pel que fa a la impuresa ritual. Aquesta puresa és part del nucli de la religió jueva: Déu és Sant i Pur, i per a acostar-se a Ell cal guardar les regles de puresa, això és, purificar-se del pecat i de tot el que ens taca en aquest món. Amb el temps, amb el desenvolupament de les normes, la idea de la puresa que havien de guardar els sacerdots per al culte es van estendre a tots els àmbits de la vida, tal com explica el text.
Els fariseus que critiquen els deixebles saben que tot plegat no és idea seva, sinó responsabilitat del seu Mestre, i per això li plantegen la pregunta a Ell. Jesús respon, com altres vegades, referint-se a la substància de la qüestió, no a un tema purament disciplinar. Perquè, en realitat, la puresa té sentit únicament en la relació amb Déu, en la recerca de la comunió amb Ell perquè pugui compartir amb nosaltres la seva santedat, la seva vida mateixa. Tot això que feu, ve a dir, no són res més que gestos humans externs, només paraules, però mentrestant el vostre cor roman lluny de Déu.
Jesús cita els profetes que van recriminar moltes vegades els estudiosos de la Llei que van convertir la seva comprensió solament en qüestions de paraules, discussions i matisos, i no per preparar el cor perquè Déu pugui actuar en la nostra vida, que era la seva funció real. I també s’adreça a la gent: la impuresa, que ens incapacita per percebre Déu, a entrar en comunió amb Ell, no està en l’extern, en els objectes, en els animals, sinó en el mateix cor de l’home que no es vol convertir, que rebutja la Llei perquè prefereix seguir les seves inclinacions als manaments donats per Déu per al bé de tots i cadascú de nosaltres.
És la naturalesa humana danyada després del pecat i pels pecats consegüents que, en comptes de revisar on és el problema, a l’interior, es distreu amb ritus que, en el millor dels casos, no són sinó costums inútils. Jesús canvia el que li sembla de la Llei i la seva interpretació, per a això és el Fill de Déu encarnat, però substancialment recorda i fa veure la veritable essència i necessitat de la puresa: que canviem per dins, que deixem actuar a la Gràcia en la nostra vida per a fer-nos passar de la realitat de l’home vell a la de l’home nou que som, ja, en potència, des del baptisme.
Primera lectura: Deuteronomio 4, 1-2. 6-8
Moisès digué al poble: «Ara, Israel, escolta els decrets i les prescripcions que avui us ensenyo, i compliu-los. Així viureu, entrareu al país que el Senyor, el Déu dels vostres pares, us dona, i en prendreu possessió. No afegiu res als manaments que jo us dono ni en tragueu res. Compliu els manaments del Senyor, el vostre Déu, que us dono avui. Guardeu-los i poseu-los en pràctica. Si ho feu així, tots els pobles us tindran per assenyats i molt intel·ligents: quan sentiran dir que heu rebut tots aquests decrets, diran: “Aquest poble és una nació assenyada i molt intel·ligent.” I realment, quina és la nació que tingui els seus déus tan a prop com el Senyor, el nostre Déu, és a prop nostre sempre que l’invoquem? I, quina és la nació, per gran que sigui, que tingui uns decrets i unes prescripcions tan justes com aquesta Llei que jo us he donat avui?»
Segunda lectura: Santiago 1, 17-18. 21b-22. 27
Germans meus estimats, tot el que rebem de bo, tot do perfecte, prové de dalt, baixa del pare dels estels. En ell, res no canvia, no hi ha ni ombra de variació. Ell ha decidit lliurement que la proclamació de la veritat ens fes néixer a la vida, perquè fóssim com un primer fruit de tot el que ha creat. Acolliu amb docilitat la paraula plantada en vosaltres. És una paraula que té el poder de salvar-vos. Però no us limiteu a escoltar-la, que us enganyaríeu a vosaltres mateixos: l’heu de posar en pràctica. La religió pura i sense taca als ulls de Déu és que ajudeu els orfes i les viudes en les seves necessitats, i us guardeu nets de la malícia del món.
Evangelio: Marcos 7, 1-8. 14-15. 21-23
En aquell temps, els fariseus i alguns mestres de la Llei que venien de Jerusalem es reuniren entorn de Jesús i s’adonaren que alguns dels seus deixebles menjaven amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les.
Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, seguint la tradició que han rebut dels ancians, no mengen mai sense haver-se rentat les mans ritualment, i quan tornen del mercat no mengen sense haver-se banyat; i observen per tradició moltes pràctiques semblants, com és fer passar per l’aigua vasos i gerros i atuells d’aram
Els fariseus, doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús:
«Per què els vostres deixebles no segueixen la tradició dels ancians i mengen amb les mans impures?»
Ell respongué:
«Isaïes tenia tota la raó quan va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, tal com diu l’Escriptura:
“Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. El culte que em dona és en va, les doctrines que ensenyen són preceptes humans.”
Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions dels homes.»
Després cridà la gent i els deia:
«Escolteu-me tots i enteneu bé això que us dic: Res del que entra dintre de l’home des de fora no el pot contaminar; només allò que surt de l’home, el pot contaminar, perquè de dins de l’home, és a dir, del seu cor, en surten els pensaments dolents que el porten a cometre fornicacions, robatoris, assassinats, adulteris, estafes, maldats, enganys, indecències, enveges, insults, arrogància, ximpleria: tot això dolent surt de dintre i és el que contamina l’home.»